Atresorava resina, fusta, or, carbó, llana, pernils, vi, oli... No era terra ben bé de pas. Però, muntanya enllà, era una terra cobejada. De sempre. És encara avui un dels territoris catalans amb més densitat de monuments megalítics. Els romans també hi van fer cap. Per arribar-hi des de la costa, la ruta més utilitzada era el camí de la Sal, emprat durant segles pels traginers des de Cardona, l’enclavament de la muntanya blanca: direcció a Solsona, passant per Sant Llorenç de Morunys, saltant el coll de Port, creuant la vall de la Vansa i d’allí, vorejant la serra del Cadí, fins a l’actual Seu d’Urgell, en l’aiguabarreig del Segre i el Valira i des d’on s’enllaçava amb la strata Ceretana, la que per la plana de la Cerdanya duia a Iulia Libica, és a dir, Llívia, fundada en l’època de l’emperador August. Hi ha qui s’aventura a dir que Anníbal, amb els seus elefants, havia seguit el camí de la Sal el 218 aC. Potser sí.

Feia anys que vivia al mateix pis de Llívia i, vist des de fora, tenia una vida de jubilat totalment rutinària. Cada matí era al bar de davant de casa seva fent un cafè i fent petant la xerrada amb uns quants amics. Després passejava pel poble i anava a dinar. A la tarda solia anar amb la seva furgoneta blanca bruta i plena d'eines cap a l'hort. Al vespre tornava a ser pel carrer, voltant i parant, de tant en tant, a fer una cervesa en un bar. Es diu Manolo i és constructor de professió. Ara estava jubilat i tot el que quedava de la seva antiga vida ho tenia en uns baixos, on guardava encara materials de l'obra i alguna eina. Viu al centre del poble i fa anys, dècades, que forma part del paisatge d'aquest municipi de la Cerdanya.

La carretera entre Llívia i Estavar romandrà tancada a partir del 31 de maig fins a finals del mes de juliol per les obres que afecten el pont que travessa el torrent d'Estaüja. Des de l'Ajuntament de Llívia han indicat que la carretera, l'avinguda dels Països Catalans -la D-33, per a l'administració francesa- quedarà, doncs, tancada al pas de vehicles per unes obres necessàries tenint en compte els problemes que s'han repetit al llarg d'aquests últims anys quan s'ha registrat el creixement del cabal del torrent que inutilitza, en moltes ocasions, el trànsit entre les dues poblacions.

L'Ajuntament de Llívia ha mantingut una reunió de treball, aquest dijous, amb responsables de Carreteres del Ministeri de Foment a les comarques del Ripollès i Cerdanya, per tal de buscar solucions d'accessos i de senyalització que afecten l'N-154 i l'avinguda dels Països Catalans al seu pas pel nucli urbà. Aquestes carreteres, que creuen la població, són de titularitat estatal.

El Cap de Servei de "Sante Proteccion Animale, Environement et Abbatoirs", de la Prefectura dels Pirineus Orientals de l'Estat Francès ha comunicat aquest dilluns a les autoritats catalanes i als ramaders de Llívia que s'autoritzarà, finalment, el moviment dels ramats lliviencs. Enguany, doncs, com sempre, els ramats accediran a les pastures de les Bulloses, forest propietat del municipi de Llívia. Des de l'Ajuntament, però, han informat que l'autorització només serà vigent per aquesta temporada de pastures, ja que s'exigirà, posteriorment, que el bestiar estigui lliure d'IBR (rinotraqueitis bovina infecciosa), segons han puntualitzat les autoritats franceses.

Les autoritats franceses impediran el pas de les vaques dels ramaders de Llívia per territori francès, durant la transhumància, a primers de juny, època que el bestiar és pujat a les pastures de Les Bulloses, la forest que és propietat del municipi de Llívia. Tal com han explicat des de l'Ajuntament cerdà, l'argument per prohibir el pas dels animals és sanitari, en aplicació de la normativa europea que impedeix la mobilitat del bestiar positiu d'IBR (rinotraqueitis bovina infecciosa), tot i haver estat vacunat prèviament. Fins i tot, tampoc no hi haurà guies pel bestiar que doni negatiu en la prova vírica i que, prèviament, també hagi estat vacunat.

