Hi ha una èpica al voltant del món pagès. El nostre imaginari ens omple de fotografies, pel·lícules, llibres i cançons que lloen i idealitzen l’activitat agrícola. Ho explicava molt bé el cantautor Jordi Oró, als quals alguns etiqueten com la versió ponentina d’en Raimon, quan sobre els tractors cantava, als anys setanta, “soc pagès, soc camperol i així visc satisfet”.

El lloc s’anuncia a internet com a “masia de turisme rural”, però això del turisme rural ho és tot i no és res. Era una granja de porcs, però granja de les de totxo, ni tan sols està arrebossada. Hi han posat tot de sofàs, comprats a Wallapop, i quatre taules i una piscina, d’aquestes que es compren prefabricades. Es lloga per a grups, i anar-hi un cap de setmana et pot sortir a 30 euros per persona.

Els protagonistes del vídeo van en pantalons de piscina, sense samarreta, i amb una copa a la mà. En aquest cas són al terrat d’un edifici de la Rambla. Criden i increpen els anants i vinents i hom pensa que podrien acabar fent balconing sobre llamborda. Han llogat un pis fosquíssim, sense cap ventilació, però, això, sí, al rovell de l’ou i amb terrat. Un cop, buscant casa en vaig veure un. Els inversors van sorprendre’s i no van creure’s que jo el volgués per a viure-hi. Era un pis de quan la llum no era un luxe. Aquests nois, potser aquesta nit ja no són vius. No puc dir–em sap greu– que em sàpiga greu.

Com més va, més ens allunyem de les experiències “reals”. O per dir-ho sense cometes: no mediatitzades, despullades d’artifici. Per això l’astroturisme o el turisme del silenci són tendència. La foscor i el silenci —hàbitats en perill d’extinció— han esdevingut quasi inaccessibles i, de retruc, objectes de consum molt preuats. Aquest tipus de turisme se suma a la resta d’oferta turística que promet una reconciliació momentània amb els espais naturals. Ecoescapades, agroturisme, turisme rural. Sota l’empara d’aquestes etiquetes i d’altres de similars, la gent espera trobar-hi les experiències d’una vida pretèrita: l’harmonia d’un ecosistema menys malmès, un cel estrellat, quietud i tranquil·litat. Els aspectes més primordials de l’existència, convertits en un bé escàs, són ara carn d’eslògan, un reclam turístic més. 

Decideixen que faran turisme rural, que vol dir, bàsicament, que llogaran una casa i s’hi estaran un cap de setmana tots junts, “de festa”. En busquen una, a Sant Kevin de Vallfosca, amb capacitat per a dotze persones, que està bé de preu. Es diu Cal Coix. Compren beguda, snacks, pa de motlle, embotit i droga. Arriben, es reparteixen les habitacions, i de seguida es preparen uns cubates, uns porros i posen música (sic).

No hi ha cap butxaca catalana que no hagi patit l'astronòmica pujada de preus de l'últim any, així que s'agraeixen els caps de setmana resolutius que et permeten fer diverses activitats en llocs preciosos sense deixar-t'hi mig sou. La clau, com sempre, és tenir aquest país tan eclèctic, divers en el paisatge i amb tantes possibilitats com el nostre: només cal planificar bé i saber escollir. Et proposem sis escapades locals que et poden resoldre el cap de setmana sense haver de gastar-te un dineral, comptant, això sí, que caldria buscar llocs per dormir i menjar a preus raonables, per exemple, en càmpings, fondes o pensions.

Llogar una casa rural amb amics o un grup de famílies, passar-hi un cap de setmana i gaudir dels paisatges de tardor, anar a buscar bolets o aprofitar per compartir alguna experiència junts. Després d’un estiu amb ocupacions màximes al juliol i l’agost, i un setembre en què en alguns punts s’han assolit xifres fins i tot una mica més altes que en anys anteriors, la tardor arriba amb bones perspectives pel que fa als festius, els ponts i els caps de setmana.

