Fa cent anys, la indústria més gironina de les indústries era líder en exportacions al conjunt de l’Estat. En plena crisi econòmica després del boom productiu de la Primera Guerra Mundial, des de Palafrugell, al Baix Empordà, s’enviaven arreu del món grans carregaments d’aglomerat. Eren fets amb suro, un material que va marcar durant dos segles tots els pobles al voltant del massís de les Gavarres. Ara, un segle després del moment més àlgid de Manufactures del Suro SA, la fàbrica que va donar vida al gran recinte industrial de Can Mario a Palafrugell, el Museu del Suro ha inaugurat aquesta tardor l’exposició permanent que reviu la civilització que es va crear entorn de la manufactura i indústria d’aquest material tan i tan polivalent. Una visita que recrea els canvis socials que va comportar primer la fabricació manual de taps d’ampolla i la posterior mecanització, convertint-se en el museu més gran del món sobre el suro.

“Seria apassionant especular amb noves matèries del país i incrustacions de materials, com feia Gaudí. Tot això dictat per l’arquitectura i el paisatge. Podríem anar molt lluny amb aquestes especulacions”, va escriure Joan Miró en una carta dirigida al seu amic Josep Lluís Sert el 1960. És una petita mostra de l’admiració que el pintor, escultor i ceramista sentia per Antoni Gaudí. I això que, després de la seva mort, l’arquitecte va caure pràcticament en l’oblit i va sortir de la foscor trenta anys més tard, gràcies a persones com el mateix Miró i el fotògraf Joaquim Gomis, que, a més de ser el primer president de la Fundació Joan Miró, va retratar els detalls de les obres gaudinianes més emblemàtiques com la Sagrada Família, la Pedrera i el Parc Güell, i va ajudar amb les seves fotografies a reconèixer el reusenc com un precursor de la modernitat. A través d’una vuitantena d’obres, l’exposició Miró, Gaudí, Gomis. El sentit màgic de l’art vol explorar la influència que va tenir l’arquitecte en l’artista, a través de les fotografies de Gomis. La mostra es pot visitar al Museu Can Mario de Palafrugell de la Fundació Vila Casas entre el 25 de juliol i el 28 de novembre.  

En uns temps tan incerts com els actuals l'art pot ser "un refugi", com diu Cristina Rodríguez-Samaniego, professora de la UB i comissària de la mostra que Can Mario, el museu de la Fundació Vila Casas a Palafrugell, dedica a Josep Clarà (1878-1958). Les seves escultures poden ser balsàmiques "per la seva bellesa terrenal, molt equilibrada i serena". L'exposició porta per títol Josep Clarà: L'univers de l'escultura i gairebé totes les obres provenen del Museu de la Garrotxa, que té el fons més important de l'artista després que el seu llegat es repartís a mitjans dels anys 90 entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) i el de la Garrotxa enmig de la polèmica pel tancament del museu monogràfic de l'artista a Barcelona.