El dia 3 de maig s'iniciarà una nova campanya d'excavacions a Llívia. El director del programa Iulia Libica, Josep Guitart, i el codirector de l'excavació, Cèsar Carreras, s'han reunit a Llívia aquesta setmana, amb l'alcalde, Elies Nova, per informar-lo dels treballs que es realitzaran i les dates previstes. La campanya del 2021 es dividirà en tres fases diferents: del 3 al 30 de maig es faran excavacions al fòrum romà Iulia Libica; del 5 al 16 de juliol, a la part alta del Puig del Castell, es faran diferents sondejos amb l'objectiu de constatar l'existència i l'assentament d'un poblat ibèric-ceretà o d'unes estructures romano republicanes a la zona i, finalment, a partir de la segona quinzena d'agost i durant el mes de setembre, es recuperarà els dies d'excavacions al fòrum.

Llívia i Estavar ja han posat fil a l'agulla en l'organització de la pròxima edició del Festival Transfronterer de Cinema Llívia-Estavar. Després del parèntesi obligatori del certamen, l'any passat, provocat per la pandèmia, enguany els responsables ja han començat a treballar en ferm pensant en l'edició que ha de venir. En principi, per fer boca, ja hi ha dates de celebració: la catifa vermella quedarà estesa els dies 22, 23 i 24 d'octubre.

El Cicle Iulia Libica d'història i Arqueologia al Museu de Llívia tornarà enguany després d'haver-se anul·lat l'any passat per la pandèmia. L'edició d'aquest any tindrà lloc el pròxim 3 d'abril al Museu Municipal de Llívia. Enguany el Cicle gira al voltant de l'exposició Memòries de Pedres, els gravats rupestres de Cerdanya i Llívia, una exposició que mostra la recerca feta durant els últims 10 anys a Cerdanya per garantir la preservació i estudi del gran conjunt de gravats rupestres que hi ha a l'aire lliure, sobretot a l'Alta Cerdanya, promoguts pel ministeri de Cultura francès.

Els 85 alumnes d'infantil i primària de Llívia han reprès les classes aquest dilluns i 65 d'ells ho han fet en un nou edifici. D'aquesta manera, s'ha fet realitat un projecte reivindicat des de feia quinze anys i del qual l'ajuntament n'ha sufragat el 80% del cost de les obres. Així, dels 1,8 milions invertits fins ara, el Departament d'Educació ha aportat 540.000 euros i la Diputació de Girona 91.000 més. Ara, el consistori demana més ajuda a la Generalitat per completar els treballs de la segona planta, que estan pràcticament enllestits i serviran per acollir l'estudiantat de 5è i 6è. Aquest gener també ha de començar la rehabilitació de l'escola antiga i es calcula que totes dues actuacions tindran un cost d'uns 400.000 euros.

L'alcalde de Llívia, Elies Nova, i l'única regidora que la formació republicana tenia a Bellver de Cerdanya, Ramona Bragulat, han deixat la militància d'Esquerra Republicana. En el cas de Nova, a més, s'ha afiliat a Junts per Catalunya, tal com ha confirmat en declaracions a l'Ara Pirineus. Nova ha explicat que els motius d'aquesta decisió han estat diversos. El malestar amb la direcció nacional del partit, ha indicat, va començar amb la constitució del Consell Comarcal de Cerdanya, el juliol del 2019. Esquerra havia arribat a un acord amb la formació independent Endavant Cerdanya, amb qui sumaven majoria, un fet que hauria desbancat a Junts-PDECat de la presidència de l'ens comarcal. El dia de la votació, però, tres conselleres comarcals d'Esquerra i tots els consellers comarcals de Junts-PDECat van votar a la republicana Roser Bombardó, que es va convertir en presidenta del Consell Comarcal pels primers dos anys de mandat, amb el compromís que els darrers dos anys, la presidència l'ostentaria Albert Piñeira, del PDECat.

L'alcalde de Llívia, Elies Nova, ha fet pública una carta al vicepresident de la Generalitat en funcions de president, Pere Aragonès, on demana que el govern català doni el mateix tracte a Cerdanya que a l'Alt Urgell, pel que fa a la mobilitat. Nova es refereix al fet que, des d'aquest dilluns, la Generalitat considera l'Alt Urgell i Andorra una mateixa unitat en matèria de mobilitat, de manera que els residents dels dos territoris s'hi poden moure lliurement, com si fossin una mateixa unitat comarcal.

La campanya d'excavació d'enguany al fòrum de Iulia Libica, a Llívia, ha finalitzat aquest passat 28 d'octubre i ha permès oferir una nova imatge del jaciment. Diverses graves de colors han cobert els espais més consolidats de l'edifici del fòrum, el quadrant nord-oriental, on es pot veure una de les quatre cantonades de l'edifici, i on l'espai excavat està gairebé complet. Des del Museu de Llívia han indicat que aquest pas mostra la progressiva consolidació que va adquirint el jaciment, que s'està excavant de forma intensiva des del 2013. L'espai avui consolidat, tanmateix, ja s'havia excavat a principis d'aquest mil·lenni, quan encara no es coneixia com a Fòrum de Iulia Libica.

