"Estem a temps de recuperar-nos dels resultats actuals", asseguren fonts de Podem després que aquest divendres el consell de coordinació estatal del partit s’hagi reunit per analitzar el daltabaix patit a les eleccions gallegues i basques de diumenge passat. De la trobada, convocada pel secretari general de Podem, Pablo Iglesias, se’n conclou que cal posar en marxa "com més aviat millor" tot allò que es va aprovar a l’última assemblea ciutadana per preparar el partit de cara al pròxim cicle electoral.

Pablo Casado no té intenció de variar ni una coma de l'estratègia de línia dura que segueix des que va aterrar a la direcció del PP, l'estiu del 2018. Tot i el fracàs dels resultats del 12-J a Euskadi, el líder popular ha defensat aquest dimecres, davant del comitè executiu nacional del PP –la cúpula major del partit, incloent-hi els barons territorials–, l'aposta per la suma de les sigles del PP i Ciutadans, així com la contundència en la resposta al govern de Pedro Sánchez. "Jo prefereixo perdre vots a perdre l'ànima", ha dit parafrasejant el líder dels socialistes bascos Fernando Múgica, assassinat per ETA el 1996. Al davant tenia assegut el president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que avui ha aterrat a Madrid amb la intenció de fer valer la seva nova majoria absoluta i enviar un missatge clar a la direcció del carrer Génova: la moderació és el camí. Abans d'entrar a la reunió, Feijóo ha destacat els resultats obtinguts –que igualen els seus mandats als de l'exministre franquista Manuel Fraga Iribarne al capdavant de la Xunta– i ha defensat que amb un PP "temperat", els extrems, en referència a Vox i Unides Podem, no aconsegueixen entrar als Parlaments.

Una de les notícies de la nit electoral de diumenge a Euskadi va ser la irrupció de l'extrema dreta al Parlament basc. Vox va fer bones les enquestes que li donaven opcions per Àlaba i va obtenir un diputat per aquesta circumscripció. L'escó més barat de la història del País Basc. A María Amaya Martínez Grisaleña la van votar 4.722 persones, 731 menys de les que ho van fer per Gorka Maneiro (UPyD) el 2012. Àlaba sempre és el territori històric on es necessiten menys vots per obtenir un escó: es reparteix el mateix nombre de diputats (25) que a Guipúscoa i Biscaia tot i que té la meitat de població que la primera i un terç respecte a la segona.

Maddalen Iriarte (Sant Sebastià, 1963) no era algú desconegut abans d'entrar en política fa quatre anys. La seva figura d'ulls ametllats i serrell era, possiblement, una de les imatges més conegudes de la televisió basca en basc (ETB1). Presentadora de Gaur Egun i encarregada de les entrevistes en profunditat als polítics, li va tocar moderar molts debats electorals en els seus més de 30 anys de professió. La seva passió per la política li ve de sempre i va acceptar fer un pas endavant el 2016, quan la va cridar Arnaldo Otegi (acabat de sortir de la presó de Logronyo i inhabilitat per ser candidat) per proposar-li encapçalar les llistes d'EH Bildu a Guipúscoa. Va canviar el periodisme polític per la confrontació política. Va ser més un canvi d'actitud que d'aptitud. El seu aprenentatge obligat va ser més anímic que de coneixement. Fa uns mesos la taula d'EH Bildu la va triar de candidata a lehendakari. Ara ja no és la substituta d'Arnaldo Otegi, sinó, per mèrits propis, la líder de l'oposició al Parlament basc.

Ana Pontón (Sarria, 1977) no és nova en política, encara que el seu nom fos fins fa no gaire desconegut per a molta gent. Sí que és nou el repte que va assolir ahir: fer renéixer un BNG desorientat que feia vuit anys que es mirava la política gallega des de l'últim racó del Parlament. I haver-ho fet amb els millors resultats de la història del partit. Un BNG en què Pontón fa anys que milita i pica pedra des de la rereguarda. Primer com a membre de les seves joventuts, Galiza Nova, i després també com a militant de la Unió del Poble Gallec, una de les formacions originàries del partit. Llicenciada en ciències polítiques i de l'administració, Pontón acumula una llarga trajectòria política que l'ha portat a rellançar un partit que el 2012 es va partir en dos.

A Madrid encara s’està paint la ressaca electoral de les eleccions a Euskadi i Galícia de diumenge. Els resultats de les basques i gallegues suposen un cop per a la coalició de govern de Pedro Sánchez, així com un revés a la línia dura del PP de Pablo Casado enfront de la moderació del president gallec, Alberto Núñez Feijóo, que revalida una quarta majoria absoluta en un moment de fragmentació de la dreta espanyola. Però ni a la seu del carrer madrileny de Ferraz (PSOE) ni a la de Génova (PP) estan disposats a fer autocrítica en clau estatal i s’acusen mútuament de l’auge sobiranista als dos territoris –tres quartes parts del Parlament basc és sobiranista i el BNG ha tornat a renéixer de les cendres i ja és segona força–. Per la seva banda, Podem deslliga Pablo Iglesias, reelegit secretari general en ple confinament, de la desfeta electoral.

