Fa dos cursos, el 66% dels professors de les universitats públiques catalanes tenien un contracte temporal, mentre que a la resta de l'Estat la mitjana de temporalitat al sector universitari no superava el 16%. Catalunya és la segona comunitat amb més professors universitaris temporals de l'Estat, només per darrere de les Balears. Posar fi a aquesta persistent anomalia s'havia convertit en un clam universitari. No només per als afectats de la precarietat laboral, sinó pel que suposava de degradació de la docència. Els falsos professors associats s'havien convertit en una enquistada realitat vergonyosa.

Els primers intents per complir la nova llei d'universitats espanyola (LOSU) pel que fa al professorat universitari estan comportant problemes a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Fins ara, una de les lluites més reivindicades entre els docents universitaris era reclamar la millora de les condicions del professorat associat, però la implantació del professor substitut –una nova figura docent que ha entrat en vigor amb l'aprovació de la LOSU i que vol posar fi a la temporalitat dels "associats reals"– està causant un nou desgavell administratiu. El resultat: més d'una vintena de professors han començat les classes a la UAB sense haver firmat contracte. Ho han denunciat a l'ARA membres de l'Assemblea d'Associats de la UAB.

"Que en 10 anys el problema sigui testimonial", aquest és l'objectiu que ha fet públic el conseller de Recerca i Universitats, Quim Nadal, en la presentació del pla que ha de ser la primera pedra per reduir la precarietat dels professors universitaris associats. Una intenció que també haurà de servir, per tant, per solucionar el problema dels falsos associats (docents que tenen un contracte d'associat però que fan la feina d'un professor a temps complet). El Pla de xoc per al relleu generacional i contra la precarització a les universitats públiques té un pressupost de 65 milions d'euros que permetrà la creació de 820 places de professorat a temps complet en els pròxims tres anys. Un pla que Nadal ha qualificat de "primer pas", ja que la voluntat del Govern és que es vagi repetint, de tal manera que en menys de deu anys s'hauria estabilitzat el gruix d'associats que estan en una situació de "temporalitat i de precarietat". Tal com ja va avançar l'ARA, aquest primer any el pla comptarà amb 15 milions d'euros, 10 dels quals es destinaran a noves places de personal docent i investigador (PDI) i 5 milions seran per la formació de PAS, el personal tècnic, de gestió, i d’administració i serveis de les universitats.

"Si s'aplica la reducció d'hores que marca la Losu a mi no em sortirà a compte ni sortir de casa", explica Gabriela Zapior-Grabowska, que és professora associada i des de fa 3 anys i imparteix anglès tècnic al campus de la UPC de Manresa. Ella és un dels 5.000 professors universitaris associats que hi ha a Catalunya i que el curs que ve veuran com amb l'aplicació de la nova llei d'universitats espanyola es redueix la quantitat d'hores de classe que se'ls permetrà fer i, per tant, també el seu sou. La llei que va aprovar el Congrés fa dues setmanes estableix, entre altres coses, que els professors associats podran fer, com a molt, 120 hores lectives cada curs –quan fins ara eren 180–. Aquesta reducció del 30% en el cas de la Gabriela implica que passarà a tenir 2 grups en lloc de 3 i a cobrar 290 euros nets al mes en lloc dels 450 euros que cobra ara. "El canvi també anirà en contra dels estudiants, perquè hi haurà un grup menys, però els mateixos alumnes. Passarem de ser 30 a l'aula a ser 45 i per corregir el mateix nombre d'exàmens cobraré menys", lamenta, i afegeix: "De veritat que jo vull fer carrera acadèmica, vull quedar-me, però amb aquestes condicions no em surt a compte".

Fa més de dos mil anys, Vitruvi va definir què és l'arquitectura i què havien de saber els arquitectes. El 2005 la Unió Europea també va definir els requisits per al nostre àmbit i per als de les ciències de la salut, i ho va fer mitjançant directives específiques, seguint les desenvolupades al Procés de Bolonya d'Educació Superior per a ambdues titulacions.

La precarietat laboral està instal·lada també a les universitats. Catalunya, amb més del 59% de contractes temporals entre el professorat de les seves universitats públiques, és la segona comunitat autònoma amb el percentatge més alt d’aquest tipus de contractes, molt per sobre del màxim legalment permès, que és del 40%. També és la comunitat amb un percentatge més alt de contractes a temps parcial (44%): entre les 48 universitats públiques espanyoles, les set catalanes ocupen les primeres posicions amb més contractes d’aquest tipus.

La pandèmia ha agreujat les precàries condicions laborals a la universitat. Així ho denuncien els col·lectius de docents i investigadors, que temen que el covid-19 hagi donat l'estocada definitiva a un sector que fa anys que arrossega diverses problemàtiques: la falta d'estabilització del personal, l'escassa oferta de places o la lenta renovació de les plantilles en són només alguns exemples, suficients perquè el sindicat CGT, juntament amb el col·lectiu Doctorands en Lluita, el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i la COS, hagi convocat una vaga per a aquest dimecres. Per escalfar motors de l'aturada, uns 160 estudiants de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) han tallat els accessos al campus aquest dimarts.

Les universitats catalanes són líders a l'Estat quan parlem de recerca i qualitat docent, però també són capdavanteres en una de les parts més fosques del sistema: Catalunya és la comunitat autònoma amb més professors associats, una figura que, tot i que inicialment va ser pensada per incorporar professionals especialistes en algun àmbit perquè fessin classes a la universitat de manera puntual, ha acabat cobrint necessitats estructurals i ordinàries dels centres. L'estudi "Professorat associat. ¿Experiència professional o precarització? Anàlisi de l'evolució del professorat associat de les universitats públiques espanyoles 2009-2019", elaborat per l'Observatori del Sistema Universitari, ha constatat que, en només sis anys, a Catalunya ha crescut un "espectacular" 38% l'ús d'aquests contractes, i ara mateix el 44% dels professors universitaris dels centres públics són associats.