Joan Carles I ha aconseguit ingressar més de quatre milions d'euros els cinc anys que fa que viu a Abu Dhabi, cosa que li ha permès tornar els diners que li van deixar uns amics empresaris l'any 2021 per regularitzar la seva situació amb Hisenda, segons informa aquest dimecres el diari El Mundo.

El cronista reial Jaime Peñafiel va publicar el llibre Letizia y yo el 21 de novembre, on s’explicaven diverses informacions molt compromeses de la reina Letícia. En les últimes hores, però, la crisi ha agafat un nou nivell de tensió: l’excunyat de Letícia Jaime del Burgo –va estar casat amb Telma Ortiz, germana de la reina– ha assegurat a la xarxa social X –antic Twitter– que va mantenir una relació amorosa amb la reina entre 2010 i 2011 –Felip VI i Letícia estan casats des del maig de 2004–. De fet, en el llibre de Peñafiel ja es diu que Del Burgo i l’experiodista havien mantingut una relació abans que ella estigués amb Felip VI.

“Un llibre amb molt de morbo”, així resumeix Esther Vera part de l’interès que té El rey al desnudo, el llibre d’Ernesto Ekaizer que aquest dimarts el periodista ha presentat a Barcelona acompanyat per la directora de l’ARA, pel periodista Josep Cuní i per l’advocat Xavier Melero. Morbo? Doncs sí, perquè en paral·lel a l’obscuritat i l'opacitat de les relacions econòmiques (corrupció, donacions, desfalcs...) que acumula el currículum del rei emèrit, també s’exploren els laberints de les seves nombroses relacions extramatrimonials. El nom de Corinna Larsen és troncal, esclar, no només per haver sigut potser la més popular de les seves amistançades, sinó també com a beneficiària dels seixanta-cinc milions d’euros que li va ¿regalar? Joan Carles provinents de l’Aràbia Saudita, suposadament en concepte de comissions per l’adjudicació de l’AVE a la Meca. Ekaizer investiga i relata aquests episodis, posa noms i cognoms, busca precedents, causes i explicacions. Afirma sense embuts i sense dubtes que Joan Carles és un defraudador i es pregunta per què l’Agència Tributària ha tocat el violí durant tant de temps i si realment està investigant les successives declaracions complementàries fetes pel protagonista del llibre: “La fiscalia del Tribunal Suprem obrirà causa contra ell?”, una pregunta més d’aquest llibre que, segons concreta el seu autor, potser explica tantes coses sobre el rei emèrit com sobre el seu fill Felip, sobre els silencis entre els dos i les informacions que el pare, segons sembla, amagava sistemàticament al fill. 

Un dels detectius més famosos de Ginebra ha sigut hackejat. Mario Brero, de 74 anys, dirigeix l'agència Alp Services i ha sigut traït per un empleat, segons la web Heidi News. Una de les múltiples informacions capturades està relacionada amb Corinna Zu Sayn-Wittgenstein, examant de Joan Carles I, i el procediment a Suïssa sobre els 100 milions de dòlars (64,8 milions d'euros) que el ministeri de Finances saudita va transferir al compte del rei emèrit de la fundació Lucum. Els diners van ser després "donats" per Joan Carles I a Corinna el juny del 2012.

La monarquia, amb el suport del PSOE i l'oposició de la triple dreta, ha volgut convertir aquesta setmana el quarantè aniversari del cop d'estat del 23-F en una manera de reivindicar la desacreditada figura del rei emèrit. Segons la història oficial, l'actuació de Joan Carles I va frenar el tejerazo i va salvar l'aleshores jove democràcia espanyola. Però l'intent ha quedat en això, un intent. No en va, el pare de Felip VI fa temps que ha caigut en desgràcia per mèrits propis. Ja no el pot salvar ni l'èpica edulcorada d'aquell llunyà episodi. L'emèrit ha perdut l'adhesió popular que durant anys va envoltar-lo i que el va convertir en pilar institucional de l'Estat; ara la monarquia no troba la manera de remuntar la crisi de legitimitat en què està immersa. Joan Carles I durant anys ha anat dilapidant el crèdit que s'hauria guanyat durant la Transició, fins al punt que l'acumulació d'escàndols el van portar a haver d'abdicar i finalment exiliar-se en una fugida vergonyosa al Abu Dhabi, on encara resideix i des d'on, gràcies a la passivitat de la Fiscalia Anticorrupció i de l'Agència Tributària, està maniobrant per escapolir-se dels seus delictes fiscals. Si el desembre passat va pagar a Hisenda fins a 678.393 euros per evitar una investigació fiscal sobre les targetes opaques, aquest dijous s'ha sabut que ha fet un nou pagament de 4,3 milions per eludir el que seria un frau a Hisenda de 120.000 euros. Resulta evident el tracte de favor que se li segueix donant. I que fa impossible cap rehabilitació ni tan sols moral.

