Quin és el secret perquè un espectacle estrenat el 1983 segueixi triomfant quatre dècades després? El director d'escena Mario Gas no guarda la fórmula màgica, però creu que té alguna cosa a veure amb "fer una comèdia costumista que dona molt de joc escènic, però que no és només pur divertiment". Ell és l'artífex de la producció de L'elisir d'amore, de Donizetti, que el Gran Teatre del Liceu torna a acollir aquesta temporada, després d'anys captivant el públic una vegada i una altra. Amb el mestre veneçolà Diego Matheuz com a director d'orquestra, el muntatge oferirà una paleta d'intèrprets de primer nivell, encapçalada per les sopranos Pretty Yende, Serena Sáenz i Marina Monzó i els tenors Javier Camarena, Michael Spyres i Filipe Manu. L'elisir d'amore s'estrena aquest dissabte —en una vetllada que coincidirà amb l'encesa de llums de Nadal del Liceu— i es podrà veure fins al 15 de desembre.

Gran nit d'òpera al Festival de Torroella de Montgrí. La soprano catalana Serena Sáenz, acompanyada de l'Orquestra Simfònica del Vallès, ha protagonitzat una vetllada de pirotècnica i virtuosisme vocal de molta altura sobre l'escenari de l'Espai Ter. En el seu debut al festival empordanès, la jove cantant barcelonina, que ja s'ha fet un nom en el panorama operístic internacional, ha captivat el públic la vigília de la Mare de Déu d'Agost amb un desplegament excels de fragments operístics dels segles XVIII i XIX.

Amb tota la raó i amb mitjans sobrats, la soprano barcelonina Serena Sáenz és una de les nostres cantants més internacionals i amb un futur ben treballat des d’un present ben consolidat i fonamentat. Ho ha demostrat aquí i a l’estranger, amb una versatilitat i una flexibilitat estilístiques que són fruit del seu talent, del seu treball rigorós i d’una intel·ligència musical innata.

Nit especial al Palau de la Música, que una vegada més va obrir les portes a l’ARA perquè celebri l’aniversari, el tretzè ja, amb un concert. “Estem molt contents de ser aquí. Intentem fer un diari lliure i compromès amb la societat, i també amb la cultura”, va dir la directora de l’ARA, Esther Vera, just abans d’un concert que, a més a més, servia per commemorar el centenari del naixement de Maria Callas (1923-1977), la Divina, la cantant d’òpera més rellevant del segle XX, tant per les qualitats artístiques com per la presència, sovint tràgica, en la configuració de la cultura popular de masses.

La 37a edició del Festival de Peralada ha acabat amb una gala lírica feliç i espectacular protagonitzada per Serena Sáenz i Jonah Hoskins, dos talents joveníssims amb uns dots vocals admirables i realment prometedors. Van oferir, de memòria i acompanyats pel pianista Maciej Pikulski, un repertori atrevit, ple de reptes i desafiaments sense treva, que combinava àries d'òpera amb romances de sarsuela.

L’ARA commemorarà el centenari del naixement de Maria Callas (1923-1977) amb un concert especial Palau de la Música el 30 de novembre a les 21.30 h. Serà en la tradicional Nit de l’ARA, que s’organitza cada tardor coincidint amb l’aniversari del diari, que enguany fa tretze anys. Per recordar la diva entre les dives, la soprano que va marcar l’òpera sobretot als anys cinquanta, s’ha convocat tres de les millors veus de la lírica catalana: la mezzosoprano terrassenca Anna Alàs i Jové, la soprano tarragonina Marta Mathéu i la soprano barcelonina Serena Sáenz. En el programa no hi faltaran algunes de les àries més representatives de la trajectòria de Maria Callas, d’òperes com Norma de Bellini, Gianni Schicchi de Puccini i Carmen de Bizet, cadascuna inscrita en un estil diferent.

