El sector cultural a Catalunya fa anys que llança un SOS, des de la crisi del 2008, però semblava que a finals del 2019 i principis del 2020 es començava a recuperar: el mes de gener del 2020 les empreses culturals van aconseguir una facturació de 45 milions d’euros. Va ser una arrencada d’any espectacular, que superava la mitjana mensual, situada entre 37 i 40 milions de facturació, però la pandèmia ha suposat una estocada que ha deixat molt enrere aquelles bones perspectives i, en molts casos, ha incrementat fins a límits extrems la precarietat dels treballadors. Segons l'Informe anual sobre l'estat de la cultura i les arts del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), un 30% de les persones treballadores de la cultura s'han quedat sense feina (un 10% han estat o continuen en ERTO), i un 42% han vist com se'ls reduïa la feina.

L'impacte de la pandèmia no ha sigut igual per a tots els sectors culturals. En la fotografia que han fet pública avui dijous el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA), el departament de Cultura i l’Institut Català de les Empreses Culturals (ICEC), juntament amb D’EP Institut, els més perjudicats lògicament han sigut els sectors que requereixen presencialitat. Les arts escèniques i musicals han perdut un 72% dels ingressos; el sector del patrimoni ha perdut un 35%; l’edició i el comerç al detall de llibres, un 14%; l’audiovisual i multimèdia, un 15%, i les activitats de disseny especialitzat, fotografia, creació artística i literària, un 12%. 

Una setmana després de l’ocupació de l’emblemàtic teatre Odéon de París, el moviment que busca la reobertura de sales i ajudes al sector s’ha estès per tot el país. Des dels sindicats han afirmat que es quedaran el temps que calgui i han animat altres teatres a sumar-se a la protesta.

La pandèmia ha passat factura al sector teatral. Segons les últimes dades de què disposa l'Associació d'Empreses de Teatre de Catalunya (Adetca), els mesos de confinament i les successives restriccions durant tot el 2020 s'han traduït en una caiguda a Barcelona de gairebé el 55% dels espectadors respecte del 2019. La xifra final d'espectadors a la capital ha acabat sent d'1.150.000, és a dir, menys de la meitat dels 2,6 milions del 2019.

Microteatre Barcelona (Bailèn, 194) va néixer el 2015 per donar sortida als muntatges de petit format d'una escena teatral en ebullició i per potenciar l'atractiu de la proximitat. Paradoxalment, serà això mateix el que podria acabar causant el tancament de l'espai. La pandèmia va impedir obrir les petites sales de l'espai (que eren reduïdes com una habitació de matrimoni) perquè no s'hi mantindrien les distàncies de seguretat ni la ventilació, de manera que van haver de fer reformes per crear una única sala. Però ni així ha funcionat. "Abans fèiem quaranta funcions al dia i ara tenim una única sala amb quatre funcions diàries. Podem treballar amb un 10% de les condicions amb què treballàvem abans i, per tant, els ingressos que tenim també són al 10%", ha assegurat la gerent, Libertad Ribera, a l'ACN. La situació "és molt precària" perquè generen "pocs ingressos" i els costa omplir les funcions. A més, una part de l'activitat de la franquícia es deu al bar, que també ha patit les restriccions.

La sensació de déjà-vu és poderosa. Any rere any, el Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) entrega el seu informe anual sobre l’estat de la cultura al Parlament i les xifres sempre fan saltar totes les alarmes. L'any passat, aquest malalt crònic que pot semblar la cultura tot just s'estava recuperant, molt lentament, de la crisi del 2008, però ha arribat l'estocada del covid-19 i l'ha enviat de nou a la unitat de cures intensives, més greu que mai.