La publicació del Baròmetre regional i local 2021 per part del Comitè Europeu de les Regions ha posat a disposició del públic una bona quantitat d’informació a escala regional que permet començar a entendre per què hi ha hagut tantes diferències, en l’impacte del covid, entre territoris dintre de l’espai, relativament homogeni, de la Unió Europea. Que el tema ens importa ens ho recorda el fet que no tenim una bona explicació de les diferències i les semblances entre les polítiques i els resultats a Catalunya i a Madrid, o entre l’estat espanyol i els altres estats europeus més comparables.

La crisi sanitària del covid-19 ha tingut conseqüències irreparables per a tothom, però molt especialment per a la gent gran. Un any després de l’inici de la pandèmia les seves conseqüències són encara ben vives, però, gràcies a la vacunació, estem veient com les mesures comencen a relaxar-se. I ha arribat el moment de reflexionar sobre els reptes de futur en l’atenció a les persones grans després del covid-19.

Fa uns dies el govern del senyor Mario Draghi va decretar que els creuers ja no entrarien més a la llacuna de Venècia. Una acció conjunta dels ministeris de Turisme, Indústria i Transports. Sembla que n’hi haurà d’altres, de mesures. Les raons són diverses i ja se les poden imaginar –a tall d’exemple, des dels anys 50 la població s’ha reduït a la meitat–. La mesura ha estat criticada per l’alcalde –només faltaria!–. Tampoc deu haver caigut bé als propietaris de terrasses de bar i de souvenirs que empastifen la ciutat, com tantes altres. Però, en general, la decisió ha estat ben rebuda per la majoria de la població, no només de Venècia sinó del Vèneto i de la resta d’Itàlia. A nivell mundial som molts els que ens en felicitem, també.

No tenim vacunes però tenim eleccions, que són molt més eficaces contra el coronavirus. No hi ha treva però tenim esgotament, que és molt més efectiu per sortir de no sé quantes crisis que ja portem acumulades. No hi ha planificació però hi ha angoixa general, que sempre va bé per allò del consol.

Els aficionats a viatjar han viscut un any semblant a estar permanentment en una muntanya russa. L'última notícia és que, tot i haver començat les campanyes de vacunació als Estats Units i Europa, molts països han tancat fronteres amb el Regne Unit a causa de la nova soca del coronavirus, i sembla que entrem en una nova onada del virus. A més, hi ha múltiples restriccions en forma de quarantena i regulacions sobre proves PCR en bona part del món. Com va passar després dels atemptats de l'11-S, la indústria turística i de gestió de viatges canviarà després d'aquesta pandèmia: encara no està clar què passarà amb els viatges d'aquí un o deu anys, però algunes preguntes comencen a tenir resposta.

a desgrat que els dos líders democristians Alcide De Gasperi i Giulio Andreotti eren de missa diària, Indro Montanelli va escriure que la diferència entre ells era fonamental: mentre que De Gasperi parlava amb Déu, Andreotti només ho feia amb el capellà. Andreotti va respondre immediatament: “Déu no vota; el capellà, sí”. Girant la mirada cap a la política catalana actual ens adonarem que allò que va començar com un sistema electoral que desconnectava els elegits dels votants, i que es manté intencionadament inamovible, ha anat derivant a pitjor. Avui els polítics catalans no parlen ni amb Déu ni amb el capellà. Només ho fan entre ells.

L'investigador de l'Hospital de Can Ruti de Badalona Oriol Mitjà ha carregat durament contra el vicepresident del Govern amb funcions de president, Pere Aragonès, que aquest divendres ha quedat escollit com a candidat d'ERC a la presidència de la Generalitat perquè no s'ha presentat cap altra candidatura. Mitjà ha afirmat que, així com hi ha dirigents d'ERC que són "honestos i amb vocació de servei públic", "Pere Aragonès no és un d'ells". "Durant la pandèmia ha sigut egoista i no s'ha preocupat gens per l'interès general", ha afirmat en un tuit.

Ningú estava preparat per a tot el que estem vivint. S'acumulen les normes per fer front al covid-19. Fins i tot se'ns diu com hem de saludar-nos. El virus ha fet que la malaltia i la mort estiguin més presents que mai. Hi hagut molt d'aïllament, confusió i soroll. Per fer front a tanta convulsió, dos festivals proposen distanciar-se, pensar, reflexionar i debatre sobre com volem viure. Els dies 18 i 19 de novembre torna la setena edició del Barcelona Pensa, que organitza el departament de filosofia de la Universitat de Barcelona i que proposa 15 activitats virtuals i obertes a tothom amb l'objectiu d'apropar la filosofia a tot tipus de públic. Fins al 20 de desembre, la segona edició del Festival Clàssics, impulsat per La Casa dels Clàssics, que presideix Raül Garrigasait i aixopluga la cooperativa Som, convida sota el lema "Reset" a repensar el món amb l'ajuda dels clàssics.

El projecte de pressupostos que el govern de Pedro Sánchez va enviar a la Comissió Europea ha passat l'examen, però amb un apunt a peu de pàgina en forma d'alerta. Brussel·les reitera que cal seguir posant llenya al foc de les economies en standby per culpa de la pandèmia i, per això, veu l'esborrany "en línia" amb les seves recomanacions. Això sí, cal anar amb compte perquè Espanya arrossega un deute públic superior al seu producte interior brut (PIB), cosa que pot passar-li factura a mitjà termini. En conclusió: la crisi del coronavirus agreuja els desequilibris de l'economia espanyola.

