35.000 bars van tancar a Espanya entre el 2010 i el 2023 segons dades de l’INE, l’Institut Nacional d’Estadística. Què es perd quan es tanca un bar? Això és el que ha estudiat a França Hugo Subtil, investigador expert en política econòmica i professor a la Universitat de Zúric. 

L'Ajuntament de Barcelona estendrà la prohibició de les rutes de borratxera a tota la ciutat i durant les 24 hores del dia. Així ho ha anunciat aquest dimecres el tinent d’alcaldia d’Economia, Jordi Valls, que considera aquesta mena d’activitats —que consisteixen a promocionar el consum d'alcohol a través d'un recorregut per un seguit d'establiments— no són benvingudes a la ciutat: "No ens interessa que alguns portals de viatges plantegin aquestes rutes com experiències a la ciutat", ha explicat.

Per a desgràcia de George Orwell, el principi less is more (menys és més) ja no s'aplica als seus estimats pubs. Menys encara en un context de crisi dels locals independents, d'augment de costos de l'energia, d'augment del preu dels lloguers i de tancament generalitzat d'establiments, fenomen que la pandèmia va disparar. El resultat d'aquest procés que sembla irreversible és que com més gran, més rendible; si més no, més sostenible.

L'oferta gastronòmica de Londres és infinita. S'hi poden menjar plats d'arreu del món. No és res excepcional. Que sigui una de les capitals globals fa que moltes diàspores s'hi apleguin i hi hagin obert els seus restaurants. Però la proposta que us oferim és, a excepció d'una, tota original de les illes. També us proposem algun local molt tradicional, amb segles d'història, i amb una pàtina literària. Perquè, de vegades, l'entorn és tan important o més que el menjar.

La mateixa setmana, en una successió inèdita d'esdeveniments històrics, l'un amb minúscula i l'altre amb majúscula, el Regne Unit ha vist com els dos llocs més importants de la seva vida institucional han canviat d'amo.

És mitjanit, l’hora bruixa, a Empuriabrava. La marina residencial de Castelló d’Empúries és coneguda, a més dels 25 quilòmetres de canals navegables, per la seva àmplia oferta d’oci nocturn, concentrada especialment a la zona d'Els Arcs. Cada cap de setmana s’hi apleguen centenars de joves i no tan joves, la majoria dels quals són estiuejants de Barcelona o veïns francesos. Malgrat que aquest divendres a la nit encara no hi havia les aglomeracions típiques del pic de l’estiu, hi havia força ambient: molts dels locals d’oci nocturn que han reobert tenien totes les taules ocupades, i els carrers principals eren un formiguer de persones i vehicles que anaven amunt i avall. Però el compliment de les mesures anticovid era molt desigual: mentre que hi havia establiments que aplicaven els controls establerts, en d’altres semblava que la pandèmia no existís. 

Després de tant cantar-ne les excel·lències, alguns dels defensors més ardents del Brexit potser li han començat a veure les orelles al llop. La sortida de la Unió Europea no sembla que sigui, de moment, el paradís de la llibertat ni del lliure comerç que Tim Martin, propietari de la cadena de pubs Wetherspoons, tant pregonava. Si més no, implica alguns problemes –més enllà dels que ja s'han registrat a Irlanda del Nord– que, a la llarga, poden fer més mal que bé a l'economia britànica.

El somni de tot polític fet realitat. El ministre d'Economia britànic, Rishi Shunak, un perfecte desconegut al Regne Unit fins a la segona setmana de febrer, quan va substituir el dimissionari Sajid Javid per desavinences amb Boris Johnson, protagonitza des d'aquesta setmana la involuntària campanya publicitària potser més efectiva a què qualsevol servidor públic pot aspirar. La seva cara i el seu nom figuren a les cartes i cartells de promoció de begudes i menjars dels quasi 900 establiments de la cadena de pubs Wheterspoon, un homenatge i una mostra d'agraïment a la mesura, anunciada la setmana passada, de reduir l'IVA de totes les consumicions del 20% al 5%.