<![CDATA[Ara.cat - Enric Quílez]]> 10 <![CDATA[Netegem la Cerdanya]]>

Si passegem per la muntanya o per altres espais del medi natural, no necessàriament gaire propers a les poblacions, trobarem una lamentable constant: estan bruts, plens de deixalles llençades per persones poc cíviques que no respecten allò que a la muntanya (o en general) t'has d'emportar tot el que portis i no s'ha de llançar res.

]]> <![CDATA[Un futur inquietant]]>

Els tres principals reptes de futur per la Cerdanya i, en general, per tot l'Alt Pirineu són -segons el meu parer- els següents:

]]> <![CDATA[Fluxos fluixos]]>

Corria fa poc per les xarxes socials, un "divertit" muntatge de "Memes Cerdanya" on es mostrava el previsible èxode invasor de les hordes metropolitanes vers les terres verges del Pirineu, després de les llargues restriccions de no poder sortir de la comarca que hem patit a Catalunya. Naturalment, això de "divertit" va per barris. Alguns esperaven amb candeletes l'aixecament de les restriccions per poder començar a fer una mica de calaix i rescabalar-se de les penúries econòmiques que el covid-19 ens ha llançat a sobre. Altres, temerosos que les estadístiques de contagi tornin a disparar-se i acabem novament tancats i confinats.

]]> <![CDATA[L'internet de les bèsties]]>

Primer va ser la notícia que alguns pastors posaven GPS a les esquelles de les vaques o dels cavalls per tenir-los ben localitzats a la muntanya. Ara, la premsa ens informa que alguns pastors fan (o faran) servir drons per controlar els ramats. No es pot dir que les noves tecnologies no hagin arribat al món de la pagesia.

]]> <![CDATA[Els quatre punts cardinals]]>

És ben sabut per tothom que les valls pirinenques, amb l'excepció de la plana cerdana, són d'orientació nord-sud, mentre que la Cerdanya té orientació est-oest. Apa ja tenim els quatre punts cardinals!

]]> <![CDATA[La importància dels noms]]> L'altre dia escoltava una entrevista a un jove cerdà que, quan li preguntaven per la part francesa de la Cerdanya, diferenciava entre Cerdanya francesa i Cerdanya catalana. És una cosa que tot i que s'ha repetit centenars de cops, sembla que li costa a molta gent d'entendre. La Cerdanya és una. Geogràficament abasta tota l'Alta i la Baixa Cerdanya i una part del Baridà que pertany administrativament a l'Alt Urgell. Hi ha qui afegeix fins i tot tres municipis del Conflent i algun del Capcir.

]]> <![CDATA[L'home del bosc]]> L'home del bosc és un personatge mitològic que els organitzadors del Carnestoltes Tradicional de Bellver de Cerdanya han rescatat de l'oblit. Reconec que tinc una certa debilitat per aquest personatge, que va de verd, amb un vestit de saca on hi ha incrustats fulls, líquens i trossos d'escorça. Recorda inevitablement els ents, personatges de la mitologia tolkeniana.

]]> <![CDATA[Comarques glaçades]]> Arran del darrer tancament comarcal que han sofert la Cerdanya i el Ripollès, s'han aixecat moltes veus de protesta, totalment justificades, per part dels afectats i dels representants empresarials i polítics, demanant unes justes compensacions econòmiques. Això em sembla molt bé, tot i que penso que es quedarà en no-res, perquè el Govern no té diners suficients per compensar tots els empresaris que ho demanin i al final suposo que els ajuts arribaran com sempre: escadussers i tard.

]]> <![CDATA[Pròxima estació, el Pirineu]]> Com els ulls del Guadiana, hi ha un tema que apareix i desapareix cíclicament segons bufa el temps. Estic parlant del suposat ferrocarril de la Cerdanya cap a la Seu d'Urgell i fins a Andorra. Generalment, se'ns ven com un projecte de transport sostenible que milloraria les connexions amb l'Alt Urgell i Andorra. Però realment, tan meravellós és? Què en pensa el territori?

]]> <![CDATA[Recicla, que quelcom queda]]> Fa poc més d'un quart de segle, quan jo era jove, vaig proposar a Puigcerdà, des de l'Associació de Veïns "Podiumceretanum" a la qual pertanyia, un sistema de reciclatge de residus per tota la comarca. Un prohom de la Vila em va dir, amb un menyspreu als llavis, que una cosa així era inviable i que mai no es faria a Puigcerdà. Pocs anys després s'instal·laven els primers contenidors per recollir el vidre i el cartró. Quina manca de visió per part d'alguns.

]]> <![CDATA[El futur del Pirineu]]> Ara que vivim en temps de canvis, potser ha arribat l'hora de preguntar-nos quin és el Pirineu que volem per al futur. Com volem que sigui el Pirineu per als nostres fills i el que viurem d'aquí uns quants anys. Volem que sigui un parc temàtic de l'àrea metropolitana de Barcelona, una cosa plena de folklore -en el mal sentit del terme-, tipisme, personatges peculiars, menjars famosos i alguna festa més o menys colorista?

