Una marca coneguda, un actor de prestigi i una bona plataforma. Aquests elements havien de jugar a favor de Perry Mason, però no ho han fet. La setmana passada la HBO va anunciar que no continuarà amb el reboot de la famosa sèrie d'advocats, que funcionava com una preqüela de l'original i de la qual n'havia estrenat dues temporades. Tot i que la ficció no havia aconseguit una gran popularitat, la interpretació de Matthew Rhys havia estat reconeguda amb una nominació a l'Emmy a millor actor. Amb la seva cancel·lació, Perry Mason es converteix en l'enèsim exemple de la síndrome del reboot fracassat: segones parts que no són bones o que, si més no, no aconsegueixen l'èxit que s'esperava. Comptar amb una marca o un personatge que forma part de l'imaginari col·lectiu no és suficient per despertar l'interès dels espectadors.

'Perry Mason'

Rolin Jones i Ron Fitzgerald per a HBO. En emissió a HBO España

Els primers episodis de Perry Mason, la versió que ha dut a terme la HBO del personatge creat per Erle Stanley Gardner, generen desconcert. El protagonista d'aquesta sèrie té poc a veure, a priori, amb l'advocat elegant i resolutiu que la majoria vam conèixer a través de l'adaptació de la CBS amb Raymond Burr. El Perry Mason televisiu de finals dels cinquanta i principis dels seixanta va establir les bases dels procedimentals judicials: cada episodi estava centrat en un cas que s'investigava a la manera detectivesca i es resolia als tribunals. L'advocat n'era l'estrella, però no treballava sol sinó amb un equip mínim format per la imprescindible Della Street (Barbara Hale) i l'investigador Paul Drake (William Hopper). El fiscal Hamilton Burger (William Talman) exercia de fidel antagonista.

]]>