La construcció d’un auditori permanent a l’aire lliure és el gran projecte del Festival de Peralada. El propòsit és tenir-lo enllestit l’any que ve. A partir de llavors, l’espai, que també inclourà una sala d’assaig polivalent, podrà acollir programació més enllà de l’estiu. “El nou auditori suposarà un salt endavant en el confort i la qualitat de l’experiència artística”, recorda el director del festival, Oriol Aguilà, en una roda de premsa celebrada a l’Ideal Centre d’Arts Digitals de Barcelona. Mentre no arriba aquest salt, Peralada no s’atura, i del 28 de juliol al 5 d’agost programa una 37a edició més concentrada i amb l’església del Carme com a epicentre. Serà un festival més íntim, però, com sempre, amb la veu com a protagonista: la de cantants com Diana Damrau, Núria Rial, Jonathan Tetelman i Serena Sáenz, entre d’altres. “Hi haurà la fidelitat amb artistes que ja han passat per Peralada, i la descoberta de nous talents”, diu Aguilà.

El contratenor polonès Jakub Józef Orlinski inaugura aquest dijous a les 19 h la primera edició de Pasqua del Festival Castell de Peralada. Ho farà a l'església del Carme amb l’ensemble Il Giardino d’Amore, dirigit per Stefan Plewniak, i amb un programa titulat Heroe! que inclou àries d'òperes de Vivaldi i Händel. "La música barroca és el pop de la seva època", diu sovint Orlinski, que aquest dimecres en roda de premsa a Peralada (Alt Empordà) ha insistit en la "connexió emocional" que estableix amb el públic. “Els compositors van compondre aquestes peces precisament per les emocions, que aquí són clares i profundes, i això no ha canviat gens. Estem parlant d’una emoció com l’amor, que és l’emoció principal i que fa 300 o 400 anys també ho era”, ha dit el contratenor nascut a Varsòvia el 1990. També ha recordat que als segles XVII i XVIII la gent "bevia i menjava" mentre mirava l'escenari i que no existia la rigidesa que s'atribueix actualment a la música clàssica.

Don Pasquale és com una d’aquelles pel·lícules senzilles i intranscendents que has vist cent vegades però que, quan la programa un canal televisiu, sempre caus en la temptació de veure de nou. L’òpera de Donizetti potser no és un títol amb prou substància i rellevància per obrir una temporada com la del Liceu, però benvinguda sigui la proposta, especialment si compta amb dos casts tan solvents com els que presenta el teatre de la Rambla.

L'ebrenca Sara Blanch, la barcelonina Serena Sáenz i el bagenc Carles Pachón són tres dels protagonistes de la producció de l'òpera Don Pasquale de Donizetti que inaugura la temporada 2022-23 del Gran Teatre Liceu el 21 de setembre. Se'n faran nou funcions fins al 9 d'octubre, en què les sopranos Blanch i Saenz alternaran el paper de Norina i Pachón i el baríton polonès Andrzej Filonczyk el de Doctor Malatesta. És a dir, res de papers menors. "Aquests fabulosos cantants són el futur", diu el baix-baríton aragonès Carlos Chausson, tot un mestre en el repertori còmic que comparteix el rol de Don Pasquale amb l'italià Alessandro Corbelli. Tot plegat, amb direcció escènica de Damiano Michieletto i musical de Josep Pons, i el debut al Liceu del tenor basc Xabier Anduaga i del baix valencià David Cervera.

Poques sopranos joves han rebut elogis tan unànimes en l'últim any i mig com Serena Sáenz (Barcelona, 1994), sobretot després de triomfar al Liceu. Aquest dimecres debuta en el paper de Norina, de l'òpera Don Pasquale de Donizetti, en una producció de la Fundació Òpera a Catalunya al Teatre La Faràndula de Sabadell. "És supernecessària i admirable la feina que està fent la fundació. Donen suport a molts cantants locals perquè facin rols principals; no tindries l’oportunitat de cantar al Liceu si no fos per ells. A més, porten l'òpera a tots els racons de Catalunya", explica Sáenz. Per exemple, d'aquesta producció de Don Pasquale, ambientada als anys 20 del segle XX amb direcció escènica de Carles Ortiz i musical de Xavier Puig, se'n faran nou funcions, sis de les quals són fora de Sabadell: a Sant Cugat del Vallès, Manresa, Tarragona, Granollers, Reus i Lleida.

Va començar als dotze anys a l'escola de cant coral de l'Orfeó Català i al Palau de la Música s'hi sent com a casa, però mai fins ara havia trepitjat l'escenari sola. Aquest debut en solitari de Serena Sáenz (Barcelona, 1994) és un dels plats forts de la temporada estiuenca del Palau, que comença aquest dimecres amb un recital d'Albert Guinovart i s'allarga fins al 15 de setembre amb una vintena de propostes.