Un any més, la tradicional ofrena floral a la tomba de Francesc Macià ha servit perquè l'independentisme respongui al discurs de Nadal del rei. Aquest any les paraules de Felip VI eren especialment esperades per si feia referència als escàndols del seu pare, però el monarca va optar per passar-hi de puntetes amb només una velada referència als principis ètics i morals. Un silenci que aquest divendres han criticat tots els partits que s'han acostat al cementiri de Montjuïc, així com l'expresident Quim Torra, el vicepresident, Pere Aragonès, i el president del Parlament, Roger Torrent. Tots ells han carregat contra el discurs "buit" de Felip VI, i han contraposat la seva figura a la de Macià. La coincidència que l'homenatge a l'expresident arribi el dia després del discurs del rei, ha dit Torra, fa evident que la "disjuntiva" avui a Catalunya és "entre monarquia espanyola o república catalana".

La Moncloa voldria que no fos així, però s’ha hagut d’acabar convertint en portaveu de la Casa del Rei en plena crisi per la regularització d’una minsa part dels fons de Joan Carles I a l’estranger. Felip VI fa setmanes que guarda silenci sobre el tema mentre cada cop es generen més expectatives al voltant del seu discurs de la nit de Nadal. Un silenci que comença a donar peu a moltes interpretacions. El president espanyol, Pedro Sánchez, va defensar aquest divendres que més important que donar explicacions per la via de les “paraules” és fer-ho a través dels “fets”. “Felip VI està traslladant una imatge de transparència i d’exemplaritat, d’actualització de la Corona a la societat del segle XXI”, va assenyalar des de Brussel·les després de la reunió del Consell Europeu.

La fugida del rei emèrit ha deixat encara més tocada una institució que té la credibilitat sota mínims a Catalunya. Prova d’això és la reacció en cadena que s’ha produït en molts municipis per esborrar qualsevol rastre de la monarquia dels carrers i de les institucions. En les últimes setmanes alguns ajuntaments han optat per retirar la Medalla d’Or concedida a Joan Carles I i d’altres per canviar el nomenclàtor i evitar que hi hagi vials amb el seu nom, tot i que alguns ja ho van fer arran del seu polèmic discurs el 3-O.

Unides Podem ha registrat una proposició no de llei (PNL) al Congrés en què reclama que el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) torni a preguntar de forma específica en les seves enquestes sobre la valoració de la monarquia i "dels diferents membres de la família reial". La iniciativa de la formació lila aprofundeix en la principal esquerda del govern de coalició: la gestió de la crisi reial. Així, mentre que el PSOE continua decidit a apuntalar la monarquia després de la fugida del rei emèrit, el seu soci a l'executiu espanyol segueix pressionant per obrir el debat sobre el model d'estat aprofitant els negocis presumptament corruptes de Joan Carles I.

Joan Carles de Borbó té uns quants fronts judicials oberts en els quals s’haurà de dilucidar quines són les seves responsabilitats jurídiques pels escandalosos fets que se li atribueixen. Ja he escrit sobre aquest tema anteriorment a l’ARA, però avui vull plantejar una qüestió diferent: quin sentit té seguir mantenint la monarquia a l’Espanya del 2020? Al meu entendre, cap ni un. En canvi, tenim diverses raons per oposar-nos-hi, de les quals em centraré en la principal, els problemes de legitimitat democràtica, i defensaré la convocatòria d’un referèndum consultiu.

