Les maduixes són boníssimes per elles mateixes i, certament, no els cal cap afegit per gaudir-ne de la millor manera possible. Però per sortir de la rutina i sorprendre una mica la canalla a casa, les maduixes es poden preparar de maneres ben divertides per cridar-los l'atenció, passar una bona estona junts i degustar-les de manera alternativa a com ho fem sempre. Les cullerades de nata sobre les maduixes no fallen, i tampoc la seva maceració en suc de taronja o amb una mica de sucre (i en algunes llars també banyades en llet). Aquestes són fórmules que sabem que funcionen, però aquesta primavera ens proposem anar més enllà i seduir els infants parlant-los el seu mateix idioma. Per jugar de valent amb les maduixes amb infants a partir de dos anys, només calen exemplars d'aquesta fruita i llapis pastissers de xocolata que venen en qualsevol supermercat.

La cuinera Elisabet Farrero explica com preparar a casa una recepta amb bonítol a la sal, una tècnica senzilla, que actua com de cofre, i hi aporta més gust. Completa el plat amb maduixes i tomàquets de temporada, de muntanya.

Les maduixes, el mató i el pernil són tres dels ingredients que el cuiner Oriol Sabé, del restaurant Can Marc, de Sant Esteve de Palautordera, ens proposa de combinar per preparar un plat que es converteix en un fals salmorejo, el qual no ha entrat encara en el Corpus de la cuina catalana (amb tomàquet o sense), malgrat que el considerat cosí germà, el gaspatxo, sí que ho ha aconseguit des de l'edició del 2023.

La llacuna de Santa Olalla, l'última massa d'aigua permanent que quedava al Parc Nacional de Doñana, s'ha assecat del tot. Era la més gran d'aquest paratge natural protegit, però ha acabat sucumbint als estralls de la sequera i, també, a la sobreexplotació de l'aqüífer subterrani que hauria d'alimentar-la. Avui només és un "petit bassal" incapaç d'alimentar les aus aquàtiques que acostumen a habitar-la, explica a l'ARA el director de l'Estació Biològica de Doñana, del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), Eloy Revilla.

A l’estiu és temps de cireres, maduixes i amanides. La cuinera Teresa Carles proposa aprofitar-ho per preparar-ne un plat refrescant que en combini els colors. La quinoa vermella té la particularitat que aporta més hidrats de carboni que les altres varietats de quinoes.

En temps de maduixes, la cuinera Teresa Carles recomana fer-ne servir per a mil i un plats perquè són unes fruites versàtils. En aquesta recepta explica com preparar unes postres amb les maduixes ben madures, com un recurs per aprofitar-les.

Qui observa per primer cop les muntanyes del Maresme on es conreen els maduixots pot pensar que ha anat a parar a un paisatge de l’Àrtic. Els hivernacles cònics alineats a les terrasses de les muntanyes vistos de lluny fan pensar en els refugis de neu amb forma de cúpula i de color blanc. És la primera impressió. Després la vista s’acostuma al paisatge clapat de blanc, amb verd pels laterals, per on es veuen les maduixeres. “Si em pregunten per què els maduixots del Maresme són tan bons diré que és per aquesta terra”, explica el pagès Josep Ginesta, de Sant Pol de Mar, que en cultiva a la vall de Golinons, on en té una hectàrea cultivada.

1.

Faves i pèsols a la catalana

]]>

"L'Alta Ribagorça té un clima molt bo per cultivar-hi maduixes i, de fet, qualsevol tipus d'horta". Ho explica el David Almodóvar, un dels impulsors de Maduixes Siscarri, un dels projectes que s'ha presentat a la campanya de micromecentatge Arrela't a l'Alt Pirineu i Aran i que està a punt d'aconseguir la quantitat òptima per fer créixer el projecte. Maduixes Siscarri, de fet, va néixer fa sis anys gràcies a l'empenta del mateix David i de la Maite Martos. Tots dos van començar cultivant horts d'autoconsum i, de mica en mica, el projecte va anar creixent, fins al punt d'adquirir una parcel·la de 2 hectàrees on, actualment hi tenen 14 hivernacles.

]]>

Els germans Max i Charlotte Guilland Garriga, fills dels restauradors de La Cuina d'en Garriga, de Barcelona, expliquen com preparar a casa un pastís de maduixes.

]]>

"Som restaurant de km 0: tots els nostres proveïdors són de la zona", expliquen el Darío Pin i la Patrícia Sust, propietaris de la Fonda Marina. El 1928, quan va obrir les portes per primera vegada, l'establiment tenia vuit habitacions als pisos superiors, i un espai de canviadors de bany a la primera planta. Era un hostal d'estiu, amb un cuiner francès que preparava els àpats per a la gent que anava a la platja i en tornava o per als que senzillament passaven per la carretera del Maresme.

]]>