L'expansió de BonÀrea més enllà de Catalunya té parada obligatòria a l'Aragó. La companyia amb seu a Guissona (Segarra) porta des del 2019 construint un macrocentre de producció i logística al municipi d'Épila, a la província de Saragossa, que ha de servir per abastir els supermercats de l'empresa més enllà del mercat català.

El fenomen del Reagrupament Nacional (RN) de Marine Le Pen a França no es tracta d'un fenomen aïllat a Europa. L'extrema dreta xenòfoba avança de forma imparable i Catalunya tampoc en queda al marge, tot i que encara està molt lluny d'assolir quotes de poder. Sigui com sigui, als darrers comicis al Parlament, Vox i Aliança Catalana van sumar 370.000 vots i es van situar en un 11,7% dels vots amb un discurs clar contra la immigració, especialment la musulmana. Segons la darrera enquesta que va publicar el CEO, la meitat dels catalans consideren que hi ha massa immigrants a Catalunya. Tot i que un altre sondeig difós aquesta setmana, assegurava que el 60% dels catalans veuen bé la immigració.

Xavier García Albiol, del PP i alcalde de Badalona, una ciutat de 224.000 habitants amb un 16% d'immigració. Jaume Ars, de Junts i batlle de Guissona, un poble de 7.500 habitants amb un 53% d'estrangers, el percentatge més alt de Catalunya. Eva Menor, del PSC i alcaldessa de Badia del Vallès, una localitat de 13.000 habitants amb un 5,71% d'immigrants. I Marc Aloy, d'ERC i alcalde Manresa, una ciutat de 78.000 habitants amb un 18,9% de ciutadans estrangers. Aquest dimecres, quatre responsables municipals de quatre poblacions singulars i que formen part de quatre partits diferents han conversat amb l'objectiu de trobar punts de trobada en una complexa pregunta que ha formulat el Cercle d'Economia: com es gestiona la immigració?

Un de cada deu immigrants que viu a Catalunya treballa a la construcció, el doble que el percentatge dels que tenen ciutadania espanyola. Una persona nascuda fora de la península té tres vegades més possibilitats d’acabar de cambrer que no pas un jove nascut a Catalunya. Entre les que netegen la llar, les probabilitats es multipliquen per sis. Tres de cada quatre estrangers fa feines elementals, són operadors de maquinària o bé treballen en l’agricultura, la restauració i la construcció. Amb els d'aquí, la xifra baixa al 42%. Són dades extretes de diversos estudis de CCOO que posen en relleu la dificultat d’accedir a feines qualificades per part de la població immigrada.

Clar i català. El fundador d'Open Arms, Oscar Camps, ha valorat positivament "el primer vol d'aquest corredor humanitari" que ha permès que aquest diumenge a la matinada arribessin a l'aeroport de Barcelona 220 refugiats ucraïnesos, però ha recordat que al món hi ha 65 conflictes armats i ha denunciat que no ens generen la mateixa empatia: "Lamentablement, els blancs poden buscar refugi en avió i les persones negres ho fan en pastera". I és que tot i les constants migracions de persones que arriben o volen arribar a Europa buscant refugi, sembla que el continent no ha despertat fins ara, quan es tracta d'un país europeu. Malgrat tot, Camps ha volgut destacar-ne la part positiva i, tot i reconèixer que "es pot millorar", ha celebrat l'èxit de la col·laboració publicoprivada per aconseguir que un avió privat volés fins a Varsòvia per recollir 220 refugiats i els portés fins al Prat per després distribuir-los en diferents autocars que els han portat a Badalona, Guissona, Manresa i Madrid.

En una de les parets del pati de l'escola hi ha dues grans pissarres. Normalment els nens hi feien dibuixos, jugaven a l'ofegat o fins i tot a algun li agafava per escriure una arrel quadrada. En canvi, ara a les pissarres només hi ha lemes contra la guerra. Una música estrident sona de cop i volta des d'un altaveu. Significa que és hora de tornar a les aules. Amb tot, alguns nens esgoten els darrers minuts que els queden d'esbarjo per escriure alguna proclama més amb guixos de colors: “Ucraïna, pau”, “Stop Putin”, “Ucraïna és forta, Putin”. Tenen 8, 9, 10 anys, com a màxim 12. No aixequen més d'un metre i mig de terra.

L'empresa BonÀrea de Guissona ha modificat el comunicat que havia fet públic aquest divendres i hi ha inclòs, finalment, el percentatge d'infectats que s'han detectat al lloc de treball. Segons la informació, BonÀrea ha fet des de principis de juny 3.000 proves entre els 5.500 treballadors i un 1,2% del total ha donat positiu, és a dir, una seixantena de persones. El comunicat arriba un dia després que el diari ARA publiqués un article que denunciava la falta de transparència d'aquesta empresa (que fins ara no havia fet públic el nombre d'infectats) i anunciava també que, segons fonts del centre que preferien mantenir-se en l'anonimat, des de l'inici de la pandèmia BonÀrea havia detectat un centenar de casos, una xifra que quadra perfectament amb els que s'han comptabilitzat des de principis de juny, segons el comunicat oficial.

¿Pot una empresa, per molta influència que tingui, evitar que la Generalitat confini tota una comarca infectada per coronavirus? En una recent entrevista a Catalunya Ràdio, la consellera de Salut, Alba Vergés, va assegurar que “els interessos econòmics no poden mai prevaldre sobre els de salut”. La consellera intentava sortir al pas davant la insistència de la periodista, Mònica Terribas, que volia que quedés clar si l'empresa BonÀrea estava complint amb les seves obligacions de prevenció davant l'amenaça del coronavirus. Terribas coneix molt bé la Segarra i, segurament, era conscient de l'alarma que s'ha generat aquests dies al voltant de l'empresa d'alimentació.

Els habitants de Guissona (la Segarra) es miren aquests dies les notícies amb especial atenció. Temen que en qualsevol moment la consellera de Salut, Alba Vergés, pugui aparèixer al menjador de casa seva a través de la televisió per anunciar-los que també ells hauran d'estar confinats. "A veure, aquí no s'ha parat mai de treballar, perquè hi ha l'Àrea de Guissona, i és normal que hi hagi casos... A més ara la gent semblava més relaxada...", explica preocupada la Berna des del carrer Major d'aquest poble d'uns 7.120 habitants. "Es veu més por entre la gent –valora–. Un ja no sap què creure. Divendres de la setmana passada la consellera va dir que no confinaria el Segrià i el dia següent el va confinar", adverteix.