Han passat quinze dies dels premis Gaudí i encara ressona el discurs de Yolanda Sey (els Hostalets de Balenyà, 1991). Cinc minuts carregats d’ironia per denunciar els (pocs) papers que les actrius negres tenen al cinema català. Què ha passat després de la seva intervenció a la gala, què significa ser negra a Catalunya i el viatge dels seus pares de Ghana a Osona són els eixos sobre els quals gira aquesta conversa amb una actriu i cantant a la qual hem vist fent música amb les seves germanes a The Sey Sisters, actuant al Teatre Nacional o al Lliure i presentant un programa de llengua, El llenguado, a TV3.

Aquest cap de setmana Albert Om conversa amb l'actriu i cantant, Yolanda Sey.

A la pregunta de si Catalunya és una societat racista només hi ha la resposta afirmativa. La qüestió s’ha plantejat gairebé retòricament perquè les cinc dones (Sònia Masuda Mora, Yolanda Sey Asare, Fatiha el Mouali i Eunice Romero Rivera i la moderadora Míriam Hatibi) participants en un debat organitzat per la conselleria d’Igualtats i Feminisme i l’ARA coincideixen que és racista, a parts iguals, tant per les accions i els discursos, parapetats en estereotips caducs, com per tot el que, i els qui, “oblida”. És el racisme del que nega ser-ho tirant de “Jo tinc un amic negre”, del que ho és sense saber-ho.

Els estius de la Yolanda Sey han canviat molt amb els anys. “Vaig créixer a Hostalets de Balenyà, que és un poble bastant petit. Recordo que estava tot el dia a la piscina municipal amb les amigues i no fèiem res més. Tinc la sensació que llavors els estius duraven molt. I ara se’m fan molt curts”, explica. I és que d’ençà que va marxar del poble on va créixer per formar-se com a actriu i cantant a l’Escola Superior d’Art Dramàtic Eòlia a Barcelona, la tranquil·litat estiuenca es va acabar. La Yolanda integra, juntament amb les seves germanes Edna i Kathy, el grup The Sey Sisters, és presentadora del programa El Llenguado de TV3 i ha participat en obres com Els Jocs Florals de Canprosa o La tienda de los horrores. “L’estiu és l’època que treballem més. Ara els gaudeixo treballant, però d’una altra manera. Tot i que aquest any faré més vacances. Aquest agost tenim pocs concerts. És una època bastant difícil, no només per la poca feina que tenim sinó per la poca feina que es preveu que hi haurà”, comenta. “El més difícil d’acceptar és que la tardor no anirà tan bé, seguirem sense tenir concerts... Però tinc l’esperança que els rodatges i l’audiovisual segueixin endavant”, confia la cantant.