Arran de la gira del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, a Mauritània, Gàmbia i el Senegal aquesta setmana, el paper de la immigració a l'economia espanyola s'ha tornat a posar damunt la taula. Sánchez ha posat l'accent en la necessitat de mà d'obra migrant. Després, i en un context de pressions de la dreta, ha situat el debat en la devolució dels migrants en situació administrativa irregular.

L’envelliment a Espanya és un problema econòmic de primera magnitud. Sota el paraigua d'aquest canvi demogràfic s’amaguen altres qüestions que, si bé es poden observar per separat, conformen una equació, i no poc problemàtica. És el cas del paper dels treballadors estrangers al mercat laboral, l’habitatge i el creixement econòmic.

L'estructura econòmica de l'Estat dels anys 70 no és, ni de bon tros, l'actual. Ni la de l'Estat, ni la de molts altres països. Avui, el sector que més pes té en termes de valor afegit al producte interior brut espanyol (PIB, l'indicador que mesura la mida d'una economia) és el sector serveis (el 75%), i el que menys la pagesia (el 3%). Tot i que el primer també ho era fa cinquanta anys (45%), no assumia tot el gruix de manera desorbitada, com ara, sinó que l'acompanyava el sector de la indústria i l'energia (34% del PIB l'any 1970), seguit de l'agricultura i la pesca (11%) i finalment el sector de la construcció (9%).

Fins a 12.000 persones migrants s'han beneficiat de l'arrelament per formació que el ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migració va posar en marxa l'estiu passat. La cartera que dirigeix José Luis Escrivá va incorporar aquesta nova figura en l'última reforma del reglament d'estrangeria perquè persones que són a Espanya en una situació irregular des de fa dos anys i assumeixen el compromís efectiu de formar-se, puguin obtenir la residència temporal per un període d'un any (ampliable 12 mesos en cas que la formació sigui superior a l'any) i inserir-se després al mercat laboral.

L'economia espanyola ja arrossegava problemes abans de la crisi, entre els quals els de la "precarietat laboral" i, en tot cas, ara "s'agreujaran", ha assenyalat el governador del Banc d'Espanya, Pablo Hernández de Cos. Ho ha dit aquest dijous en la presentació de l'últim informe del Reial Institut Elcano, Recuperació o metamorfosi? Anàlisis i recomanacions per a un pla de transformació econòmica d'Espanya.