Una única dosi de la vacuna contra el covid pot aturar la transmissió del virus fins a pràcticament el 50%. La dada prové d'un estudi, encara per revisar, fet públic aquest dimecres a la matinada pel Servei Públic de Salut d'Anglaterra (PHE, en les sigles en anglès).

El Regne Unit ha decidit oferir als menors de 30 anys una alternativa a la vacuna d'Oxford, sempre que sigui possible. És el primer resultat de la revisió que el regulador britànic ha fet sobre els casos de trombes rars que s'han detectat després d'administrar-la.

S'estén la por a una altra onada de coronavirus i a Europa falten vacunes i, sobretot, capacitat per produir-ne més. Els caps d'estat i de govern de la Unió Europea es reuneixen aquest dijous de manera virtual amb aquest problema sense resoldre i tots els conflictes que se'n deriven. El primer, la guerra amb AstraZeneca que aquest dimecres ha viscut un encès últim capítol amb la descoberta de 29 milions de dosis de la seva vacuna en una fàbrica italiana llestes per enviar, al mateix temps que la farmacèutica assegura no poder entregar ni la meitat de les unitats compromeses a la UE el primer trimestre. AstraZeneca ha assegurat després, però, que la meitat dels 29 milions són per a la Unió.

Catalunya té coll avall que el ministeri de Sanitat autoritzarà de manera imminent l'administració de la vacuna d'Oxford/AstraZeneca fins als 65 anys, deu anys més del que permetia fins ara. "Avui o demà es trencarà el topall d'edat. Les evidències científiques parlen per si soles", ha sentenciat el secretari de Salut Pública, Josep Maria Argimon. Fa un mes que el departament de Salut i els professionals sanitaris exigeixen al govern espanyol que reconsideri el seu posicionament i aixequi el veto a la vacuna anglosueca entre majors de 55 anys, però quan tot semblava que estava encarat, els dubtes sobre la seguretat de la vacuna arreu d'Europa van aturar-ho en sec.

Les dades amb què treballen l'Organització Mundial de la Salut (OMS), l'Agència Europea de Medicaments (EMA) i l'Agència Reguladora de Medicaments i Productes Sanitaris britànica (MHRA) suggereixen que en realitat els casos de trombes que han alertat Europa i que han paralitzat la campanya de vacunació amb AstraZeneca/Oxford en almenys 17 països de la Unió i altres d'extracomunitaris, fins a convertir el procés d'immunització en un veritable caos, són menys dels que es podria esperar sense la vacuna.

Amenaça directa de la presidenta de la Comissió Europea a AstraZeneca. La farmacèutica no tornarà a exportar vacunes des de territori de la Unió mentre no compleixi el contracte. L'anunci l'ha fet Ursula von der Leyen en una trobada amb dones periodistes aquest dilluns a Brussel·les, amb qui s'ha reunit amb motiu del Dia Internacional de la Dona, i també en una entrevista amb un diari de la República Federal d'Alemanya.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha recomanat aquest dimecres la vacuna d'Oxford/AstraZeneca (AZD1222) per a tots els adults, fins i tot aquells per sobre de 65 anys. L'entitat s'afegeix així a la recomanació de l'Agència Europea de Medicaments, que el 29 de gener va aprovar-ne l'ús per a totes les edats. Tant l'OMS com l'EMA entren d'aquesta manera en contradicció amb diferents reguladors europeus, que n'han vetat l'aplicació, en alguns casos, com Alemanya, per sobre dels 65 anys i en d'altres, com Espanya, per sobre dels 55.

Un estudi elaborat per científics de la Universitat d'Oxford, però que encara no s'ha sotmès a revisió, mostra que l'aplicació d'una primera dosi de la vacuna que ha desenvolupat un equip de l'Institut Jenner de la mateixa institució, i que produeix la farmacèutica anglo-sueca AstraZeneca, tindria uns efectes "substancials", fins al 67%, en la reducció de la transmissió del virus, d'acord també amb un comunicat de la companyia fet públic aquest dimecres.

Boris Johnson veu passar el cadàver del seu enemic i es frega les mans. I els brexiters, encara més. La guerra de les vacunes entre AstraZeneca i la Unió Europea (UE) té el primer ministre britànic –un dels pitjors gestors de la pandèmia a escala global, amb la xifra de morts per milió d'habitants més elevada del planeta– com el gran triomfador. Si més no, momentani. I sense disparar ni una sola canonada. Ni tan sols salves de fogueig.

