L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu i l'editorial Garsineu han publicat 'La casa i la llar pallaresa', una obra inèdita escrita l'any 1946 per l'etnògraf i museògraf pallarès, Ramon Violant i Simorra (Sarroca de Bellera 1903-Barcelona 1956). El llibre és el vuitè volum de la col·lecció 'Biblioteca Ramon Violant i Simorra' de Garsineu Edicions de Tremp. Té 270 pàgines i més de 270 imatges que il·lustren (amb prop de 140 fotografies i més de 130 dibuixos, plànols i alçats).

El fons fotogràfic del Consell Cultural de les Valls d'Àneu ja té prop de 15.000 entrades, unes 8.500 de les quals es poden consultar en línia. El Consell Cultural es va crear l'any 1985 i el 2000 va néixer l'Arxiu d'Imatges per tal de garantir la conservació i difusió dels fons dipositats. El projecte consisteix en la digitalització de tots els fons, en la creació d'una base de dades de consulta pública i en la difusió dels continguts a través de la publicació de catàlegs i activitats divulgatives. Des d'aleshores aquest arxiu compta ja amb unes 15.000 fotografies de les quals 8.568 ja es poden consultar en línia i la resta estan pendents de digitalitzar. Les darreres que han entrat a aquest arxiu han estat 443 del fons d'Endesa que mostren la construcció de les centrals hidroelèctriques de les Valls d'Àneu ( Espot, Esterri d'Àneu i Borén).

El Consell Cultural de les Valls d'Àneu ha rebut 443 imatges històriques per part de la Fundació Endesa que documenten la construcció de les centrals hidroelèctriques de les Valls d'Àneu a la dècada dels 50 del segle XX. Gràcies al conveni signat entre les dues entitats, les fotografies passaran a formar part de l'arxiu de l'entitat cultural. Les fotografies il·lustren la construcció dels salts d'aigua de les centrals hidràuliques d'Espot, Esterri i la Torrassa. Amb aquesta incorporació, les imatges s'afegeixen als més de 8.500 documents gràfics de l'arxiu públic del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, que es pot consultar en aquest enllaç.

El Consell Cultural de les Valls d'Àneu ha editat el llibre 'Pagus Anabiensis', un recull de més de 3.000 topònims de la zona. Amb 1.400 entrades i 435 pàgines, la publicació té el subtítol d''Origen i significat dels noms de lloc de les Valls d'Àneu'. Obra del professor de la Universitat de Lleida (UdL), Albert Turull, la publicació està dirigida per Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, i forma part de la col·lecció Quaderns del Consell. En el seu pròleg, compta amb la col·laboració del professor de la Vanderbilt University (Nashville,Tennessee) Philip Rasico, també del professor de la Universitat de Lleida, Ramon Sistac, i de Joan Blanco amb l'edició il·lustrada de les fotografies. L'obra es pot adquirir a través de la web del Consell Cultura de les Valls d'Àneu o trucant a la seu del Consell (973 626 316).

El Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu, celebrarà la seva trentena edició del 25 de juliol a l'1 d'agost, si el covid-19 ho permet. Les dates del certamen s'han donat a conèixer aquest dilluns en el marc d'un concert amb recitació que ha anat a càrrec del Quartet Atenea i el poeta Txema Martínez i que ha tingut lloc a l'església de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu. En l'acte, que s'ha dut a terme amb un terç de la capacitat del temple, també s'ha presentat la imatge que commemorarà l'aniversari i s'han desglossat els eixos principals de la programació. A més, s'ha confirmat que el solo del ballarí, coreògraf i Premi Nacional Cesc Gelabert -cancel·lat el 2020 per la pandèmia- es podrà veure en la pròxima edició.

L'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà, fa uns vint anys que treballa en la recuperació, promoció i reivindicació de l'artesania pirinenca com a producte de qualitat. Durant aquest temps ja ha recuperat unes 300 peces de terrissa, fusta, ferro, cistelleria o tèxtil. Es tracta d'objectes i eines quotidianes molt utilitzades històricament en la societat pirinenca que resten avui en bona part en desús. El director de l'Ecomuseu, Jordi Abella, ha explicat que el saler de fusta o la sopera de terrissa són els productes estrella. Es tracta d'objectes evocadors d'una forma de vida ja passada que ajuden a recuperar hàbits domèstics que ja havien desaparegut.

El poble d'Àrreu, al Pallars Sobirà, va ser abandonat a finals dels anys 80 i mai s'hi va arribar a habilitar cap accés rodat. Per accedir-hi, calia caminar prop de 20 minuts per un sender des de la carretera C-147, a la sortida del poble de Borén. L'any 2018, l'Ajuntament d'Alt Àneu va construir una pista de terra que arriba fins al poble. Tot i que encara no està del tot acabada, ja s'hi pot accedir en tot terreny i l'objectiu és acabar d'arreglar-la els pròxims mesos, per tal que els propietaris de les cases, que amb l'abandonament s'han anat deteriorant, les puguin començar a arreglar.

La xerrada del musicòleg i estudiós de la cultura popular, Artur Blasco, sobre el pas de Palmira Jaquetti pel Pallars Sobirà ha obert les activitats d'aquest dimarts al Dansàneu, el festival de Cultures del Pirineu que ha penjat el cartell d'entrades exhaurides a pràcticament la totalitat d'espectacles de pagament d'aquesta 29a edició. Únicament la proposta de Nilak -circ contemporani- i el músic pirinenc Arnau Obiols, reubicada al recinte firal d'Esterri d'Àneu aquest divendres a les set de la tarda, disposa d'una cinquantena de localitats a la venda.

El Dansàneu, el festival de música i dansa que se celebra aquests dies a les Valls d'Àneu, ha dut a terme aquest dilluns la segona jornada, amb la tradició, la memòria i la recuperació patrimonial com a protagonistes. Ho ha fet amb propostes centrades en la figura de la musicòloga i investigadora Palmira Jaquetti.

L'empitjorament de la situació sanitària al Segrià fa dies que es nota a l'Alt Pirineu i Aran. La creixent incertesa sobre com es desenvoluparà l'estiu i la confusió entre Lleida ciutat i la província de Lleida -especialment entre els visitants estrangers- està provocant cancel·lacions als establiments pirinencs. Davant d'aquest fet, tant el sector turístic com algunes institucions han aixecat la veu, fent una crida a la calma i destacant que la situació de les comarques pirinenques és molt diferent a la de les de Lleida.