<![CDATA[Ara.cat - crisi a la corona]]> 10 <![CDATA[Pedro Sánchez i Felip VI, unitat de destí]]>

Des que va recuperar el lideratge del PSOE, Pedro Sánchez ha provocat moltes nits d’insomni a la vella guàrdia socialista. Aquest estiu, amb l’afer de l’expulsió d’Espanya de Joan Carles I, també en causa entre aquells que pateixen per la monarquia. Aquest neguit l’ha expressat Fernando Ónega a "La Corona, en mans del PSOE" (La Vanguardia, 23 d’agost). L’exresponsable de premsa d’Adolfo Suárez es pregunta si Sánchez és creïble quan s’erigeix en “defensor i garant del pacte constitucional” perquè considera que tractant-se d’ell “res es pot descartar”.

]]> <![CDATA[Fer surf amb les crisis]]> A Pedro Sánchez ja sabem que li agrada bravejar de la seva capacitat de superar situacions adverses, i en va donar testimoni posant per títol Manual de supervivencia a un llibre d'autopromoció. Ara va cap al més difícil encara, com els bons acròbates, i veient-lo aquest dimarts, fent la seva declaració institucional sobre les noves mesures per pal·liar els efectes de la pandèmia, transmetia la impressió d'estar fent surf entre les onades de diverses crisis simultànies.

]]> <![CDATA[Una monarquia patrimonial]]>

Al començament del segle XX, sota el títol Economia i societat, van veure la llum de manera pòstuma alguns dels escrits més penetrants del sociòleg alemany Max Weber. Weber hi distingia diferents formes de dominació en l'exercici del poder: la tradicional, la carismàtica, la burocràtica. Dins de la primera, n'evocava una a la qual no sempre s'ha parat esment: la patrimonial. El mateix Weber la vinculava a algunes formes d'estat, com la monarquia, i resulta molt actual en relació amb els actes de corrupció atribuïts a Joan Carles de Borbó.

]]> <![CDATA[La cort]]>

Cort. f. 1 (per als porcs) pocilga; porqueriza; cochiquera; gorrinera

]]> <![CDATA[Joan Carles I, quan fallen els altres]]>

Pel que respecta al cas Joan Carles, podríem dir que el comportament general de la població i de la majoria de mitjans de comunicació és covardot. Vull dir que, un cop l’escàndol s’ha destapat –gracies a la justícia i a la premsa estrangeres–, ara aquí tothom s’hi atreveix.

]]> <![CDATA[20/8: Un estat que fa trampes]]> Espanya i Suïssa tenen tractats de cooperació judicial i d’extradició. Suïssa està investigant judicialment un ciutadà espanyol, el rei emèrit, i demana la cooperació espanyola. Imaginem que Espanya no té les més mínimes ganes de cooperar, i sap que no pot confiar gaire, per escaquejar-se del seu compromís, en el principi d’inviolabilitat del cap d’estat, agafat amb pinces i profundament antiestètic en un context democràtic. Què pot fer per evitar-se una col·laboració tan obligada com incòmoda? Doncs una possibilitat seria col·locar el seu ciutadà investigat en un lloc on no tinguessin cap compromís de cooperació ni cap tractat d’extradició amb Suïssa. Com és el cas dels Emirats Àrabs. Espanya no incompleix, perquè el seu ciutadà resideix en un altre estat. I els Emirats tampoc no incompleixen cap compromís, perquè no en tenen cap. Certament, aquesta manera de recol·locar el ciutadà investigat seria del tot deslleial amb els compromisos signats. I qui estaria fent trampes seria l’Estat. No ja un ciutadà, que s’hauria escapat subreptíciament. Seria l’Estat qui hauria fet l’operació de situar-lo en un espai impune. Qui estaria faltant als seus compromisos i enganyant els seus socis no seria nomes un individu. Seria tot un estat.

]]> <![CDATA[Joan Carles, l’entranyable]]> Corinna Larsen, com a “amiga entranyable” del rei Joan Carles, pare d’Helena de Borbó i avi de Froilà, va rebre en un compte suís una pastarrufa.

