Maria Magdalena no va ser una prostituta pecadora, sinó una més entre els apòstols, i companya de Jesucrist. Ella va estar al peu de la creu i li va donar la bona nova el Crist ressuscitat. A més, és el centre d’una proposta teatral que reivindica el veritable paper de les dones a la història en un espectacle on el fascinant vessant audiovisual sutura en bona part les mancances del text i la dramatúrgia.

"La història que se'ns ha explicat de Maria Magdalena és una mena de Pretty woman del segle I. El que tots pensem és que era una prostituta pecadora i penedida a qui Jesús va perdonar. Però això és una bola", afirma la directora del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), Carme Portaceli, que afegeix que "en cap dels evangelis canònics es diu que Maria Magdalena fos una prostituta". D'on surt l'arquetip? Quin impacte ha tingut sobre les dones, al llarg de més de dos mil anys d'història? Per què s'ha construït el personatge sobre tot un seguit de falsedats? Totes aquestes preguntes conflueixen a Maria Magdalena, la gran aposta del TNC per a aquesta temporada.

El bon moment del teatre català també es reflecteix en la temporada que està a punt de tancar el Teatre Nacional de Catalunya (TNC). A l'espera de les xifres definitives, aquest curs el teatre públic ha aconseguit un 87% d'ocupació (del qual un 25% és públic menor de 35 anys) i 134.000 espectadors, 2.000 més que la temporada anterior. "Estem lluitant per tenir un dels millors teatres d'Europa. Les xifres ens acompanyen", ha afirmat aquest dimarts la directora del TNC, Carme Portaceli, que ha aprofitat per recordar alguns èxits de la temporada com L'aranya, de Jordi Prat i Coll, i La tercera fuga, de Victoria Szpunberg.

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) obrirà la nova temporada, abans de l'estrena oficial a la Sala Gran, amb un espectacle arriscat, poc convencional, potser minoritari. Hamlet.02 és un monòleg de dues hores exclusivament sobre el segon acte de la tragèdia de William Shakespeare, un format de stand-up comedy en què Cambray comenta frase per frase el text original, incorporant-hi incisos còmics.

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) encara la temporada 2024-2025 amb un repte: mantenir el llistó de la que ara s'acaba, que ha tingut un rècord històric de 5.701 abonats, un 83,3% d'ocupació i més de 126.500 espectadors. "Són xifres extraordinàries, que ens pressionen una mica, perquè no volem abaixar el nivell gens ni mica", ha dit la directora del teatre, Carme Portaceli, durant la presentació de la nova programació, que té com a eix vertebrador el tema de la marginalitat. "Els marges tenen a veure amb allò que queda fora del model establert com a desitjable o com a normal –ha explicat Portaceli–. Les persones a les quals la societat posa al marge, ja sigui perquè venen d'una altra cultura, perquè són velles, pobres o dones, ens poden ajudar a veure altres mons i obrir la nostra ment". "Aquesta programació ens farà reflexionar sobre la importància d'escoltar els altres més enllà dels prejudicis i la censura", ha afegit la consellera de Cultura en funcions, Natàlia Garriga.

“Hi ha cap cec a la sala? Algú amb por escènica? Asmàtic? Hiperexigent? I amb poca paciència? Algú que s’adormi al teatre? I que s’enfadi fàcilment?” A mesura que avança la tirallonga de preguntes, la platea de la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) s’enriola cada vegada més. “Hi ha algú que no entengui l’eusquera?”, pregunta finalment l’actor Jesús Muñoz. Tothom aixeca la mà. Una vuitantena d’adolescents d’entre tercer d’ESO i segon de batxillerat de l’IES Ridaura de Platja d’Aro i l’IES Mare de Déu de la Mercè de Barcelona estan a punt d’assistir a la primera funció matinal d’Acampada, l’espectacle de la companyia valenciana Pont Flotant que el 2020 va guanyar el Premi de les Arts Escèniques Valencianes al Millor espectacle de teatre i que ara, fins al 25 de febrer, aterra per primer cop al TNC.

Vaig entrevistar l'Almudena Grandes unes quantes vegades ("Siempre me haces las entrevistas más largas", em deia, rient). L'apreciava, i la seva mort em va saber molt de greu. Veure que programaven al TNC la versió teatral de La madre de Frankenstein em va remoure una mica. No sabia si anar-hi, però finalment vaig comprar entrades perquè hi actua el Pablo Derqui, un amic de l'escola amb qui mantenim el contacte a través de les seves estrenes: ens veiem cada cop que fa una obra nova, amb la promesa que quedarem aviat per fer un dinar o un sopar que mai no arriben, i així fins a l'obra següent.

Malgrat el títol, aquesta no és una obra de terror. O sí. Perquè la suposadament exemplar Transició espanyola va obviar una memòria històrica que trigaria uns quants anys a treure el cap. I sense ella, només aquells que encara van viure sota el seu jou eren conscients del terror que el franquisme i l’Església van imposar sobre els espanyols i les espanyoles. Almudena Grandes va voler recuperar aquesta memòria en la cinquena novel·la del cicle Episodis d’una guerra inacabable que arriba al teatre en una dramatúrgia de quatre hores d’Anna Maria Ricart Codina i direcció de Carme Portaceli.

