Els Greuges de Guitard Isarn, senyor de Caboet, es coneixen des que el 1904 l’historiador Joaquim Miret i Sans els va descobrir a l’església de la col·legiata d’Organyà. Els va trobar amb diversos pergamins escrits en català antic i amb les cèlebres Homilies d’Organyà. Les homilies, que daten de finals del segle XII o principis del XIII, són la traducció al català d'uns sermons escrits en occità, són de caràcter culte i es consideren el text literari religiós més antic escrit en català. En canvi els greuges, que segons una recerca del catedràtic d'història medieval Josep Maria Salrach daten del 1105, serien el document més antic proper al català parlat de l’època, perquè van ser un memorial dictat de viva veu.

Les Homilies d'Organyà ja tenen la seva ruta al programa 'Camins del català', que s'ha inaugurat aquest cap de setmana a Montserrat, amb la presència del president de la Generalitat, Quim Torra. El cap de l'executiu ha destacat que el programa pot ajudar a potenciar el turisme cultural, donant un impuls a un sector especialment castigat per la Covid-19. La iniciativa pretén apropar les diferents varietats dialectals, els parlars i les figures il·lustres de Catalunya a través de rutes emblemàtiques arreu del territori. La primera d'aquestes propostes, justament, gira entorn les Homilies d'Organyà i està formada per nou punts d'interès, situats en tots els territoris de parla catalana. Torra ha visitat un d'aquests punts, ubicat al camí dels Degotalls de Montserrat.