A Catalunya, la davallada del ritme de creació d'activitats econòmiques i empresarials dels darrers anys ha afectat la gairebé totalitat de sectors i territoris. Els problemes creats per aquesta situació s'han aguditzat encara més dolorosament en els sectors socials menys afavorits i en els territoris allunyats dels grans centres urbans, com és el cas dels territoris de muntanya al Pirineu català. A les darreres dècades alguns dels nostres petits pobles havien desaparegut, forçats per la necessitat de la gent de viure decentment i alguns altres havien reviscolat gràcies a la tornada parcial dels seus anteriors habitants en forma de segona residència. També, en alguns casos emblemàtics, s'ha produït una certa activitat econòmica positiva, entre d'altres i posant exemples només de l'Alt Urgell —amb estacions d'esquí de fons al darrere—, experiències com les de Tuixent, Ossera, Solanell, Castellbó-Sant Joan de l'Erm...

La promoció turística d'Andorra va popularitzar una bona marca: "Andorra, el país del Pirineu". El missatge era, és, rodó: tota la serralada pirinenca, les seves belleses, la puresa del seu medi ambient, es delimita en un sol punt emblemàtic, el coprincipat d'Andorra. El país ha anat creixent les darreres dècades, fins gairebé arribar als 80.000 habitants, dotats d'una altíssima renda per càpita. I això ho ha fet sense xuclar energies de les comarques veïnes; més aviat, com als casos més directes de l'Alt Urgell i la Cerdanya ha significat una font potencial de desenvolupament gràcies als milions de ciutadans que es dirigeixen a Andorra. També s'ha de dir que, des del 1993, Andorra gaudeix d'una Constitució que li permet ser reconeguda al llarg i a l'ample del nostre món.

Després de mesos sense fer activitats amb públic a causa de la pandèmia -a banda de les sortides a la natura- el Grup de Recerca de Cerdanya ha reprès aquest dissabte l'activitat al Museu Cerdà de Puigcerdà i ho ha fet per duplicat. D'una banda, ha fet l'entrega del premi Josep Egozcue-Vila de Puigcerdà a l'historiador i arqueòleg Oriol Olesti.

D'entrada vull palesar la meva admiració per les gran aportacions d'aquell equip de geògrafs catalans que, encapçalats per Pau Vila, van practicar el més autèntic dels catalanismes, posar-se el territori de Catalunya al cap i proposar una organització territorial que fos operativa per millorar les condicions de vida dels seus habitants. A més, cal agrair-los la potència intel·lectual que suposa haver superat la concepció merament comarcalista de Catalunya per haver arribat a un autèntic Regional planning a través de les vegueries. Un altre concepte, en aquest cas noucentista, que provoca la meva devoció personal, és el de la Catalunya-Ciutat, realitat on avui ens trobem immergits més per la inèrcia social i econòmica de la societat catalana que per ser fruit de polítiques assenyades de planificació territorial. Una vegada més, la densitat, el pes de les estructures nacionals catalanes, ens salva de la inèpcia política d'alguns dirigents.

Sóc home, de 73 anys i vaig néixer a la Seu d'Urgell, Alt Urgell, Alt Pirineu, Catalunya. Pensareu que per la meva edat ja sóc un digne, o indigne, pensionista de jubilació. Ho encerteu. Professionalment, com a economista vaig treballar molts anys en una gestoria administrativa de la Seu. També, per motius familiars —teníem un negoci de distribució de vins i licors—, el món del vi m'és molt plaent i observo amb gran satisfacció la quantitat de bons cellers pirinencs. I ara, el 14 de febrer, haig de votar. Jo, la veritat, tinc l'obligació moral de votar per un determinat partit perquè hi estic adherit, allò que en els meus temps de joventut, en dèiem "militant". Ah! I també perquè crec que la seva política és la millor, faltaria més. De fet, sóc "militant" de tres partits perquè encara que he anat passant d'un a l'altre sense cap trauma, els dos primers encara són formalment ben vius. Per no confondre a ningú diré que sóc radicalment d'esquerres i que crec que les dues grans temàtiques que tenim avui damunt de la taula són les desigualtats socials i la degradació del medi ambient.