“En aquest aspecte hi ha la clau de la nostra vella discussió: ¿per què, al nostre país, ningú no diu la veritat?” La cita encapçala el seu llibre El hijo del chófer (Tusquets) i la recull l’escriptor Jordi Amat d’una carta enviada per Josep Pla al seu amic, l’historiador Jaume Vicens Vives. La pregunta és inquietantment contemporània, i és que el llibre d’Amat, a qui avui entrevista Àlex Gutiérrez a les pàgines de Mèdia, està inspirat en el millor Emmanuel Carrère, que utilitza la investigació de la realitat per crear una història en forma de novel·la de no-ficció, però alhora és la crònica d’una època, d’un temps a punt de morir. El hijo del chófer és una biografia de l’assassí Alfons Quintà, que sembla inspirar-se en L’adversari de Carrère, la història d’un altre assassí que també vivia una vida falsa, aparent, mentre es consumia i convertia en un infern familiar la ficció vital que havia construït durant dècades al voltant d’una falsa identitat de metge de províncies.

L'endemà que els socis del Govern es tiressin els plats pel cap pel caos en la gestió dels ajuts als autònoms més perjudicats per la pandèmia, s'ha imposat la política del silenci a l'executiu català. Tant des de Vicepresidència com des del departament de Treball s'assegura que avui dimecres no hi ha previst fer cap més valoració ni anunci sobre el tema després de la reunió d'urgència d'ahir a la tarda en què es va acordar posar en marxa noves ajudes per als treballadors per compte propi amb un "mecanisme més àgil". El fet, però, és que la nova polèmica torna a qüestionar el paper de Chakir El Homrani al capdavant de la conselleria de Treball i Afers Social, que des que va esclatar la pandèmia ja ha protagonitzat tres temporals.

La Comissió Europea ha aprovat el contracte per a la compra anticipada de 300 milions de dosis de la vacuna de Pfizer-Biontech, que segons va anunciar dilluns la companyia té una efectivitat del 90%. La Comissió ha tancat diversos contractes amb altres farmacèutiques per garantir que després es repartiran dosis a tots els estats membres, i aquest és el quart. I en aquest sentit, la Comissió ha fet una crida a la calma: "Fins i tot quan hi hagi vacuna haurem de seguir mantenint les mesures de protecció fins que arribi a una part significativa de la població".

Pistes amb la persiana abaixada, pressions per imposició i un trencaclosques que jerarquitza el valor de cada persona segons la seva categoria competitiva. El paquet de mesures que ha anunciat aquest dijous la Generalitat de Catalunya, mantenint el veto a les categories locals fins al 13 de novembre i la normalització del toc de queda, escanyen definitivament l’esport català mesos després de l’esclat de la pandèmia per coronavirus. El sector demana en veu de la UFEC i la secretaria general de l'Esport una concessió gairebé paternal per evitar el col·lapse econòmic sense opció de reprendre la normalitat. La lluita d’interessos entre despatxos posa distància amb el jugador no professional tipus que sosté el sistema, des de les disciplines individuals fins a la Tercera Divisió i la Segona B, que són de les úniques categories que, per ser estatals, encara mantindran aquest cap de setmana la seva rutina.

Quan faci dues setmanes del tancament de bars i restaurants i una que el Govern va demanar l'estat d'alarma per aplicar el toc de queda nocturn, Catalunya aprovarà noves restriccions per aturar una pandèmia que segueix descontrolada al país. La situació, que segons Salut és "crítica" i "insostenible", obliga a prendre més mesures: a la més que probable pròrroga de les restriccions vigents, cal sumar-hi la possibilitat que se n'afegeixin de noves. Sobre la taula dels experts hi ha almenys tres tipus de confinaments: un tancament domiciliari durant el cap de setmana, com ha suggerit la portaveu del Govern, Meritxell Budó; un de general durant 15 dies, malgrat que caldria el permís d'un jutge per tirar-lo endavant; i un confinament perimetral, que és l'única mesura que restringeix la mobilitat que pot prendre el Govern perquè així ho preveu el decret de l'estat d'alarma aprovat per la Moncloa.

Els hospitals catalans tenen a punt els plans de xoc per fer front a la segona onada de pacients per coronavirus davant del ritme de contagis, el risc de rebrot a l'alça i que els ingressos a les UCI són constants. Des de fa 15 dies, el sistema sanitari està notant un augment constant de pacients que han portat les direccions dels centres a començar a plantejar-se l'ajornament d'operacions i consultes no urgents i alliberar personal i espais.

Couvre-feu és el terme francès per al toc de queda, literalment, cobrefoc. Té les arrels a l'Edat Mitjana, quan es tocaven les campanes dels pobles per recordar-los que havien d'apagar el foc de les llars. L'objectiu era evitar els incendis i la seva ràpida propagació en una època de cases fetes de fusta. El coronavirus s'està escampant per Bèlgica tan ràpidament com el foc s'escampava per les viles medievals, i, per aturar-lo, un govern federal que acaba d'agafar el timó del país ha imposat el primer couvre-feu nacional des de la Segona Guerra Mundial. La ciutat flamenca d'Anvers ja n'havia imposat un a l'estiu.

A mesura que avança la pandèmia de coronavirus es pot anar dibuixant amb més exactitud l'impacte que ha tingut sobre la societat, tant des del punt de vista demogràfic com econòmic o social. En el primer dels casos, en termes de mortalitat de població, la Unió Europea va patir un augment de mortalitat la primavera passada (durant la primera onada o el primer pic) de 170.000 persones per sobre de la mitjana de defuncions d'aquell mateix període entre el 2016 i el 2019. I Espanya és el país on el pic va ser més alt, amb un augment de 48.000 defuncions.