El turisme rural és un dels que menys ha patit la pandèmia a Catalunya. Gràcies a la proximitat i, en general, a oferir activitats i experiències a l’aire lliure, els establiments rurals d’arreu del país ja es van omplir al llarg de tot l’any passat de visitants majoritàriament catalans, que a falta de poder anar-se’n més lluny de vacances van buscar uns dies de desconnexió a poques hores de casa en cotxe.

Despertar-se al matí amb el so dels ocells, banyar-se a la piscina, esmorzar productes de qualitat i començar una jornada de teletreball. Sembla mentida però és possible. De fet, aquesta és una de les opcions que ofereixen cada vegada més cases rurals que, arran de les restriccions per la pandèmia, han adaptat els seus serveis als nous temps. Els restauradors s’han adonat que molts dels seus clients fugen de les ciutats per buscar espais on poder combinar el millor de la natura i d’un ritme de vida més lent amb les exigències del teletreball. Vegem com feina i vacances es reconverteixen en aquestes masies que us hem seleccionat i que estan repartides per la nostra geografia.

El ritme de vacunació ha donat el tret de sortida a una temporada d'estiu que comença a assemblar-se a les d'abans de la pandèmia. Davant la reobertura de l'entrada de visitants a molts països, el sector del turisme de proximitat fa una crida a la ciutadania perquè, els pròxims mesos, opti per buscar destinacions dins del país. Per aquest motiu les confederacions d'agroturisme rural i la revista Descobrir Catalunya han impulsat la campanya Finestra o passadís? Si tries Catalunya ho tens tot, en què demanen apostar pel turisme d'interior per ajudar el sector a recuperar les pèrdues de l'any passat.

Catalunya s’enfronta a la segona Setmana Santa de la pandèmia pràcticament sense turisme estranger i amb el sector al límit després d’un any de grans restriccions a la mobilitat, però amb l’esperança d’anar-se recuperant en els propers mesos. Els hotels de Barcelona i Tarragona, especialment a les zones de costa, donen per perduda la Setmana Santa i ja tenen la mirada posada a l’estiu, quan s’espera que el turisme es comenci a recuperar, tot i que la normalitat no s’espera almenys fins al 2022.

El confinament perimetral de Catalunya, i municipal de divendres a diumenge, ha deixat als hotels i les cases rurals de zones turístiques com el Pirineu en una situació força delicada. Formalment poden estar oberts però a la pràctica no tenen gairebé hostes, ja que els seus potencials clients no s'hi poden desplaçar. Els seus propietaris lamenten que, com que ningú els obliga a tancar, no es poden acollir a cap ajuda, però en realitat els ingressos que tenen són gairebé zero.

Les nits que els viatgers passen als allotjaments extrahotelers d'Espanya van caure al juliol gairebé un 50% respecte a un any enrere. Ara bé, la ferida no ha sigut igual per als diferents tipus d'allotjaments, ni per a les diferents comunitats de l'Estat. Per exemple, mentre que les pernoctacions en apartaments turístics van caure, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), un 66%, els càmpings retallen aquesta caiguda a la meitat (-36,3%) i el turisme rural la rebaixa a gairebé un 10%. I en aquest sentit, Catalunya no en surt gens malparada.

Entre les meravelles que té Catalunya destaca el fet que en un espai relativament petit hi trobem indrets tan contrastats com els Pirineus, la ciutat de Barcelona o el delta de l’Ebre. A aquest últim hi ha moltes maneres d’acostar-s’hi, però cap de tan genuïna com allotjant-se en una barraca, la construcció típica de la zona, feta de fang i canyes i pintada tota de blanc per combatre el sol intens dels arrossars.

Eth sindic d’Aran, Francés Boya, s’amassèc ager en Madrid damb era vicepresidenta quatau deth Govèrn e ministra entara Transicion Ecologica e eth Rèpte Demografic, Teresa Ribera, e eth secretari generau dera Organizacion Mondiau deth Torisme (OMT), Zurab Pololikashvili, entà parlar sus eth desvolopament deth torisme rurau e de quina manèra pòt ajudar a frenar era despoblacion e generar dinamiques enes zònes de montanha.