A la històrica Down House, la casa on va viure Charles Darwin durant 40 anys a la localitat anglesa de Kent, hi havia un espai que va ser clau per desenvolupar la teoria de l'evolució que donaria renom mundial al naturalista anglès. I no és la taula on va escriure L'origen de les espècies, sinó el seu jardí. Allà, Darwin hi va passar hores fent petits experiments amb plantes, com l’anomenada orquídia de Darwin o orquídia de Nadal, procedent de Madagascar. És una espècie molt particular, que té un nectari extraordinàriament llarg, de més de 20 centímetres. El científic va predir l’existència d’un insecte capaç d’arribar al nèctar ocult. La papallona seria descoberta dècades després, confirmant una intuïció basada exclusivament en l’observació botànica.

Quan un grup de botànics europeus es disposava a travessar Borneo amb llanxes motores i vehicles 4x4, es van assabentar de l’existència d’una espècie de palmera amb una característica summament rara: floreix sota terra.

Al passeig d'avui, l'Eva agafa un dels corriols que es desvien del riu i s'atura davant una mata de flors que sempre li han semblat margarides. Obre la càmera del mòbil i fotografia una de les flors amb l'aplicació per identificar plantes que li va recomanar una amiga: PlantNet. L'aplicació compara la foto amb imatges d'espècies amb característiques similars i li demana que confirmi quina es correspon amb la planta que vol identificar. L'Eva confirma la primera opció, a la qual l'app li donava un 92% de probabilitat d'encert. Ara ja sap que les flors del corriol no són margarides comunes (Bellis perennis), sinó vitadínies (Erigeron karvinskianus DC). Així funciona PlantNet, una de les aplicacions per identificar plantes amb el grau de fiabilitat més elevat.

Un dijous de matinada, unes hores abans de l’alba, la Dra. Marjorie Weber arribava al lloc de trobada acordat, al campus de la Universitat Estatal de Michigan. Tres botànics més de la institució ja hi eren, esperant sobre una capa de neu que es fonia. Mentre feien temps, el cinquè integrant de l’equip, el Dr. Frank Telewski, va aparèixer enmig de la foscor amb una pala a l’espatlla. Mentre la resta de l’equip s’amuntegava al voltant seu, Telewski va treure una còpia d’un mapa que recordava un plànol arquitectònic. Era el que els guiaria en la recerca d’un tresor enterrat per a botànics: buscaven una ampolla plena de sorra i llavors de l’any de la picor.

Vilaller ha inaugurat aquest dijous el projecte "Itinerari botànic camí de l'Obago", que conforma la part pràctica del treball de recerca realitzat per una alumna de segon de Batxillerat del Col·legi Episcopal de Lleida, Laura García Llorens. El projecte consta d'un conjunt de plafons amb informació sobre les espècies més representatives de la flora de la Vall de Barravés. Així, accedint als codis QR que hi ha en aquests plafons, es poden escoltar les audioguies en català, castellà, anglès i francès.

L'Ajuntament de Vilaller aprofitarà un treball de recerca de segon de Batxillerat per promocionar un sender botànic del municipi. Tal com ha explicat el consistori, recentment l'alumna del Col·legi Episcopal de Lleida i filla adoptiva de Vilaller, Laura Garcia Llorens, ha donat a conèixer a l'Ajuntament el treball 'Sender botànic del camí de l'Obago'. L'alcaldessa de Vilaller, Maria José Erta, ha indicat que "es tracta d'un espectacular treball amb tot luxe de detalls de la flora del nostre entorn" i per això han decidit aplicar sobre el terreny el que s'hi recull.

Una nova planta vinculada als prats de dall, que tot i que té una distribució àmplia a Europa no es pensava que podia arribar al Pirineu, ha estat localitzada al Parc Natural de l'Alt Pirineu i al del Cadí-Moixeró. Concretament, es tracta de 'Rhinanthus alectorolophus', una espècie mai citada abans a tota la Península Ibèrica. El botànic Pere Aymerich ha estat l'artífex de la descoberta, que s'ha publicat al Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural. Tanmateix, als anys 60 i en la seva tesi doctoral, Josep Vives ja va indicar-ne la seva presència als prats de Gósol (Berguedà), a la perifèria del Parc Natural del Cadí-Moixeró, tot i que la dada no va ser tinguda en compte en treballs botànics més moderns.

Com es diu aquesta planta? És comestible? Quines propietats té? Es pot cultivar? No és gaire comú fer-se aquestes preguntes, i encara menys dedicar una estona a respondre-les. Però ¿com és que coneixem marques de roba, de cotxes o de mòbil famoses, però en canvi sovint no sabem identificar una flor o una planta? “Hi ha molt poc coneixement botànic, i encara menys etnobotànic”, exposa Marc Talavera, biòleg i fundador del Col·lectiu Eixarcolant, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu recuperar els usos tradicionals de la vegetació. Segons una enquesta realitzada per aquest col·lectiu a 600 catalans, menys del 5% de la població és capaç d’identificar plantes tan comunes com l’ortiga o la rosella.