Els Pets

Jardins de Pedralbes. 16 d'agost del 2020

Cap al final del concert d’Els Pets als Jardins de Pedralbes, Lluís Gavaldà va deixar de banda la conya. Era el moment de reivindicar la cultura segura. "Això és un quiròfan!", va exclamar mirant les 800 persones amb mascareta que havien exhaurit les entrades de l’últim concert del festival Fes Pedralbes. El neguit i la incertesa provocats per la pandèmia justifiquen el lament enrabiat del músic de Constantí, una reacció habitual en els concerts d’aquest estiu emmascarat. També sovinteja la necessitat d’alliberar tanta contenció. "Jo crec que ens feia falta una miqueta", havia dit Gavaldà una estona abans, després d’interpretar Hospital del mar amb tot el públic dret i ballant sense moure els peus. Cal dir que cadascú allibera la tensió com vol, i un espectador va cridar "Bartomeu, dimissió!" ¿El Barça com a mesura de totes les coses? Som el que mengem... i els cataclismes que presenciem.

]]>

El Fes Pedralbes –el nom que ha adoptat la versió alternativa del Festival Jardins de Pedralbe– tanca amb 32.864 espectadors i una ocupació del 87,88% als 54 concerts programats. El festival s'ha allargat durant 27 dies i una desena de les actuacions han fet sold out, com ara la d'Andrea Motis, Los Secretos i Els Pets. El director del festival, Martín Pérez, ha explicat a l'ACN que, tenint en compte la situació de pandèmia, són unes xifres "excepcionals i extraordinàries". "Molta de la gent que ha vingut ha hagut de tenir molta determinació perquè possiblement a casa seva els han dit «ni se t'acudeixi anar-hi»", ha apuntat Pérez, que ha afegit que les bones xifres demostren que la celebració del festival "era una demanda del públic".

]]>

En la realitat pandèmica de concerts amb aforaments reduïts a 800 persones tampoc és fàcil vendre totes les entrades. Però n’hi ha que ho aconsegueixen sense problemes, com Guitarricadelafuente, àlies artístic d’Álvaro Lafuente. Així, amb tot venut, es va presentar divendres al Fes Pedralbes el cantautor de Benicàssim, estrella en creixement exponencial l’èxit del qual respon a una singular combinació de cançó llatinoamericana, jota aragonesa, flamenc (flamenquito, més aviat) i folk. Més sensible que sentimental, melancòlic però no ploramiques, Lafuente, d’encara no 23 anys, remena alhora lèxics antics i argot postmil·lennial, i fa segell personal d’una manera de cantar camuflant la veu entre gemecs, xiuxiuejos i accents diversos.

]]>

Falten encara uns minuts perquè el músic malagueny Pablo López inauguri l’edició especial del Festival Jardins de Pedrables, rebatejat com a Fes Pedrales i adaptat a les circumstàncies pandèmiques. El director del festival, Martín Pérez, fa d’acomodador intentant que tothom trobi la seva cadira. Uns minuts després demana disculpes pel retard i dona la benvinguda al públic d’un festival muntat a correcuita però intentant que s’assembli tant com sigui possible a les set edicions anteriors.

]]>