El Parlament ha aprovat la llei per regular el lloguer de temporada i d'habitacions. L'objectiu? Evitar l'ús d'aquestes modalitats per eludir el topall de preus al lloguer, en vigor a l'Estat des del març del 2024. La iniciativa, pionera a Espanya, ha obtingut la llum verda gràcies als vots a favor del PSC, ERC, Comuns i la CUP. Hauria estat desitjable un consens més gran, encara. La crisi de l'habitatge és avui l'element central de l'agenda política, el que genera més malestar i desigualtat, el que ha obert una immensa bretxa generacional, el que tensiona famílies i ciutats. I el que fàcilment condueix a la demagògia política. L'anunci del PP de portar la llei al Tribunal Constitucional va en aquest sentit. La situació és tan greu que no ens podem permetre convertir l'habitatge en un assumpte de picabaralla competencial. Toca sumar, consensuar, solucionar. Estem parlant d'una crisi social de dimensions gegantines i que no para de créixer.

El 2023 va tancar amb un creixement de l'emancipació juvenil –la taxa d'emancipació el segon semestre de l'any es va situar en el 17%–, però en unes pitjor condicions, sobretot pel que fa al cost del lloguer, que es va situar en màxims històrics. De fet, de mediana, un jove d'entre 16 i 29 anys que es vulgui emancipar en solitari hauria de dedicar-hi avui dia el 92,1% del seu salari, tal com es desprèn del Balanç General de l'Observatori d'Emancipació Juvenil corresponent al segon semestre d'aquest 2023 publicat aquest dilluns, coincidint amb el Dia Internacional de la Joventut. Aquesta és la cara i la creu d'una casuística que continua situant Espanya a la cua de les economies avançades pel que fa a la capacitat de la població jove de viure fora de la llar familiar.

L'Autoritat Catalana de la Competència (ACCO) considera que el nou reglament de turisme de la Generalitat, que el Govern va aprovar el 4 d'agost, pot ser restrictiu de la competència en el sector amb la nova regulació que fa dels pisos turístics i el lloguer d'habitacions als visitants.