La jutgessa que investiga des del mes de febrer la denúncia contra l'exjugador de l'Espanyol Álvaro Aguado per presumptament agredir sexualment una treballadora del club en un lavabo de la discoteca Opium de Barcelona el 23 de juny del 2024, quan l'equip celebrava l'ascens a Primera Divisió, l'ha processat. La decisió de la instructora acosta Aguado a un judici per agressió sexual, a falta que l'acusació particular i la Fiscalia presentin els seus escrits d'acusació.

L'Espanyol té nou propietari. Alan Pace, soci del fons ALK Capital i director de la seva filial esportiva, Velocity Sport Limited (VSL), serà l'encarregat de prendre el relleu de Chen Yansheng al capdavant del club blanc-i-blau. De matriu anglesa però participada en part per accionistes nord-americans, VSL també és propietària del Burnley. Amb aquesta operació, Rastar, que actualment té el 99,66% de les accions, passarà a integrar-se en el hòlding anglès.

L’Espanyol no és ni serà mai el filial del Reial Madrid. Els blanc-i-blaus van tirar d’èpica per tombar el líder de la Lliga (1-0), que va caure a l’RCDE Stadium gràcies a un gol a cinc minuts pel final. Els de Manolo González van saber resistir i patir per acabar assaborint un triomf que és or pur per l’empenta que suposa pels ànims, i perquè serveix per treure provisionalment l’equip pel descens, especialment en una jornada en què van punxar rivals directes com el Leganés, el Getafe o el Valladolid.

Passi el que passi durant el seu mandat, Salvador Illa passarà a la història de Catalunya. I no (només) per haver tornat el PSC al capdavant de la Generalitat catorze anys després, sinó, sobretot, per esdevenir el primer president de Catalunya que és aficionat i soci de l’Espanyol. El seu sentiment blanc-i-blau, de fet, va néixer força abans que el seu interès pel món de la política. Molt abans d’aprendre a gestionar una pandèmia o d’aspirar a governar Catalunya, Illa havia jugat a futbol, però sobretot havia admirat de ben a prop el talent de Rafa Marañón, Dani Solsona o John Lauridsen.

Se’ns acumulen els sentiments. Potser la força d’un sentiment era això. No tant una intensitat difícil d’explicar com una barreja de sentiments contradictoris que necessiten molta força per aguantar-los. Després de l’èxtasi –que era un senyal– d’Eibar, la decepció del partit contra l’Osca. I quan marxàvem cap a casa tristos per un 0-0 que més que un resultat és una filosofia, el nostre entrenador ens remata amb la pitjor roda de premsa de la història.

Tenim motius per estar tristos i indignats. Aquest descens fa molta pena i molta ràbia: el cos ens demana recrear-nos en el dolor mentre reclamem una justícia que no arribarà. Ningú no ens rescabalarà i ho hem d’assumir. Comencem a actuar. Fem-ho marcant-nos un objectiu necessari, possible i urgent: que Domingo Catoira deixi de ser el director esportiu de l’Espanyol. És el primer pas. Hauria d’anar acompanyat de molts altres (la venda del club, la professionalització de la gestió, el canvi del CEO, la cerca d’algun portaveu, la recuperació de l’ànima). Volem això i més, però cal prioritzar: hem de fer fora Catoira. Ell és el màxim responsable de la situació esportiva del club i ha d’assumir el fracàs. Els seus resultats reflecteixen les sensacions que, des del primer dia, ens va transmetre: el càrrec li va gran, no està prou preparat.

Ho va tenir a prop, força a prop, però un penal absurd, el canvi de Darder i una nefasta actuació del VAR va privar l’Espanyol d’aconseguir la gesta que necessitava al Sánchez Pizjuán (3-2). L’Espanyol va marxar de Sevilla amb les mans buides, després de deixar escapar un partit que guanyava quan quedaven vint minuts per al final, però amb la sensació d’haver trobat el camí per capgirar una situació molt complicada, tot i no ser irreversible. 

Estimar és tot un risc. Com més estimes, més possibilitats tens de decebre’t, de sentir-te ferit. L’alegria de l’amor mai no és prou gran com la tristesa que et provoca. L’Espanyol és un dels grans amors de la meva vida i la llista de decepcions que m’ha provocat és gairebé interminable. Molts aficionats al futbol –també molts pericos– tenen la sort d’enfadar-se. Se senten enganyats, estafats o maltractats i la seva reacció és enfadar-se com ho fan els clients o els contribuents. Jo no soc capaç de posar prou distància per enfadar-me. L’Espanyol mai no és un ells. Sempre és un nosaltres. Per això, quan els seus dirigents s’equivoquen, quan com a club ens equivoquem, el meu sentiment és semblant al que tinc quan ho fan els meus fills. Un rampell que s’assemblaria a enfadar-se però una sensació dominant de tristesa i decepció.

A la sisena jornada, i després d’un partit que ha hagut de mastegar de valent, l’Espanyol ha aconseguit el primer triomf de la temporada (1-0). Contra el cuer, l’Alabès, els blanc-i-blaus no han tingut la tarda més lluïda, però han aconseguit l’objectiu desitjat. Sumar de tres en tres és l’única manera d’evitar tornar a caure a l’infern. I a falta de bones sensacions, benvinguts són els punts que han d’ajudar un equip que encara peca d'excés d'indecisió.

