La intel·ligència col·lectiva s'està convertint en un eslògan destinat a captar l'essència de l'economia del coneixement, en què multituds de persones col·laboren en reptes difícils, aportant cadascuna una cosa diferent. El resultat és l'experimentació i la innovació contínues, cosa que condueix a grans descobriments. I amb la proliferació de la intel·ligència artificial, els participants en aquest procés fins i tot poden no ser humans. No és una idea feliç?

S’estan obrint espai en el debat socioeconòmic reflexions que promouen una aproximació menys contraposada entre el públic i el privat: cal repensar el paper de l’estat en l’economia, en la innovació, i la seua relació amb el sector privat. Reflexions bones, encara que no noves. Ara fa quasi un quart de segle, el febrer del 1997, es publicà als EUA l’Informe econòmic del president de l’any, elaborat pel Consell d’Assessors Econòmics del president Bill Clinton, dirigit per l’economista Joe Stiglitz. Aquest informe fou una potent contribució a la política pública marcada per l’enfocament que Stiglitz proposa a les relacions entre el públic i el privat. Més en particular, el rebuig tant del fonamentalisme del mercat com de l’estat. 

Com en la crisi de l’any 2008, tornen veus que blasmen el paper dels funcionaris. Es popularitza la noció d’un estat funcionarial despietat que obliga a tancar negocis, insensible al patiment dels milions de treballadors que perdran els seus ingressos. Aquesta imatge, a més, sembla ratificada per situacions del tot intolerables, com les deficients gestions que han fet el SEPE i la Generalitat dels ajuts als treballadors i als autònoms o els rastrejadors que, en soc testimoni, quan truquen a les persones que han estat en contacte amb malalts de covid, proposen concedir deu dies de baixa laboral amb una gran lleugeresa. Així, és fàcil oposar artificiosament un sector públic parasitari i un sector privat emprenedor escanyat sense cap remordiment pel primer.

El debat sobre el sistema sanitari a Catalunya continua "ancorat" en la "dicotomia entre el que és públic i el que és privat". És una de les conclusions que Esade i la Unió Catalana d'Hospitals busquen revertir amb la presentació aquest dilluns d'un decàleg que vol "posar en valor la col·laboració púbico-privada en la prestació de serveis sanitaris i socials", en paraules de Manel Peiró, director de l’Institute for Healthcare Management d’EsadeGov. "Posar en relleu la importància i l’impacte d’aquestes aliances estratègiques [...] a l’hora de proposar solucions a les necessitats de la ciutadania és fonamental", afirma el document, en el qual es demana "potenciar el sector privat" en "l'elaboració de les polítiques públiques socials i de salut" a Catalunya.