Freddie Mercury ho preguntava cantant com si li anés la vida: Who wants to live foreeever? O sigui: qui vol viure per sempre? I, esclar, així en fred, sona dramàtic. Però la pregunta té trampa. Perquè si viure per sempre vol dir estar confinat en una residència geriàtrica, amb bolquers, menjant puré per l’esquerra mentre baveges per la dreta i amb les facultats mentals totalment evaporades... Doncs gràcies, però no.

Els estatunidencs que van néixer l'any passat tenen una esperança de vida de 76,1 anys (79,1 les nenes i 73,2 els nens), l'expectativa més baixa des del 1996. Segons els càlculs dels demògrafs, viuran 2,7 anys menys que els nascuts el 2019, la davallada més alarmant de l'esperança de vida en néixer que es produeix al país des del 1920.

"Quin mal!" Dues paraules que, juntes, només he sentit un cop en boca del meu fill. Va ser aquella vegada que li va caure una maleta al peu, ja fa anys. Em va mirar amb cara de dolor contingut i em va dir: "Quin mal!", sense pensar-s’ho, com si del garbuix de mots que té al cap se n’hagués desprès aquesta expressió just a l’instant en què es produïa l’incident amb la maleta. Com si es tractés d’una casualitat que va esdevenir màgica per a tots els qui vam presenciar l’escena, però ben segur que dolorosa per a ell.

Des de la Guerra Civil no es veia una cosa igual: segons va revelar fa uns dies l'Eurostat, la pandèmia ha fet reduir 1,6 anys l'esperança de vida a Espanya, que s'ha convertit en el país de la Unió Europea amb el descens més pronunciat d'aquest indicador, que calcula la quantitat d'anys que viu una determinada població en un període de temps concret. Ara un grup d'investigadors del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB han creuat les dades d'afectació del coronavirus a l'Estat amb l'esperança de vida per províncies espanyoles i han constatat diferències molt importants entre comunitats: els territoris amb més infecció acumulada de covid-19, com les Castelles, han perdut més esperança de vida, mentre que a les províncies on no hi ha hagut tanta afectació, com a les Canàries, l'esperança de vida s'ha vist menys ressentida.

El coronavirus ha causat la mort de més de 75.000 persones a Espanya i també ha fet perdre anys de vida a la resta d'espanyols. L'any 2019 l'esperança de vida era de 84 anys, però després d'un any d'epidèmia i confinament, la xifra ha caigut fins als 82,4, és a dir, que amb la pandèmia els espanyols han perdut 1,6 anys de vida. De fet, Espanya s'ha convertit en el país de la Unió Europea que ha registrat el descens més important de l'esperança de vida, segons ha publicat aquest dimecres l'oficina estadística comunitària, l'Eurostat.

L’esperança de vida als Estats Units va patir l’any passat la pitjor caiguda des de la Segona Guerra Mundial, i se situa en 77,8 anys, la xifra més baixa des del 2006. Durant la primera meitat del 2020 va disminuir un any complet, segons es desprèn de l’informe publicat aquest dijous pel Centre Nacional d’Estadístiques de Salut (CDC) dels Estats Units. Els experts conclouen que el covid-19 ha sigut un factor significatiu en aquesta caiguda, que a més posa en relleu l’impacte diferencial de la pandèmia entre persones negres i llatines.

Barcelona continua tenint un problema greu de contaminació. De fet, la qualitat de l'aire a la ciutat no ha millorat des del 2013 i es continuen superant els límits marcats per l'Organització Mundial de la Salut (OMS) fins al punt que es poden atribuir a la contaminació un 7% de les morts naturals que es produeixen cada any: unes 1.000. I la situació és especialment nefasta a l'Eixample, el districte amb més trànsit de la ciutat, que acumula el 23% de la mortalitat atribuïble a la contaminació. També és preocupant la qualitat de l'aire a les escoles: un 26% estan exposades a nivells de contaminació per sobre del límit legal i els més perjudicats són, de nou, els alumnes de l'Eixample, on estan escolaritzats la meitat dels 30.000 infants i joves que s'estima que pateixen aquesta problemàtica.

L'última prospectiva de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) publicada el 2019 preveu que l'any 2100 hi podria arribar a haver un pic d'11.000 milions de persones a tot el món. Una xifra que alerta als demògrafs perquè posaria encara més en qüestió els límits del planeta: agreujaria la ja preocupant emergència climàtica i s'estressarien encara més els sistemes alimentaris i de pobresa mundials. Aquest dimarts, però, un estudi publicat per la revista mèdica britànica The Lancet qüestionava les previsions de l'ONU i, a partir de diversos càlculs matemàtics i estadístics, considera que un cop superada la dècada del 2060 la tendència demogràfica mundial es revertirà per tendir a la baixa. Segons aquest estudi, Espanya tindria la meitat d'habitants que té ara al 2100.