Les empreses públiques que per tradició estan més acostumades a licitar projectes són les que durant el primer any de desplegament dels fons europeus han tirat del carro a l'hora de canalitzar els diners. Sense anar més lluny, Adif ha licitat prop de 2.440 milions d'euros per a la construcció d'infraestructures, pràcticament la meitat dels fons europeus licitats fins al 28 de febrer del 2022, segons s'extreu de l'informe Els Fons NextGenEU a Espanya: una anàlisi de l'execució de les licitacions, publicat aquest dimarts per Esade, conjuntament amb la consultora EY. "El focus principal de les licitacions ha estat el de la construcció d'infraestructures", remarca l'informe, que destaca que quan es desglossen les licitacions per activitat econòmica, un 70% estan vinculades a treballs del sector de la construcció.

Fa mesos que sentim parlar dels Fons Europeus per a la Recuperació, que han d’ajudar els països a sortir de la crisi del covid-19. El Consell Europeu els va aprovar el juny passat creant el programa Next Generation EU, l’instrument d’estímul econòmic més gran que hagi finançat fins ara la Unió Europea.

Amb quatre dies i dues nits de negociacions i equilibris que van donar lloc a un paquet econòmic sense precedents a escala europea, els textos que han sortit de la cimera no són més senzills que la negociació en si mateix. Els líders de la UE van pactar l'arquitectura global d'un pla econòmic històric que té implicacions tan importants com la primera emissió de deute europeu massiu des de la Comissió Europea per repartir-ne més de la meitat directament als governs. L'acord encara té serrells per tancar, sobretot pel que fa al pressupost europeu per als pròxims set anys, que també es va pactar dimarts i és el gran oblidat dels titulars grandiloqüents dels últims dies. Aquesta és la lletra petita del gran acord europeu per salvar l'economia europea del coronavirus:

El covid, que per desgràcia de moment ha vingut per quedar-se, a més de portar malaltia i mort ha malmès greument les societats i les economies d'Europa. La necessitat de reconstrucció és peremptòria i inajornable. Ara, per fi, després de mesos de negociacions i tensions que han reproduït la clàssica divisió nord-sud, els estats de la Unió Europea han arribat a un compromís històric que suposa un important pas endavant. Per primer cop es crea un deute públic comú i es faran transferències a fons perdut als estats, que a més rebran crèdits a llarg termini i interessos baixos. Tot això suposa un gran canvi respecte a la fórmula de l'austeritat que va marcar la crisi financera del 2008, aleshores amb la conseqüència d'una duríssima política de retallades socials que encara cueja. Aquest cop s'ha fet una aposta keynesiana consistent a injectar diners tant per a polítiques públiques com a favor de l'economia productiva i la innovació tecnològica i climàtica. Malgrat que l'acord hagi quedat lluny dels objectius més ambiciosos, estem davant d'una fita, d'un nou marc d'actuació estratègica. Europa ha apostat per Europa, per més integració, per reforçar-se com a unitat d'acció. En el marc geopolític i econòmic mundial, és una bona notícia.