El Museu de Llívia exposarà a partir d'aquest dissabte set pissarres que es van recuperar ara fa 25 anys en les excavacions arqueològiques que es van fer al castell de la localitat. Les peces, datades entre els segles XIII i XIV, haurien estat gravades pels picapedrers que treballaven en la construcció de l'edifici amb una finalitat lúdica, ja que en la majoria d'elles hi ha dibuixos de taulers d'escacs. Ara es podran veure dins d'una mostra temporal titulada 'Memòries de pedres', que reuneix diversos elements de l'art rupestre de la comarca. Més endavant, però, l'objectiu és que algun d'aquests gravats de Llívia, que formen part del fons del Museu d'Arqueologia de Catalunya, s'integri a l'exposició permanent de l'equipament.

Les obres de l'escola de Llívia encaren la recta final i es preveu que els alumnes es puguin traslladar a les noves instal·lacions entre finals d'aquest any i principis del que ve. La crisi sanitària del covid-19 ha fet endarrerir tres mesos el calendari inicial, però actualment la planta baixa de l'edifici està pràcticament enllestida. A més, s'han adjudicat els treballs de rehabilitació de l'escola antiga, que es duran a terme un cop els estudiants ja ocupin les noves dependències. L'equipament ha suposat un cost de 2,4 milions d'euros i ha estat finançat en un 75% pel consistori de la localitat cerdana. L'altra part ha arribat per via de subvencions del Departament d'Educació i s'esperen més ajuts del Govern i la Diputació de Girona.

Llívia ha obert aquesta setmana els seus banys termals en fase de proves, tot i que des de fa un mes ja es permetia el seu ús amb la mateixa entrada de la piscina d'estiu, tal com informava fa uns dies l'Ara Pirineus. El recinte, situat a l'entorn del Parc de Sant Guillem, consta de tres piscines petites i una quarta més gran que té una forma octogonal. L'objectiu és ultimar els detalls de la instal·lació durant aquesta tardor i poder arribar a l'hivern convertit en un nou element turístic que complementi l'oferta d'esquí de la comarca. A més, s'han començat a analitzar les aigües per conèixer a fons quines són les seves propietats i també s'estudien possibles sistemes complementaris per acabar d'escalfar-les, en cas que la temperatura no arribés als 39 graus de forma natural.

El complex dels banys termals de Llívia obrirà de forma definitiva aquesta tardor. Cal dir que aquests dies ja es pot utilitzar, ja que l'Ajuntament ha decidit fer una prova, aprofitant que el nou equipament es troba al costat de les instal·lacions de la piscina municipal. En aquest sentit, l'alcalde de la vila, Elies Nova, ha explicat a l'Ara Pirineus que "des de mitjans d'agost i fins al 15 de setembre, hem aprofitat que la piscina municipal està oberta per permetre a la gent que, amb la mateixa entrada, puguin fer servir també els banys termals".

L'Ajuntament i el Museu de Llívia romandran uns dies tancats, després que l'alcalde de la població, Elies Nova, hagi donat positiu de covid-19. Així ho ha donat a conèixer ell mateix a través de les xarxes socials. Tant el mateix Nova com l'Ajuntament de Llívia han indicat que el tancament es fa per prevenció i seguint les instruccions del departament de Salut. També a través de les xarxes socials, Nova ha rebut nombrosos missatges d'ànims desitjant que es recuperi favorablement de la malaltia.

El fòrum de la ciutat romana de Iulia Libica, sota l'actual Llívia, es podrà veure en el seu conjunt després de les excavacions que s'hi estan duent a terme aquest estiu. Tal com han donat a conèixer des del Museu de Llívia, la vuitena campanya d'excavacions va començar el passat 17 d'agost, amb tres mesos de retard a conseqüència del covid-19.

L'Ajuntament de Llívia, igual que ja ha hagut de fer altres estius, ha restringit l'ús de l'aigua per tal de garantir l'abastiment per al consum humà. En un BAN, l'alcalde, Elies Nova, ha comunicat que "la persistent calor que ens afecta enguany és la causa que la reserva d'aigua dels dipòsits municipals s'hagi vist sensiblement afectada i disminuïda, fet que pot posar en perill el subministrament d'aigua per al consum humà".