El Teatre Nacional de Catalunya (TNC) acaba la temporada amb satisfacció. "En l'era postcovid estem contents. Hem fet rècord històric d'abonaments, amb 5.634 abonats, i rècord d'abonats joves", celebra la directora del teatre, Carme Portaceli. Amb dades d'aquest dimecres i a l'espera de tancar les xifres, el TNC ha acollit 108.634 espectadors i ha tingut una ocupació del 76%. De cara a la temporada vinent, la memòria serà l'eix central que travessarà totes les propostes escèniques. "És un compte pendent que tenim al nostre país; la memòria ens explica qui som i d’on venim. Representa el reconeixement de la nostra essència com a éssers humans", subratlla la directora.

“Estem en un moment difícil. Crec que és un canvi d’era, que s’ha exacerbat pel confinament, i encara no sabem com hem de moure’ns en aquest món. Estem hipercomunicats i digitalitzats, però les xarxes socials s’han convertit en una cosa tremenda: soledat, ego… El teatre és el que queda d’aquesta comunitat que ha destruït la hiperconnexió”, diu la directora del Teatre Nacional, Carme Portaceli. Per això ha ideat una temporada 2022/23 amb un potent component “ideològic”. “I no parlo de la tonteria dels partits polítics, sinó d’una línia ètica i moral”, ha aclarit Portaceli. El lema de la temporada vinent és la consciència

Carme Portaceli s’ha estrenat com a directora artística del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) citant Hillary Clinton. “Deia que hi havia tres coses molt importants en el moment d’iniciar una nova etapa: l’herència, la realitat i el projecte”, ha explicat Portaceli en la presentació de la temporada 2021-2022, que de moment obrirà al 70% de l'aforament, però amb l'esperança d'arribar aviat al 100%. De l’herència, a més de tenir cura del patrimoni teatral, vol agafar “el millor” de l’autoria catalana contemporània a partir de Josep Maria Benet i Jornet i normalitzar “en el nostre repertori” noms com Lluïsa Cunillé, Helena Tornero, Guillem Clua i Sergi Belbel, que “han creat una trajectòria dramatúrgica catalana d’un alt nivell d’excel·lència i han estat reconeguts internacionalment”.

L'adaptació teatral de La casa de los espíritus, la novel·la d'Isabel Allende, dura tres hores i quart, però Carme Portaceli assegura que "passen volant". Després de fer temporada a Madrid amb un èxit fulgurant, el muntatge dirigit per Portaceli arriba aquest diumenge al Teatre Grec, on també es representarà dilluns. L'espectacle, amb adaptació d'Anna Maria Ricart, està protagonitzat per Francesc Garrido i Carme Conesa, que es posen a la pell de dos dels personatges més mítics ideats per l'escriptora xilena: Esteban Trueba i Clara del Valle. "És fascinant com Allende fa la comparació entre el món d'Esteban, amb una família estructuralment dura i patriarcal, i el de la Carmen, que és progressista i creu que tothom pot ser qui vulgui. S'enamoren profundament, comencen una vida junts i a poc a poc l'Esteban es va tornant més civilitzat", afirma Portaceli.

A Carme Portaceli (València, 1955), que a partir del setembre del 2021 serà la nova directora artística del Teatre Nacional de Catalunya (TNC), no li va agradar gaire que quan es va anunciar el seu nomenament es destaqués tant que era la primera dona a dirigir el teatre. "Desgraciadament, al segle XXI, això és notícia i han quedat eclipsades altres coses, com la trajectòria o el projecte", assegura des d'una de les butaques del TNC i acompanyada de la consellera de Cultura, Àngels Ponsa. Aquest dimecres, però, Portaceli sí que ha pogut desgranar com serà el seu projecte artístic al llarg dels sis anys que liderarà la gran institució teatral del país.

La futura directora artística del TNC, Carme Portaceli, té el propòsit de convertir l'equipament públic "en el teatre de referència al sud d'Europa". En una entrevista amb l'ACN, Portaceli explica que vol "crear il·lusió, confiança i esperança a través de la cultura" i "que la gent se senti com a casa, que el TNC sigui la casa de tothom". Així mateix, té la intenció de portar el teatre en català tant a Espanya com a Europa, així com a Llatinoamèrica. També remarca que en la seva etapa com a directora artística intentarà "arreplegar la part bona de l'herència" anterior, "sistematitzar-la tota, consolidar-la i començar a fer que sigui el moment de l'expansió del TNC".

No passa cada dia que algú ens necessiti (de fet, no és gens habitual que algú ens necessiti) és el títol del nou muntatge de Carme Portaceli, una producció del Festival Grec que es podrà veure els dies 4 i 5 de juliol al Teatre Grec de Barcelona. "Ja m'agradaria haver-la dit jo, aquesta frase, però el títol ve de Tot esperant Godot, de Beckett, i trobo que connecta molt amb el que hem viscut durant el confinament", diu Portaceli. Com a eix d'aquesta nova proposta que combina textos, música i dansa hi ha la paraula, ja que s'enllacen lectures de fragments d'autors com ara Shakespeare, Charlote Brontë, Daniel Defoe, Albert Camus, Caryl Churchill i d'Angélica Liddell, que també passa pel Grec amb The scarlett letter. Tots els textos tenen un nexe en comú: giren al voltant de diferents pandèmies que han afectat la humanitat al llarg de la història. A l'escenari hi ha 18 intèrprets, 14 actors, les Sey Sisters (Edna, Kathy i Yolanda) i la ballarina Sol Picó, que hi fa un homenatge a Pina Bausch.