És difícil recordar una sèrie espanyola amb un inici tan potent i còmic. El rei d’Espanya, just abans de començar la final de la Copa del Rei, s’espera davant del mirall dels lavabos de l’Estadio Metropolitano. Tancada en un dels vàters hi ha la seva filla, la princesa Pilar, que es nega a comparèixer a la llotja. No vol ser xiulada per les aficions dels equips rivals. El rei la tranquil·litza prometent-li que la televisió abaixarà el so de l’estadi i apujarà el volum de l’himne espanyol i li recorda que tot plegat podria ser pitjor. I la princesa, admirada, li pregunta: “¿Peor que dos equipos de putos catalanes?” Els rivals resulten ser el Barça i el Girona. Més tard, un primer pla televisiu permetrà llegir els llavis de la princesa aguantant el xàfec. I tot això abans dels crèdits inicials.

Aquest dimecres 25 de setembre, el Teatre-Museu Dalí de Figueres, amb motiu de la celebració del seu 50è aniversari, ha rebut la visita de Felip VI en un acte solemne i institucional, que dona el tret de sortida als actes de l'aniversari. No és ni molt menys la primera vegada que la monarquia espanyola visita les sales del museu dalinià, ja que, des que es va inaugurar, en dates assenyalades, tant l'antic monarca Joan Carles I com Felip VI o les infantes Sofia i Elionor, hi han fet acte de presència.

La primera jornada de la visita d'estat dels reis Felip i Letícia a Suècia va acabar ahir a la nit amb el banquet de gala ofert pels seus amfitrions, Carles Gustau i la reina Sílvia, al Palau Reial d'Estocolm, en què les dues famílies reials van desplegar tota la pompa i esplendor de dues de les monarquies més antigues d'Europa. El saló Mar Blanc va ser l'escenari del sopar, en què van participar un centenar de convidats, entre els quals la princesa hereva Victòria, el seu germà, Carles Felip, i les seves respectives parelles, Daniel i Sofia, en un gest de la bona relació que uneix els Bernadotte i els Borbó. Com era d'esperar, les reines i la que serà la primera cap d'estat de l'actual dinastia sueca van lluir algunes de les millors tiares dels seus joiers.

A vegades et planteges si la democràcia real aterrarà mai a Espanya i es podran decidir coses tan bàsiques com si cal embargar-ho tot als descendents de Franco, si cal pagar els diners del Castor a Florentino Pérez o si cal que el nostre cap d’estat sigui un Borbó i no un ciutadà que hagi guanyat unes eleccions. Mentre esperem que aquest moment arribi -deixin-me somiar...-, només ens queda somriure mentre observem com els protagonistes de totes aquestes aberracions democràtiques, sobre les quals es veu que no tenim res a dir, ens intenten fer creure que són la veu del poble, el batec del carrer, els nostres fucking brothers...