Una de les diferències entre l'escola concertada i la pública a Catalunya és el nombre d'hores de classe que fan els alumnes. A grans trets, si un alumne va a la pública, gairebé segur que farà 175 hores menys de classe que si va a la concertada. El motiu darrere aquesta desigualtat és l'arxiconeguda sisena hora que s'aplica a tots els centres concertats, però que és gairebé inexistent als públics, on la gran majoria d'alumnes fan una jornada lectiva de cinc hores a excepció d'escoles d'alta complexitat i instituts escola. La conveniència de recuperar aquesta hora a l'educació pública fa anys que es debat en els àmbits polític i docent, però ara el Govern ha tornat a xutar la pilota endavant.

"Em crec la sisena hora, però em crec més la concertació social". Amb aquesta frase la consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ha intentat sortir del pas quan se li ha preguntat per enèsima vegada si té intenció de recuperar la sisena hora lectiva a l'escola pública, per tal d'equiparar la jornada entre el sector públic i el concertat.

Important declaració d'intencions de la nova consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, pel que fa als centres educatius que encara separen nens i nenes. En la seva primera intervenció en comissió parlamentària, Niubó ha confirmat el seu "compromís de no renovar" els concerts a les escoles que segreguin per sexe. Un criteri que l'anterior govern ja va aplicar als instituts, però que encara no s'havia pogut fer complir a les escoles, ja que els concerts a l'etapa de primària no es poden revisar fins al 2026. Niubó ho ha confirmat després de ser preguntada sobre aquesta qüestió per la diputada d'ERC Irene Aragonès.

La nova consellera d'Educació i Formació Professional, Esther Niubó, ja s'ha trobat amb una de les primeres friccions amb els sindicats, per una mesura que enfronta de fa anys Govern, docents i famílies: la recuperació de la sisena hora lectiva a la pública per equiparar-la a la jornada que fan els centres concertats.

Dos terços dels centres de màxima complexitat que fins ara feien la sisena hora hi han renunciat aquest curs: si fins al curs 2019-20, el 62% dels centres tenien aquesta mesura extra, aquest curs només la fan el 21,2%. La dada ha alarmat el síndic de greuges, que reclama al departament d'Educació que restitueixi la sisena hora a tots els centres de complexitat de cara al curs que ve perquè ho considera una eina per millorar l'atenció dels alumnes més desfavorits i garantir la igualtat d'oportunitats.

Amb les primeres retallades en educació, l'any 2011, la Generalitat va eliminar la sisena hora que des del 2006 es feia a les aules de les escoles públiques de primària, cosa que a la pràctica va comportar que els alumnes de l'escola concertada fan 175 hores més de classe que els alumnes de l'escola pública. Ara bé, aquesta diferència no es dona als centres d'alta i màxima complexitat, perquè el Govern sí que va decidir mantenir les sis hores lectives als centres amb entorns més desafavorits, i també a les escoles rurals i en alguns centres ordinaris. Ara bé, les instruccions d'inici de curs que tant enrenou han portat als centres inclouen una mesura nova aquest any: aquest cop els centres han de presentar una sol·licitud perquè el departament d'Educació valori la continuïtat de la sisena hora, en cas de tenir-la. Així, els centres de Terrassa i de Salt han decidit renunciar a l'ampliació horària, segons ha denunciat el Col·lectiu d'Escoles contra la Segregació.