]]> <![CDATA[Jornades virtuals]]> A les associacions culturals no ens queda cap altre remei que reinventar-nos, en aquests temps foscos de pandèmia que corren. Si no podem fer activitats presencials, doncs les haurem de fer virtuals. Si no es poden fer en directe, les farem en diferit. Comptat i debatut, ja sabem que no és el mateix, no hi ha la mateixa "textura" en unes jornades en directe, on et trobes amb gent que no veies des de fa temps i comparteixes anècdotes i opinions a l'escalf d'un cafè o bé dinant, però ves, és el que tenim, ara com ara.

]]> <![CDATA[El calendari cerdà]]> L'any 2020 es compleixen 40 anys de Calendari Cerdà. Aquesta iniciativa d'Amics de Cerdanya i de l'Institut d'Estudis Ceretans, iniciada pel Joan Pous, prohom de la cultura i la política cerdana, és un calendari que cada any està dedicat a un tema relacionat amb la comarca: antics oficis, plantes medicinals, etc. El més interessant és que el calendari recull les diverses celebracions i festes de tota la comarca, com els patrons, els aplecs, les festes petites, algunes festes tradicionals, moltes recuperades de l'oblit i que el Calendari Cerdà ha tornat a posar de moda pel gaudi de tothom.

]]> <![CDATA[Aigua]]> En contra del que es pensa molta gent, a la Cerdanya no hi sobra l'aigua. És cert que som una comarca pirinenca i que la muntanya, especialment a finals de la primavera, és molt verda. Però no deixa de ser una veritat a mitges. Alguns llocs de la comarca, com la capçalera dels rius i les parts més altes de les muntanyes reben gairebé el doble de precipitació que la plana. De fet, si no fos pel sistema de séquies i de regadius artificials, la plana cerdana seria força seca.

]]> <![CDATA[Nascut de la Terra]]> Una de les coses més evidents del Pirineu, que no pot deixar de mostrar-se i que és d'una espectacularitat que t'empetiteix, és la seva geologia. L'enorme quantitat de fenòmens geològics i paleontològics que tenim a la nostra serralada és realment espectacular i ha donat peu a múltiples investigacions científiques nacionals i internacionals de les nostres riolites, les calcàries Griotte, les falles, els ous de dinosaure, les restes de carbó, els imponents batolits de granit, els estanys glacials o els sinclinals.

]]> <![CDATA[L'orgull de la música pirinenca]]> Crec que un dels vessants culturals que caldria potenciar molt més a la Cerdanya, i al Pirineu en general, és la música tradicional popular, anomenada també música folk. D'una banda, és un tret característic de la nostra cultura, que el treball laboriós d'algunes persones, com l'Artur Blasco, han salvat de l'oblit i que està inspirant un munt de joves creadors pirinencs en les seves composicions musicals.

]]> <![CDATA[Transformacions demogràfiques]]> A Cerdanya, i suposo que en altres indrets del Pirineu, també, estem experimentant un fenomen si més no curiós: la conversió d’algunes segones residències en primeres residències. Arran del covid-19, moltes persones s’han vingut a confinar a Cerdanya, suposo que amb l’esperança que l’aire pur i sobretot una menor densitat de població i una baixa interacció social, farien més difícil enganxar el maleït virus.

]]> <![CDATA[Sociòpates]]> Fa poc, uns brètols -per dir-los d'alguna manera educada- van tornar a embrutar el pas de vianants de davant del Consell Comarcal de Cerdanya, que havia estat pintat prèviament amb els colors de la bandera LGTBI, el primer cop, durant les celebracions de l'Orgull LGTBI. Des de llavors, en quatre ocasions, i sempre amb nocturnitat i sense donar la cara, algú repinta el pas de vianants amb pintura negra. El primer cop, podia passar per una bretolada o una simple mostra d'intolerància, tantes com n'hi ha per desgràcia darrerament. Però aquesta insistència malaltissa de no deixar-ne passar ni una em fa sospitar d'alguna conducta malaltissa, algun tipus de sociopatia profunda, perquè això és massa repetitiu i té tocs d'una certa mala bava impresentable.

]]> <![CDATA[Companys de viatge]]> Fa uns dies, vaig anar a contemplar el cometa Neowise des de l'estany de Puigcerdà, a la nit. Vaig poder veure uns quants ratpenats, d'aquests que trobes als estanys i vaig pensar que aquest any gairebé no n'havia vist cap, encara. Tampoc he vist encara cuques de llum, i això que n'hi ha. També he vist molt poques papallones i això que he anat pel camp, almenys després del confinament forçós. Les dades estadístiques parlen per si soles: la biodiversitat a tot el món, i per tant, a Cerdanya, s'està reduint molt ràpidament.

]]> <![CDATA[Muntanyes silenciades]]> Una de les víctimes més visibles, o millor dit, més audibles de la covid-19 al Pirineu ha estat la supressió d'un munt de festivals, festes i actes culturals amb la música com a eix central. La maleïda pandèmia, enemiga de les concentracions de públic, ha matat almenys aquest any, tota mena de concerts i actes musicals arreu de tot el Pirineu.

]]>