Les bruixes van existir certament a Tiurana, un petit municipi a l’extrem est de la Noguera, fregant els límits amb l’Alt Urgell. Ho certifica la seva pròpia toponímia, que, des de fa dècades, té identificada l’era de les Bruixes, un indret molt a prop de l’ermita de Sant Ermengol. En aquesta era, diuen els entesos, es pot trobar una gran varietat de plantes remeieres, les mateixes que feien servir antigament les dones sàvies per preparar les seves medicines.

En Sergi és dalt d’una torre de fusta des d'on veu gairebé tot el delta del Llobregat. Tot i això, no desenganxa els ulls dels prismàtics que porta penjats al coll i que li serveixen per inspeccionar la zona. Fa menys de tres anys que ha entrat al cos d'Agents Rurals i una de les seves tasques és vigilar aquest espai declarat d'interès natural a tocar de l'aeroport del Prat.

Les excursions en plena natura són una de les activitats més agraïdes que es poden fer a l'estiu. El gaudi dels espais naturals té moltes possibilitats, i una d'elles és l'observació de l'entorn per conèixer-lo i sentir que també en formem part. Els paisatges mediterranis ens són del tot familiars, però la flora que ens envolta amaga molts secrets i, massa sovint, no sabem reconèixer-la malgrat tenir-la ben a prop. Quina és la planta més comuna a les nostres latituds? Com es diu l'arbust més present en els nostres matollars? Quines característiques ha desplegat la flora per adaptar-se a un clima sec i amb alt risc d'incendi com el nostre? Tot això es pot descobrir amb senzilles sortides a qualsevol espai natural al nostre abast, en escapades en família, amb amics o en parella.

Va ser el primer parc natural marítimo-terrestre que es va crear a Catalunya, el 1998. Però, malgrat que han passat 24 anys, encara no s’ha redactat el pla rector d’ús i gestió (PRUG) del Cap de Creus, que ha de delimitar quines activitats estaran permeses i quines no, i en quines condicions. La Generalitat preveu que l’estiu vinent ja s'apliqui la nova normativa, i experts com el professor de biologia de la Universitat de Barcelona Bernat Hereu creuen que ajudarà a preservar els seus grans valors naturals: “Si es gestiona bé, de manera que es pugui conservar, però també utilitzar-lo, és perfectament compatible la conservació amb els usos, si es fa de forma correcta”.

És com una barreja entre una rata, un castor i una llúdriga. El coipú pesa entre 3 i 7 quilos, té membranes interdigitals i es diferencia ràpidament de les altres espècies per dues dents taronges que sobresurten dels llavis i que li serveixen per rosegar dins l’aigua amb la boca tancada. El seu espai preferit són els rius i les conques fluvials, on menja tota mena de vegetació. Viu en parelles o en colònies en unes galeries, no gaire profundes, que construeix a la vora de l’aigua. Els coipús provenen de Sud-amèrica (Xile, l'Argentina, Bolívia, sud del Brasil, l'Uruguai i el Paraguai) i van arribar a Catalunya travessant la frontera per les conques fluvials de l’Albera.

Andrea Cattabriga ha vist un munt de cactus fora del seu hàbitat natural, però mai havia vist res com l’operació Atacama, la batuda que es va fer l’any passat a Itàlia. Especialista en cactus i president de l’Associació per a la Biodiversitat i la Conservació, Cattabriga ajuda molt sovint la policia a identificar espècimens confiscats als turistes o interceptats en enviaments per correu. Aquesta vegada, però, es va trobar davant d’una partida impressionant: més de 1.000 exemplars d’alguns dels cactus més exòtics del món, valorats en més d’1,2 milions de dòlars al mercat negre.

T ot i que la data de l’armistici de la Primera Guerra Mundial, l’11 de novembre del 1918, cau en plena tardor, al Regne Unit cada any aquest dia en concret viu una fugaç primavera i s’omple de roselles. En forma d’insígnia, de xapa o de llacet de paper, molta gent se’n posa durant el Dia del Record pels sacrificis civils i militars en temps de guerra, fins al punt que la commemoració és coneguda popularment com el Poppy Day (Dia de la Rosella). El lligam d’aquesta flor vermella amb els caiguts clava les arrels en un poema del tinent coronel John McCrae, un metge militar canadenc que va participar en la Gran Guerra. Durant l’enterrament d’un amic seu mort al front de Ieper per un obús alemany, la primavera del 1915, va plasmar en un poema (In Flanders fields ) l’impacte que li va causar la florida espontània de roselles al voltant de les sepultures.

Com es diu aquesta planta? És comestible? Quines propietats té? Es pot cultivar? No és gaire comú fer-se aquestes preguntes, i encara menys dedicar una estona a respondre-les. Però ¿com és que coneixem marques de roba, de cotxes o de mòbil famoses, però en canvi sovint no sabem identificar una flor o una planta? “Hi ha molt poc coneixement botànic, i encara menys etnobotànic”, exposa Marc Talavera, biòleg i fundador del Col·lectiu Eixarcolant, una entitat sense ànim de lucre que té com a objectiu recuperar els usos tradicionals de la vegetació. Segons una enquesta realitzada per aquest col·lectiu a 600 catalans, menys del 5% de la població és capaç d’identificar plantes tan comunes com l’ortiga o la rosella.