]]> <![CDATA[La riota del món sencer]]> Si té vostè el goig enorme de ser espanyol/a, haurà sentit aquella frase que assegurava que “el rei Joan Carles és el millor ambaixador que té Espanya”. Això s'ha dit i escrit, al llarg dels últims quaranta anys, amb la insistència que es dedica a les mentides oficials, per deixar-les tan ben afermades com sigui possible –i una mica més encara– davant de la ciutadania. La idea que Joan Carles era el millor representant amb què comptava l'estat espanyol en l'àmbit internacional anava acompanyada de diverses llegendes: el simple nom del Borbó “obria portes” (mai s'especificava quines) als mercats financers, i les seves “gestions” (mai explicades) en diversos països estrangers (preferentment de l'Orient Mitjà) reportaven fabulosos “beneficis” a les arques de l'Estat (tampoc no va constar mai enlloc en què consistien ni com es quantificaven aquests beneficis).

]]> <![CDATA[Fins quan?]]>

Que l'estat espanyol és un estat de dret resulta difícilment discutible. Les publicacions internacionals més reconegudes situen Espanya en un lloc destacat dins el rànquing de països amb un sistema democràtic. I de manera consistent i continuada des de fa unes quantes dècades. Negar a Espanya la condició d'estat de dret no té credibilitat.

]]> <![CDATA[13/8: Exili d'estat]]> Joan Carles I ha inventat un nou concepte polític: l'exili d’estat. Fins ara, un exiliat era algú que havia de marxar perquè un estat el perseguia. Joan Carles I és el primer suposat exiliat que marxa perquè l’Estat el protegeix. Un exili patrocinat per l’Estat. No és una metàfora. En els exilis que s’han produït al llarg de la història –només cal pensar en l'exili republicà del 1939 o en els exiliats catalans actuals– l’Estat persegueix els exiliats. En el cas de Joan Carles I, l’Estat paga el seus agents perquè el protegeixin. És el món al revés. Fins al punt que caldria buscar una paraula nova per aplicar a aquest cas. No se m’acut quin terme fer servir. Utilitzar la paraula exili –o fins i tot desterrament– em sembla poc respectuós amb els exiliats de veritat, perquè darrere l’exili hi ha un patiment, un perill i una angoixa que no es donen aquí. I utilitzar la paraula fuga em sembla inadequat, perquè fuges quan algú et va al darrere. I ningú va al darrere del rei emèrit d’Espanya. Quina persecució o quina amenaça pateix, per part de l’Estat? Si algun verb em sembla aplicable al cas és escamotejar: segons l’Enciclopèdia, "fer desaparèixer algú o alguna cosa dels ulls dels presents sense que aquests s’apercebin de com ha estat fet".

]]> <![CDATA[Felip VI esquiva la crisi de la Corona en la seva reaparició pública]]>

Una setmana després que la Casa del Rei fes públic que Joan Carles I ha abandonat Espanya assetjat per les sospites de corrupció, Felip VI ha reaparegut aquest dilluns en un acte públic. Ha estat a Palma, on, com és tradicional, ha iniciat la seva estada estiuenca a les Illes rebent la presidenta del govern balear, Francina Armengol; el president del Parlament, Vicenç Thomàs, i la presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera. Tots tres s'han negat a la sortida a parlar de la situació del rei emèrit, i fins i tot Thomàs i Cladera han assegurat que aquest aspecte no s'ha tractat durant la seva trobada amb l'actual monarca.

]]> <![CDATA[Quim Torra vol denunciar Joan Carles I i Corinna]]>

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha ordenat a la seva defensa, encapçalada per l'advocat Gonzalo Boye, que estudiï la presentació d'una denúncia, en nom seu, contra el rei emèrit, Joan Carles I; la seva examant, Corinna Larsen, i "tots els que d'una manera o altra hagin participat, ajudat, cooperat o encobert les pràctiques corruptes" que suposadament haurien comès i que s'han publicat les últimes setmanes. En un comunicat recollit per l'ACN, el cap de l'executiu ha subratllat que "la corrupció s’ha de perseguir amb independència de qui hi participi" i ha recordat que tothom és igual davant la llei. De fet, considera que la Casa del Rei hauria de respondre civilment pels diners desviats.

]]>