L’Espanyol no vol esperar més per aconseguir la primera victòria d’aquesta Lliga. Després de cinc jornades plenes d’alts i baixos, tant pel que fa al joc com als resultats, els blanc-i-blaus necessiten espantar fantasmes del passat aquest dimecres amb la visita de l’Alabès (19.30 h, M. LaLiga). Els vitorians arriben a Cornellà-El Prat com a cuers de Primera, i són l’únic equip que encara no ha sumat cap punt al seu caseller. Només han marcat un gol i n’han rebut 10, uns registres que fan perillar el càrrec del seu tècnic, Javier Calleja, qüestionat. 

A falta de bon joc, molta fe. Una setmana després de deixar escapar un valuós empat davant del vigent campió de Lliga al minut 99, l’Espanyol ha trobat al minut 97 un punt d’or al Benito Villamarín (2-2). Ni va merèixer no puntuar contra l’Atlètic ni ha merescut fer-ho davant del Betis. El futbol és així de meravellós, imprevisible, inexplicable i impossible d’entendre. 

L’exigència de la Primera Divisió no permet que l’adaptació a la màxima categoria sigui pausada. L’Espanyol, que encara no coneix la victòria aquesta temporada, no vol sentir a parlar d’urgències després d’un tram inicial de curs on han sigut força millors les sensacions que els resultats. Però la realitat, que en algunes jornades ha sigut cruel amb els blanc-i-blaus, dicta que només sumen 2 dels 12 punts disputats. I el calendari, lluny de donar una treva, fa pujada. 

L’Espanyol entra en el negoci dels fan tokens. L’entitat blanc-i-blava ha firmat un acord de patrocini per a les temporades 2021-22, 2022-23 i 2023-2024 amb l’empresa turca Bitci, que llançarà al mercat aquests productes digitals que portaran el nom de l’Espanyol. Aquests fan tokens es podran comprar adquirint les criptomonedes que comercialitza i llança al mercat Bitci, empresa que ja fa uns mesos que treballa amb altres clubs i seleccions de futbol. Aquesta operació suposa l’entrada de l’Espanyol en una economia emergent, la de les criptomonedes, que cada cop guanya més pes en nombrosos països i sectors econòmics. 

Óscar Melendo es va convertir, el novembre del 2016, en el primer jugador format a la RCDE Escola que va arribar al primer equip de l’Espanyol després de passar per totes les categories del planter blanc-i-blau. Quique Sánchez Flores li va donar l’oportunitat per saltar a l’elit i Rubi va saber treure'n la millor versió, però als 24 anys afronta un curs crucial per al seu futur: no juga, el mercat li ha afegit competència i l’estiu vinent acaba contracte. 

Javi López (Osuna, 1986) va defensar la samarreta del primer equip de l’Espanyol durant una dècada. El cinquè descens de l'entitat blanc-i-blava a Segona va portar-lo a deixar a contracor el club que capitanejava des del 2015. La seva carrera segueix a Austràlia, des d’on atén l’ARA en una conversa en què reconeix sentir-se alliberat de la pressió i l’estrès emocional que va viure en els últims anys a l'Espanyol.

L’Espanyol ha fet un balanç positiu d’un mercat estiuenc que s’ha tancat amb cinc reforços i una inversió en traspassos de 900.000 euros. El director general, José María Durán Farré, i el director esportiu, Rufete, han contextualitzat una finestra de fitxatges molt condicionada per l’estret marge salarial de què disposava el club, que ha hagut d’anar operant a mesura que trobava vies de finançament. “Hem buscat rendiment immediat dins els recursos totals i en el temps que hem tingut. Tothom ha pogut apreciar què és el límit financer i per què no es podien fer coses”, ha apuntat l’alacantí, que ha reconegut que ha sigut “un mercat llarg, dur i complex”. “Ha sigut una marató en què hem hagut de preparar moltes coses i arribar al final amb energia. Un mercat molt treballat que crec que tanquem de manera molt satisfactòria”, ha afegit Durán Farré. 

Amb l’arribada, cedit per un curs opció de compra, del migcampista veneçolà Yangel Herrera, l’Espanyol ha tancat un profitós mercat de fitxatges en què ha viscut en tot moment molt condicionat per l’estret marge salarial permès per la Lliga. L’àrea esportiva blanc-i-blava ha hagut de rememorar aquells temps, no tant llunyans, on figures com Ramon Planes o Òscar Perarnau havien de buscar fórmules imaginatives per incorporar jugadors sense pràcticament recursos. 

Son Moix posarà a prova aquest divendres (20 h, M. LaLiga) l’atac més prolífic dels últims sis anys a Segona, el d’un Espanyol que visitarà el Mallorca sense Wu Lei, convocat amb la selecció xinesa, però amb la novetat de Loren Morón. El flamant nou davanter de l'Espanyol formarà part de l'expedició que viatjarà aquest divendres al matí cap a Palma després d'haver completat un únic entrenament amb la resta del grup. Vicente Moreno el veu apte per competir i no es descarta que tingui minuts a la segona meitat. La resta de la setmana havia format part de la dinàmica de treball habitual del Betis.