Pedro Sánchez torna a ser, oficialment, president d'Espanya. El líder socialista ha estat investit en primera volta després d'un debat al Congrés marcat per l'amnistia i per un enfrontament dialèctic amb la dreta que no ha defugit en cap moment. La doble sessió a la cambra baixa, amb tot, ha deixat un seguit de moments destacats, ja sigui políticament o per la seva viralitat a les xarxes, pels quals serà recordada la investidura de Sánchez. I entre ells, tot i el blindatge del Congrés, no hi ha hagut les protestes amb motiu de la investidura, que no han tingut el protagonisme esperat.

A Madrid diuen que no fa fred, però si et quedes quiet de seguida el notes. Al Congrés passa al revés: tothom s’espera un incendi i de seguida que t’hi estàs dos minuts no n’hi ha per a tant. A les sis del matí ja és difícil caminar sense tenir la sensació que el món s’acaba, amb policia i fusells per tot arreu, però durant el dia res passa de crits i insults a Sánchez. Els voltants del Congrés semblen més un càsting per a un programa de Javier Cárdenas que l’avantsala d’un cop d'estat.

Ismael Serrano (Madrid, 1974) ha trencat el silenci pandèmic amb el disc Seremos (Sony, 2021), un treball en què es demana sobre la raó de ser dels cantautors i situa les dones com a protagonistes del futur. L'any passat va preestrenar alguna cançó de l'àlbum en el concert en solitari que va fer al Camp Nou dins el Cruïlla XXS, el cicle al qual torna aquest dimecres per actuar, amb banda, a l'Estadi Olímpic Lluís Companys (21 h).

Ismael Serrano

Camp Nou. Cruïlla XXS. 21 de juliol del 2020

En els primers concerts pandèmics es gestionava l’alliberament i la prudència, hi havia una alegria maldestra perquè encara s’estaven aprenent els protocols. Després va venir la sensació de seguretat, més per l’hàbit que per cap altra cosa, i amb ella una conducta més relaxada, sobretot en els moments previs quan coneguts i saludats xerraven fent una cervesa, perquè som un país on molt sovint cultura i cervesa van de bracet i de la butxaca. I ara, en el desconcert de prohibicions, excepcions i augment de contagis, mana la tensió entre l’emoció i la disciplina. Una pot desfermar el factor cursi i l’altra obre la porta al control i la vigilància. I tot és lamentablement comprensible.

]]>