L’angoixa, la por i la mort que habiten la novel·la de Mercè Rodoreda va planar sobre la platea del Teatre Nacional de Catalunya en la inauguració de la temporada. L’angoixa, la por i la mort atàvica al poble de cases de color rosa imaginat per Rodoreda i l’angoixa, la por i la mort dels milers de palestins assassinats pel govern d’Israel.

La temporada teatral arrenca amb bons auguris i dues novetats: un nou teatre al barri del Farró, anomenat La Fàbrica, i un festival exclusivament de propostes internacionals que serveix el Temporada Alta a Barcelona, batejat com a Flaix de Tardor, que s'escamparà per diferents espais. Com és habitual, la temporada arrenca amb la recuperació d'alguns dels èxits del curs passat (La tempestat, El principi d'Arquimedes, Grand Canyon, La majordoma, Gegant, etcètera) i fins i tot d'anys enrere, com la mítica Natale in Casa Cupiello (al novembre a la Biblioteca). Però també té previstes una colla d'estrenes imprescindibles. Triem 10 muntatges que no ens perdrem aquesta tardor.

La recent estrena de l'adaptació que ha fet La Veronal de La mort i la primavera a la Biennal de Dansa de Venècia ha revifat l'interès per la novel·la més transgressora de Mercè Rodoreda. La directora del Festival Grec, Leticia Martín (Granada, 1978), la recomana per anar a veure el muntatge al Teatre Nacional de Catalunya amb els deures fets. "Es tracta de preparar el començament de la temporada i de celebrar l'estrena de La Veronal a Venècia, perquè Marcos Morau és un creador inqüestionable de la cultura catalana", afirma Martín. De fet, l'espectacle és una coproducció amb el TNC i també es podrà veure a la pròxima edició del festival Temporada Alta.

El vincle amb la Biennal de Venècia és una mostra del caràcter inquiet de la companyia La Veronal, la troupe liderada pel coreògraf Marcos Morau (Ontinyent, 1982) que s'ha convertit en un sòlid referent a Europa. Fa deu anys van ser la Biennal de Teatre i aquest any són a la de Biennal de Dansa. I ho fan amb un espectacle que ha aixecat molta expectació, una adaptació de la novel·la testamentària de Mercè Rodoreda, La mort i la primavera, que després d'estrenar-se a Venècia aquest divendres i fer una segona funció dissabte, obrirà la temporada del TNC el 24 de setembre.

Si en alguna cosa li ha canviat la vida el Premio Nacional de dansa 2024 a la ballarina i coreògrafa Lorena Nogal (Barcelona, 1984) és que ha "après a dir que no". "M’han arribat oportunitats i ofertes de feina que eren molt interessants, però no les podia introduir a l'agenda que ja m’havia muntat l’any passat perquè m’hauria quedat sense viure. Té una cosa que t’atrapa i t’agrada, però alhora és una mica esclavitzant", afirma. I malgrat els nos, no para mai.

"Si no existís la mort, no ens agradaria tant la vida", afirma el coreògraf i director de La Veronal, Marcos Morau (Ontinyent, 1982). Després de tocar el cim al Palau dels Papes del Festival d'Avinyó el 2021, de treballar amb l'Staatsballett Berlin (la formació més gran d’Alemanya) i d'acostar la dansa als joves amb Firmamento, la prestigiosa companyia de dansa torna al petit format. El seu nou espectacle, Totentanz. Morgen ist die frage, deixa enrere els escenaris plens de ballarins i se situa a tocar del públic, en un espai que recorda les instal·lacions museístiques i que habitaran només quatre intèrprets. A través d'aquesta proximitat, Morau vol parlar de la mort i de l'impacte que té en l'art i en la vida. El muntatge s'estrena aquest dissabte al festival Temporada Alta, i a partir del 5 de desembre serà al Teatre Lliure de Gràcia. De moment les entrades estan totes exhaurides, però la sala barcelonina espera poder ampliar l'aforament.

La Claudia i el Flavio viuen un amor com cap altre. Quan ella (una Ángela Molina de bellesa immortal), afectada per una malaltia incurable, decideix anar a Suïssa per morir a la seva manera, ell (un Alfredo Castro insuperable) està determinat a acompanyar-la fins al final i suïcidar-se al seu costat. Polvo serán aborda un dels temes que marquen la temporada cinematogràfica: el dret a una mort digna. Però Carlos Marques-Marcet transcendeix el debat sociopolític sobre les cures pal·liatives o el suïcidi assistit per inscriure el seu film en un territori més artísticament estimulant. I arma un insòlit musical de petit format al voltant del que suposa per a una parella afrontar plegats una mort voluntària.