Iñigo Urkullu és el gran triomfador dels comicis bascos. Aconsegueix, amb el PSE, la seva anhelada majoria absoluta. La societat basca ha votat continuïtat en una situació totalment atípica i marcada per condicions inèdites i excepcionals derivades de la pandèmia del covid-19. Tot i complir l’objectiu que va portar el PNB a les eleccions anticipades, la felicitat no va ser completa ahir a Sabin Etxea, perquè Euskadi va registrar la màxima abstenció de la seva història en unes eleccions autonòmiques: 47 de cada 100 bascos no van acudir a les urnes.

Alberto Núñez Feijóo ja té a la butxaca la seva quarta majoria absoluta i iguala així el llegat del seu predecessor, Manuel Fraga. Una vegada més, i ja en van quatre de consecutives des del 2009, els gallecs han volgut que la seva comunitat es tornés a tenyir del blau del PP i que l’actual president de la Xunta continués sent l’únic president popular amb majoria absoluta. Feijóo ha tornat a imposar-se als partits d’esquerres amb un resultat incontestable: ha obtingut 41 escons -amb el segon recompte d'aquest dilluns ha perdut un diputat-, el mateix resultat que ara fa quatre anys. Ha guanyat tot i el descens de la participació, de cinc punts respecte a fa quatre anys, i tot i haver perdut més de 56.000 vots –a l’espera de sumar el vot exterior.

Cap líder estatal surt reforçat de les eleccions a Euskadi i a Galícia. El president espanyol, Pedro Sánchez, que havia plantejat el 12-J com un baròmetre de la gestió de la crisi del coronavirus, suma només un escó a Euskadi, mentre que el sorpasso del BNG, que reneix de les cendres, suposa un cop dur per al PSOE a Galícia. Pel que fa al líder dels populars, Pablo Casado, la quarta majoria absoluta de Feijóo, sumada a la pèrdua de quatre escons a Euskadi, suposa el fracàs de l’estratègia de la línia dura de Génova, alineada amb la FAES de José María Aznar. I per a Unides Podem, el govern de coalició a Espanya no ha suposat en cap cas un impuls i ha encadenat una nova derrota després de la de les autonòmiques del 2019, fins al punt de desaparèixer del Parlament gallec. Finalment, els resultats són agredolços per a Vox i Ciutadans. Els de Santiago Abascal irrompen al Parlament basc amb un escó, però no aconsegueixen trencar l’hegemonia de Feijóo. El partit taronja, al seu torn, arrenca dos escons gràcies a l’aliança amb el PP a Euskadi, però també queda fora a Galícia.

Euskadi i Galícia han votat aquest diumenge en les eleccions més atípiques de la història marcades per una pandèmia com la del coronavirus. Han estat els primers comicis convocats a Espanya després que esclatés la crisi sanitària i tota la jornada electoral ha estat marcada per les mesures de seguretat que els electors han hagut de prendre per anar a votar com la mascareta, el gel hidroalcohòlic i la distància de seguretat. La por al contagi feia preveure un increment de l'abstenció i així ha estat: al País Basc (52,85%) s'ha registrat la participació més baixa de la història -nou punts per sota de la del 2016- i a Galícia (58,88%) ha baixat cinc punts respecte als comicis d'ara fa quatre anys.

Euskadi i Galícia van recol·locar les seves eleccions autonòmiques el 12 de juliol per evitar coincidir amb els rebrots del virus previstos a la tardor i estalviar-se polèmiques. Al final, tindran les dues coses: els rebrots ja fa alguns dies que van començar –i han obligat a confinar algunes localitats– i les polèmiques han acabat arribant. Tant el govern basc com la Xunta han pres aquest divendres mesures que afecten directament el dret de vot de contagiats pel virus i de persones que en tinguin símptomes. Per limitar el risc de contagis, les dues administracions volen impedir que els positius per covid-19 acudeixin als col·legis electorals, però això podria xocar amb la protecció constitucional d'un dret fonamental com el de vot.

El lehendakari, Iñigo Urkullu, i el president de la Xunta, Alberto Núñez Feijóo, van decidir fer les eleccions autonòmiques el 12 de juliol amb l'argument que així evitarien els possibles rebrots de coronavirus que s'esperaven a la tardor. El que segurament no podien imaginar és que els rebrots arribarien abans i, a més, en plena campanya electoral: a Euskadi, al poble d'Ordizia, i a Galícia, a la comarca d'A Mariña. Durant l'última setmana cada dia ha anat augmentant la pressió perquè se suspenguin els comicis en aquestes zones més afectades. Molts dels alcaldes en són partidaris i el clam també el secunden diversos partits polítics.

"Fins ara no han parat de queixar-se, però ara vindran els dubtes i les pors i entendran les dificultats que ha travessat tot aquest temps el ministeri de Sanitat". Fonts de la Moncloa auguraven així la resposta de les comunitats autònomes un cop decaigués l’estat d’alarma i respiraven amb alleugeriment de treure’s un pes de sobre amb la fi del comandament únic. Tres setmanes després de l’entrada a la nova normalitat, els rebrots estan posant a prova la gestió de cada comunitat, en particular de les que s’enfronten a eleccions autonòmiques aquest diumenge: Euskadi i Galícia. El govern espanyol, mentrestant, desitja que, pel contrast en les respostes, els ciutadans acabin millorant la valoració de la gestió del ministre de Sanitat, Salvador Illa, a qui el PSOE ha convertit en un actiu important en els mítings a les dues comunitats.