Més enllà del fenomenal embolic polític entre la Comissió Europea i AstraZeneca, el cert és que l'excusa dels problemes en la producció del components actius de la vacuna exposada pel director executiu de la farmacèutica, Pascal Soriot, en una entrevista publicada en quatre mitjans europeus aquest dimarts són perfectament possibles. Així ho assegura a l'ARA Salvador Macip, metge i investigador de la Universitat de Leicester i la UOC. "Que la producció de la vacuna tindria alts i baixos era d'esperar. Al principi el subministrament va anar molt bé perquè les companyies han estat acumulant dosis fins i tot abans que s'aprovés la vacuna. Però ara ja anem en temps real, i la producció té un component biològic, com ha explica Soriot, que no és exacte. El que diu pot passar. Ara bé, que això sigui la raó de la disminució de dosis o hi hagi altres motius polítics al darrere és difícil de saber. En tot cas, l'excusa és plausible". També, però, podria ser que hi hagués un excés d'ambició o d'optimisme.

La Comissió Europea està al punt de mira en tant que és l'única responsable de la compra de les vacunes perquè les dosis arribin als 27 socis europeus. Però només Brussel·les i, per exemple, AstraZeneca saben quines condicions van pactar en uns contractes que són secrets, també per a la resta de les farmacèutiques amb l'excepció parcial del signat amb CureVac.

Germán Velásquez (Colòmbia, 1948) va treballar durant més de 20 anys a l'Organització Mundial de la Salut, en va ser el director del Programa de Medicaments. La seva defensa del dret dels països pobres a accedir a tots els medicaments el va enfrontar a la indústria farmacèutica, en un combat desigual que el va obligar fins i tot a viatjar pel món amb escorta de l'ONU. Doctor honoris causa per diverses universitats, ara és assessor especial del Centre Sud, una organització amb seu a Ginebra formada per 54 països del sud. Respon a les preguntes de l'ARA uns dies abans de la reunió de l'Organització Mundial del Comerç (OMC), aquest gener, per discutir la proposta per suspendre les patents de les vacunes, tractaments i tests del covid-19 mentre duri la pandèmia.

La vacuna contra el coronavirus dissenyada per científics de l'Institut Jenner de la Universitat d'Oxford, i que produeix per a tot el món la farmacèutica anglosueca AstraZeneca, ha sigut aprovada aquest dimarts al matí per al seu ús al Regne Unit, que ha esdevingut el primer país del món que hi dona la llum verda. Es tracta, a més, del segon prototip que s'autoritza a les illes Britàniques, després que a primers de desembre ho fos el de Pfizer/BioNTech, que ja s'ha inoculat a més de mig milió de persones.

The Lancet avala els resultats publicats fa tres setmanes per AstraZeneca sobre la seguretat i l'eficàcia de la vacuna que desenvolupa en combinació amb la Universitat d'Oxford.

Els anuncis recents de resultats exitosos en dos assajos clínics de vacunes contra el covid-19 ens han esperançat i ens fan pensar que estem a prop de poder tornar a la normalitat. Les dades preliminars de les noves vacunes de tipus mRNA de Pfizer/BioNTech i Moderna són molt encoratjadores i, de fet, la primera ja ha rebut l'autorització del Regne Unit, que començarà a administrar-la massivament. També hem tingut notícia de l’eficàcia -encara que lleugerament inferior- d’una vacuna desenvolupada de forma conjunta entre AstraZeneca i la Universitat d’Oxford, i això suma motius per esperar altres avenços.

AstraZeneca, la farmacèutica anglosueca que col·labora amb l’Institut Jenner de la Universitat d'Oxford en l’elaboració d'una vacuna contra el coronavirus, farà un assaig clínic addicional. En declaracions a Bloomberg, el conseller delegat de la companyia, Pascal Soriot, ho ha assegurat després del descobriment accidental de l’equip científic que lidera la professora Sarah Gilbert que indica que els millors rendiments han tingut lloc quan es va administrar mitja dosi i, tres setmanes després, una de completa.

Entre el 70% i el 90% d'efectivitat. És el que mostren les anàlisis preliminars dels resultats de la tercera fase de l'assaig clínic de la vacuna d'Oxford i AstraZeneca, que la companyia anglo-sueca acaba de fer públics aquest dilluns. El diferent grau d'immunitat s'aconsegueix en funció de la proporció de les dosis. La setmana passada els resultats de la segona fase van mostrar una "forta" protecció per al grup d'edat dels majors de 65 anys.

La vacuna contra el covid-19 que desenvolupen la Universitat d’Oxford i la farmacèutica anglo-sueca AstraZeneca produeix una "forta resposta immune" en adults majors de 65 anys, segons les dades de la segona fase de l'assaig clínic, publicades aquest dijous a la revista The Lancet. L'anunci és important perquè les persones d'edat més avançada solen respondre pitjor a les vacunes que els joves.

¿Més problemes per a la vacuna d'Oxford? ¿Un altra galleda d'aigua freda sobre un dels prototips que més esperances ha generat en la lluita contra el covid-19?