Marcos Morau ha obert la caixa màgica de la memòria travessada per la fantasia i el talent en una proposta escènica visualment i sonorament aclaparadora. Un espectacle d’alta intensitat de moviment i de gran diversitat d’accions habitades per una mena d’evocacions de personatges de còmic japonès i tot plegat embolcallat en un espectacular disseny de llums i una banda sonora d’enorme protagonisme.

Marcos Morau (Ontinyent, 1982), coreògraf i director de la companyia barcelonina La Veronal, és el nom més important de la dansa contemporània a l'Estat i un dels artistes més sol·licitats i prestigiosos de l'escena europea. Ho demostra que al març va ser nomenat coreògraf resident de l'Staatsballet Berlin, la formació més gran d’Alemanya (amb 80 ballarins!), una feina que compaginarà amb la seva companyia i altres encàrrecs (amb la Nederlands Dans Theater, el Ballet Nacional d'Espanya i un llarg etcètera). Aquest estiu torna a jugar a casa, al Festival Grec, on estrena el primer muntatge pensat per a joves, Firmamento (del 13 al 15 de juliol, amb entrades exhaurides).

El Festival Grec ha coproduït cinc espectacles que es poden aixoplugar sota l'etiqueta 'nova creació' o 'creació contemporània'. Són projectes que estan en la recta final de la seva creació i per als quals el Grec suposa una plataforma de llançament molt important. Dels consolidats La Veronal amb l'experiment de fer una obra per a adolescents al primer espectacle dels Señor Serrano parlant amb una intel·ligència artificial.

La Veronal, la companyia catalana amb més projecció internacional del moment, té tres espectacles girant pel món a la vegada (Sonoma, Pasionària i Opening night) i el seu director, Marcos Morau, està convidat a crear dues grans produccions per a l'Òpera de Lió i l'Òpera de Zuric aquest any. "Però continuem sent una petita família que té una agenda desorbitada. Som freelance, no tenim ningú en nòmina i cadascú pot fer el que vol; no tenim companyia estable, com sí que passa en altres països. Treballem a La Piconera [l'espai de creació de Sol Picó al Poble-sec]", explica Morau. "En un altre país, tindrien una ajuda d'1,3 milions d'euros per a quatre anys i un local propi –diu Carme Portaceli, directora del Teatre Nacional– i, en canvi, ¿quines ajudes teniu, 30.000 euros?", planteja. La precarietat de recursos amb què treballen les companyies és un dels hàndicaps que es troba la creació d'avantguarda catalana quan vol sortir al món. Marcos Morau ha rebut ofertes per instal·lar La Veronal a altres països, però, de moment, ha decidit "resistir contra les adversitats" a Barcelona. "No sé què passarà quan tingui 40 anys", fa. En té 39.

El director de La Veronal Marcos Morau té només 38 anys però la companyia ja ha superat els 15. La seva trajectòria és tan brillant com espectacular. Nascuts a l'aixopluc del Mercat de les Flors, han portat els seus singulars espectacles pels grans teatres europeus i Morau és convidat com a coreògraf resident per les companyies més importants de dansa contemporània del món, de Beijing a Göteborg o Montréal. Aquest any "la cirereta" del seu ascens és arribar a actuar a l'escenari més imponent del Festival d'Avinyó, el Palau dels Papes. Serà la primera companyia catalana en fer-ho. I hi presentaran Sonoma, l'espectacle inspirat en Buñuel que van estrenar al festival Grec de l'estiu passat i que torna al Mercat de les Flors d'aquí dues setmanes (del 22 al 25 d'abril).

Després d'imaginar un futur distòpic en què la tecnologia aliena les persones i aquesta distància social genera una angoixa conjunta, la irrupció d'una pandèmia mundial sembla una broma de mal gust per part del destí. La Veronal –una de les companyies de dansa més internacionals del país– va triomfar fa dos anys al festival Grec amb Pasionaria, que des d'aleshores ha portat arreu del món. Ara la formació torna al Grec amb un nou espectacle que deixa lluny aquell futur sense emocions ni contacte i posa el focus en les arrels. Sonoma és una peça per a nou ballarines que es representarà des de divendres fins diumenge en un espai fins ara verge per a La Veronal: la Sala Oval del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC).