Els esforços per aconseguir una vacuna eficaç contra el coronavirus es concentren ara en assolir un ventall d'injeccions que permetin lluitar contra el càncer. Tant la farmacèutica nord-americana Moderna com l'alemanya BioNTech, creadores de dues de les vacunes anticovid més administrades al món, preveuen que les seves vacunes anticanceroses, també dissenyades a partir de la tecnologia d'ARN missatger, puguin estar a punt abans del 2030. "Tindrem a l'abast una cura per al càncer o per canviar la vida dels pacients", deia fa uns mesos la fundadora de BioNTech, Özlem Türeci. "Les nostres vacunes salvaran centenars de milers, si no milions de vides. Seran personalitzades contra múltiples tumors", també apostava fa uns dies el director mèdic de Moderna, Paul Burton, a The Guardian. Ara bé, ¿és viable aquest calendari? ¿Hi haurà vacunes contra el càncer abans que canviem de dècada?

La pandèmia del coronavirus ha estat un cop dur per a tota la humanitat del qual encara ens estem recuperant. Però sense restar-li la gravetat que es mereix, també ha tingut algunes conseqüències que la gran majoria no s’esperaven. Una és un clar impuls al desenvolupament de les vacunes d’ARN, que poden ajudar la medicina a fer avenços molt destacables en, per exemple, la lluita contra el càncer. Aquella tecnologia que va causar l’escepticisme d’alguns –pocs, aquí, per sort i per a orgull col·lectiu– pot ser un gran pas endavant en la lluita contra el càncer.

Una de cada tres persones (36%) que es van infectar de covid-19 i que van decidir no vacunar-se ja no tenen anticossos detectables un any després de la infecció. Aquesta falta de defenses contra el virus és encara més evident en persones més grans de 60 anys i fumadores. Aquesta és la conclusió més important d'un estudi coliderat per l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal) i l'Institut Germans Trias i Pujol (IGTP) que es publica avui a la revista BMC Medicine, i que ha comprovat la seroprevalència en 1.076 persones d'entre 43 i 72 anys a Catalunya abans que la variant òmicron fos la predominant.

Nou trimestres després de l'esclat del covid, les farmacèutiques que n'han comercialitzat vacunes tenen una sort desigual amb els seus resultats. Aquest dilluns BioNTech, l'última d'aquest selecte grup que encara no havia presentat els comptes del primer semestre de l'any, ha anunciat que en sis mesos ha guanyat 5.370 milions d'euros. El salt respecte a l'any anterior és important: en aquell mateix període del 2021, la farmacèutica fundada pels alemanys d'origen turc Ugur Sahin i Özlem Türeci havia guanyat 3.919 milions, una xifra que suposa que enguany ha millorat resultats en un 37%. Això sí, la petita caiguda de resultats del segon trimestre ha fet que els títols de la farmacèutica s'hagin vist castigats a la borsa amb una davallada del 10%.

Les persones vacunades amb Janssen, l’única vacuna monodosi del mercat, rebran a partir del 15 de novembre una segona dosi, que serà de Pfizer o de Moderna. Així ho ha establert aquesta setmana la Comissió de Salut Pública, formada per tècnics del ministeri de Sanitat i les comunitats autònomes seguint el criteri de metges i epidemiòlegs. Segons els experts, administrar diferents vacunes a la mateixa persona, el que s'anomena una pauta heteròloga, “no suposa cap problema”. L’eficàcia i la seguretat, diuen, estaria garantida, alhora que s’evitaran problemes derivats d’una eventual manca de subministrament. A Catalunya han rebut la dosi de Janssen 377.000 persones i gairebé dos milions en el conjunt d’Espanya.

La farmacèutica estatunidenca Moderna ha anunciat aquest dijous que ha començat a desenvolupar una dosi de reforç que protegeix alhora contra el covid-19 i la grip comuna. "Avui anunciem el primer pas del nostre nou programa de vacunes respiratòries per al desenvolupament d'una vacuna de dosi única que combina un reforç contra el covid-19 i un altre contra la grip", ha assegurat la companyia en un comunicat. El nou preparat monodosi combinarà l'actual vacuna covid de Moderna amb una altra contra la grip que ara mateix està en desenvolupament. L'empresa espera afegir-hi, amb el temps, vacunes per a més malalties respiratòries en les quals està treballant, com una contra el virus sincític respiratori (VSR), i vol que funcioni com una dosi de protecció anual, segons ha informat Reuters.

El ministeri de Sanitat ha anunciat que les embarassades i les mares lactants es podran vacunar però només amb les vacunes ARNm (Pfizer i Moderna). L'actualització de l'estratègia de vacunació publicada aquest dijous inclou per primera vegada aquest col·lectiu i s'estableix que tant les embarassades com les mares lactants s'immunitzaran quan els correspongui per grup d'edat. Fins ara només s'havien vacunat embarassades que pertanyien a col·lectius essencials com el sanitari. Algunes comunitats autònomes preveuen començar a vacunar la població de 40 a 50 anys en les pròximes setmanes. Catalunya ja ha anunciat que ho farà al juny.

El ritme de vacunació a l'Estat viurà aquesta setmana una acceleració sense precedents. Després dels problemes amb AstraZeneca i Janssen, que van portar la Unió Europea a encomanar-se a Pfizer amb la compra de 50 milions de dosis addicionals aquest trimestre, l'escenari ha canviat radicalment. La ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha anunciat aquest dilluns des de la Rioja que avui Espanya batrà el rècord d'arribada i repartiment de vacunes entre les comunitats, amb més de 2 milions de dosis en un sol dia. En concret, es tracta d'1.763.190 dosis de Pfizer, 103.200 d'AstraZeneca i 188.400 de Moderna, a l'espera que Janssen enviï la segona remesa compromesa per a aquest abril. Pel que fa a Catalunya, li pertoquen 280.000 dosis de Pfizer, 30.200 de Moderna i 16.900 d'AstraZeneca.

Aprovada el 6 de gener del 2021, la vacuna de Moderna (Estats Units) és molt semblant a la de Pfizer; totes dues són d'última generació tecnològica. Comparteixen, de fet, el mateix mecanisme d'acció –ARN missatger que codifica la proteïna S encapsulada en nanopartícules lipídiques– i difereixen en les característiques de conservació. Ofereix una protecció contra el covid de fins al 94,5%.

La nova remesa de vacunes d’AstraZeneca, que va arribar aquest divendres al migdia, ha de servir per accelerar en els pròxims cinc dies la vacunació de les persones d’entre 60 i 65 anys. Fins divendres ja s’han administrat 996.276 primeres dosis, de manera que ja es frega el milió de primeres dosis posades de la vacuna contra el coronavirus. “És una xifra rodona però tampoc és per tirar coets. Està molt lluny del 20% de la població i són només primeres dosis, però millor això que res”, admet l’epidemiòleg de l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació La Caixa, Quique Bassat. Pel que fa a la segona dosi, l’han rebut 443.225 persones.

La màxima efectivitat de la primera dosi de la vacuna d'AstraZeneca s'assoleix dotze setmanes després d'haver-la rebut. Per aquest motiu, les autoritats sanitàries recomanen administrar la segona injecció passats tres mesos des de la punxada inicial. Tot i la histèria generada entorn a la identificació de “greus casos de trombes" que coincideixen en el temps amb l'administració del preparat anglosuec, i que ha portat deu països a suspendre'n la inoculació o a retirar-ne alguns lots, malgrat que tant l'EMA com l'OMS la segueixen recomanant, el Regne Unit seguirà posant tantes primeres dosis com li sigui possible per tenir el màxim de població parcialment protegida. Però no només d'AstraZeneca, també de Pfizer. Una decisió que divideix els experts: mentre que l'opinió majoritària defensa l'endarreriment de les segones dosis de la vacuna d'Oxford, no passa el mateix amb Pfizer. Almenys ara per ara. "Encara no tenim prou dades per endarrerir la segona dosi de Pfizer més de sis setmanes", afirma l'investigador d'IrsiCaixa i l'Institut de Recerca Germans Trias i Pujol Julià Blanco.

L’objectiu de les vacunes contra el covid-19 és impedir morts i les greus complicacions de salut que tensionen els nostres sistemes sanitaris, ja sobrecarregats. I això és el que fan totes les vacunes que s’han autoritzat per a ús d’emergència, les quals han demostrat als assajos clínics una seguretat i eficàcia que han superat les expectatives. Però, com és natural, la majoria de gent vol saber-ne més coses: si ens vacunem, ¿s’aturarà la propagació del covid-19 i podrem així socialitzar fora de les bombolles de convivència i sopar tranquil·lament als interiors?

Raúl Martínez, estudiant de sisè de medicina a la Universitat de Barcelona, va rebre la primera dosi de la vacuna de Moderna el dia abans de començar les pràctiques en un Centre d'Atenció Primària. "Al principi no em feia mal ni res, però a mesura que van anar passant les hores em va començar a fer una mica de mal al braç", recorda Martínez. L'endemà va anar a treballar igualment, però l'altre ja no va poder perquè es trobava una mica malament: dècimes de febre, mal de cap, malestar general i calfreds. "Però no va ser res, em vaig prendre un paracetamol i ja em vaig trobar bé", diu.