El president del Parlament, Roger Torrent, no cessarà el secretari general, Xavier Muro. Tampoc es publicaran els fragments de les resolucions del ple sobre la monarquia que el lletrat va decidir eliminar del Butlletí Oficial del Parlament de Catalunya (BOPC) per esquivar una impugnació del Tribunal Constitucional (TC). JxCat s'ha quedat sol aquest dimarts defensant aquestes mesures a la reunió de la mesa del Parlament. La resta de grups amb representació a l'òrgan s'hi han posicionat en contra. També ERC, en un nou episodi de les tibantors entre els dos partits del Govern.

Tot i l'arxivament per part de la Fiscalia de la investigació contra ells per injúries a la Corona, aquest diumenge el coordinador nacional d'ERC i vicepresident del Govern, Pere Aragonès, la líder d'Endavant Andalusia, Teresa Rodríguez, i la portaveu del BNG, Ana Pontón, han redoblat la seva aposta per eliminar aquest delicte del Codi Penal. En un acte telemàtic organitzat pels republicans en què també ha participat Neus Truyol de MÉS, tots tres han carregat contra l'existència d'aquest delicte que va "en contra de la llibertat d'expressió".

Actors polítics i creadors d’opinió insisteixen en la conveniència o necessitat de celebrar un referèndum sobre la monarquia. Tanmateix, segons el Tribunal Constitucional (TC), les decisions constitucionals essencials només es poden sotmetre a votació ciutadana seguint el procediment de reforma constitucional que pertoqui. Pel tema de la monarquia, aquest procediment hauria de ser el de l’article 168 de la Constitució, el qual requereix: 1) dos terços del Congrés i del Senat, 2) dissolució de les Corts i eleccions generals, 3) dos terços de cada cambra novament elegida i, com a darrer pas, 4) referèndum de ratificació. Aquest procediment comporta tal rigidesa que no s’ha produït mai cap reforma constitucional per aquesta via.

"Felicitats a JxCat per tanta eficàcia electoral". El diputat i líder d'ERC a Barcelona, Ernest Maragall, ha carregat aquest dimarts durament contra el president del Govern, Quim Torra, a qui ha acusat de "trencar la regla d'or democràtica de distinció absoluta entre l'executiu i el legislatiu". "JxCat ha desfermat una campanya d'hostilitat extrema contra el president [del Parlament] Roger Torrent i contra ERC", ha etzibat a través del seu compte de Twitter.

Eren passades les deu de la nit d'un divendres d'agost quan el ple sobre la crisi de la monarquia, convocat de manera exprés pel president Quim Torra, va passar de proclamar el rebuig a la Corona a obrir un nou pols entre JxCat i ERC. La unitat independentista es va esberlar en els darrers minuts del debat davant la negativa dels lletrats a publicar les resolucions més conflictives, temorosos d'una impugnació del Tribunal Constitucional (TC). Aquest dilluns, l'anunci s'ha confirmat formalment al Butlletí Oficial del Parlament (BOPC) -que no reprodueix part dels textos votats pels diputats- i ha reobert automàticament el conflicte entre els socis de Govern, amb JxCat i Torra al capdavant responsabilitzant el president del Parlament, Roger Torrent, de la retallada de les resolucions i exigint-li el cessament immediat del secretari general de la cambra, Xavier Muro.

El capítol II del Codi Penal aprovat el 1995, sota l'últim govern de Felipe González, inclou els delictes contra la Corona. I, en concret, l'article 491.1 castiga el delicte d'injúries o calúmnies contra la família reial amb penes de multa de quatre a vint mesos. Aquest delicte, fortament qüestionat per juristes de caràcter progressista i que la justícia europea ja ha qüestionat en alguna sentència, és el que està investigant ara la Fiscalia de l'Audiència Nacional en la persona del vicepresident del Govern, Pere Aragonès; la líder del BNG, Ana Pontón, i la d'Endavant Andalusia, Teresa Rodríguez.

El meu pare, que havia patit un penós i cruel exili, sempre va mantenir conversa amb els exiliats vius que no tornaren després de la diàspora del 1939 i de les indescriptibles tragèdies viscudes pels vençuts. Eren unes converses estranyes i extenses amb els que aconseguiren refer la seva vida en altres estats d’Europa i als anys setanta vivien dignament en països on funcionaven sistemes democràtics. Una part d’aquest exili exterior era poc comprensiu amb les dificultats de la lluita antifranquista, que alguns consideraven poc contundent.