N o tocarà ni una oliva ni una patata fins que el company de fotografia no hagi deixat d’enfocar i de disparar. Segueix la càmera de reüll i fins i tot se li escapa algun riure entre tens i nerviós fins que el Pere Virgili no dona la feina per acabada, s’acomiada i surt del local. És aleshores quan es deixa anar i tasta la primera oliva. Ho admet sense complexos: no li agraden les fotos. És a dir, no s’agrada. “Soc molt crítica amb els altres, però sobretot amb mi mateixa”, confessa. No es reconeix quan es veu en fotos però té assumit que ho ha d’afrontar, i aquesta és la primera norma que explica als clients i alumnes: cal conèixer-se i acceptar-se un mateix. Un exercici dolorós, depenent del grau d’autoestima de cadascú, que consisteix en posar-se al davant del mirall i estudiar-se fent gestos o amb diferents peces de roba. “El cos és l’única propietat que tenim i acceptar-lo tal com és ens ajuda molt”.