Espanya es curarà en salut i no administrarà la vacuna d'AstraZeneca a persones més grans de 80 anys. És el pròxim col·lectiu a qui, després de l'administració en residències i entre el personal sociosanitari, li pertoca ser immunitzat en la campanya de vacunació espanyola. Tot i que la Comissió de Salut Pública ha ajornat per demà dijous la decisió final sobre si administra les dosis d'AstraZeneca entre les persones més grans de 65 anys, la ministra de Sanitat, Carolina Darias, ha informat que s'ha decidit que siguin les de Pfizer i Moderna, que tenen ARN missatger, les que s'administrin a les persones més grans.

Els Estats Units han aprovat la matinada d'aquest dissabte l'ús d'emergència de la vacuna contra el covid-19 desenvolupada per la companyia nord-americana Moderna. És la segona que autoritza l'Agència d'Aliments i Medicaments del país (FDA) en set dies: fa una setmana, els EUA van autoritzar les dosis de la farmacèutica Pfizer, que ja s'estan administrant. Segons ha detallat la FDA, les vacunes de Moderna començaran a arribar als hospitals aquest dilluns. La notícia és rellevant, principalment, per dos motius. El primer, perquè el nord-americà és el primer país del món que autoritza la vacuna de Moderna. El segon, perquè tot i que les dosis de Pfizer i de Moderna es basen en una tècnica similar, l'ús d'aquesta última és considerablement més senzill, ja que no necessita ser conservada en temperatures ultrafredes –uns 70 graus sota zero– com sí que ho requereixen les dosis de Pfizer.

L'Agència Europea de Medicaments (EMA, per les sigles en anglès) ha comunicat aquest dijous a la tarda que avança també la decisió sobre la vacuna de Moderna al dia de Reis. Inicialment l'havia de prendre el 12 de gener. L'anunci té lloc només hores després que la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, hagi piulat aquest matí que la campanya d'immunització amb la vacuna de Pfizer/BioNTech començarà el 27 de desembre, si finalment dilluns vinent, com es preveu, rep la llum verda de l'organisme regulador de la Unió Europea (UE). La data per debatre sobre la vacuna de Pfizer ja va ser avançada del 29 de desembre al 21, després que tant des de Brussel·les com des de capitals com ara París i Berlín s'exercís una gran pressió per agilitzar el pronunciament.

La companyia nord-americana Moderna ha anunciat que té intenció de demanar, aquest dilluns mateix, una autorització d'emergència per a l'ús de la seva vacuna contra el covid-19 tant a la Unió Europea com als Estats Units. Ho farà després que els resultats definitius del seu estudi situïn el nivell d'efectivitat de la vacuna al 94,1%, unes dècimes per sota del 94,5% que havia anunciat fa dues setmanes, a partir de resultats provisionals. Segons informa Reuters, però, l'índex d'efectivitat de la vacuna arriba al 100%, pel que fa a la prevenció de casos greus de covid-19. El director executiu de la companyia, Stéphane Bancel, ha dit al New York Times que, si el procés de validació del prototip és ràpid, la vacunació podria començar el 21 de desembre

Sisè contracte que la Comissió Europea signa amb farmacèutiques que treballen en la vacuna contra el covid-19. Aquest dimarts, la presidenta de l'executiu comunitari, Ursula Von der Leyen, ha anunciat que dimecres Brussel·les tancarà la compra anticipada de 160 milions de dosis de la vacuna de Moderna, una setmana després que la companya nord-americana anunciés que el seu tractament té un 94,5% d'efectivitat. "D'acord amb els resultats dels primers assajos, podria ser altament efectiva", ha explicat Von der Leyen.

Brussel·les signarà dimarts el cinquè contracte per garantir que la Unió Europea no es queda sense dosis de la vacuna del coronavirus. La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat que rubricarà dimarts la compra anticipada de fins a 405 milions de dosis de la vacuna de la farmacèutica alemanya CureVac. Se suma així als quatre contractes que ja ha signat amb Pfizer-BionTech, Johnson&Johnson, AstraZeneca i Sanofi. En total són 1.805 milions de dosis les que Brussel·les té emparaulades amb diverses farmacèutiques per no quedar fora de la cursa global per adquirir la vacuna.

Les primeres dades de la companyia nord-americana Moderna mostren que la seva vacuna és efectiva quasi al 95%, segons que ha anunciat aquest dilluns. Els resultats encara són provisionals, i han de ser revisats per altres especialistes, però coincideixen en bona mesura amb els que va fer públics Pfizer la setmana passada, segons els quals el seu prototip provoca una resposta immune en el 90% dels casos. En relació amb aquesta vacuna, la de Moderna presenta alguns avantatges destacables pel que fa a l'emmagatzematge, fet que faria molt més fàcil distribuir-la.