L'IB-Salut, el servei de sanitat pública de les Illes Balears, s'ha negat a readmetre la doctora Nadiya Popel, que va exercir al servei d'Urgències de l'Hospital Mateu Orfila, de Maó, fins que en va ser expulsada el setembre del 2023, ara farà dos anys. N'ha donat la notícia el Diario de Menorca.

L’abril del 1997, l’escriptora Maria Àngels Anglada va fer una conferència a Olot organitzada per Ecofòrum, una associació que defensava que el desenvolupament econòmic sempre ha d’anar lligat a la consciència ecologista. La conferència d’Anglada —titulada La natura i la cultura grega— començava explicant que els efectes de les accions humanes sobre els boscos ja havien estat recollits pels clàssics (que, com si sabessin predir el futur, de vegades es dolien del nostre tarannà imprudent). Les obres dels grecs fins i tot van deixar testimoni d’incendis que, sense efectius ni eines per combatre’ls, podien cremar durant mesos. De focs, doncs, sempre n’hi ha hagut. De calor, sempre n’ha fet. Aquests són els arguments que gasten els negacionistes de la crisi climàtica davant les calorades infernals que hem patit els darrers anys i els desastres que han comportat. 

Hi ha conceptes que malgrat haver estat encunyats fa quatre dies s'utilitzen com si disposessin d'un recorregut històric immemorial. Alguns arriben a ser tan exitosos que són emprats a tort i a dret i, en conseqüència, s'acaben desnaturalitzant. El concepte de negacionisme forma part d'aquestes paraules que van començar designant un fet ultraconcret però posteriorment van esdevenir una mena d'insult polivalent o una cosa encara pitjor, com veurem després. El 1987 l'historiador francès Henry Rousso va crear i desenvolupar la idea de négationnisme a l'assaig Le syndrome de Vichy amb el sentit que té actualment. El concepte feia referència específicament al corrent que en aquell moment negava la realitat de l'Holocaust i dels crims nazis en general, tant a França com en altres països europeus. Distingia el negacionisme d'allò que anomenava "revisionisme històric legítim", és a dir, una relectura fonamentada i crítica de la història basada en noves dades o perspectives. Què significa exactament aquesta distinció? Afirmar que el règim de Vichy comandat pel mariscal Pétain no va participar en la deportació de jueus francesos als camps d'extermini és un exercici extrem de negacionisme, perquè hi ha milers de proves documentals que així ho demostren. En canvi, replantejar-se la figura de François Mitterrand, o fins i tot de l'heroi de la resistència Jean Moulin, per exemple, a partir de documents i fotografies aparegudes en dates molt tardanes, a la dècada del 1980, representa una revisió històrica del paper real de França durant la Segona Guerra Mundial, no una forma de negacionisme encobert. Per cert, Rousso també és autor de l'exitosa expressió "un passé qui ne passe pas" ("un passat que no passa"). 

Dijous, el Senat va confirmar com a secretari de Salut dels Estats Units Robert F. Kennedy Jr., un negacionista de la ciència que alguna vegada ha afirmat que no hi ha cap vacuna que sigui segura i eficaç, que ha dit que la covid podria haver estat manipulada genèticament per no afectar jueus i xinesos, i que ha dedicat més de 100 pàgines del seu últim llibre a reviure la idea que el VIH no provoca la sida.

Una de les primeres decisions de Trump, quasi sense ni haver posat un peu al seu despatx, ha estat estripar qualsevol compromís amb la lluita contra el canvi climàtic. El seu eslògan recent i ja famós, "Drill, baby, drill", amenaça amb arrossegar el món cap a la casella de sortida en l'abandonament dels combustibles fòssils. La maniobra comporta molts perills i arriba en un context alarmant, amb rècords de temperatures i episodis climàtics extrems, que estem veient al mateix territori dels EUA, com els recents incendis a Los Angeles i els huracans de l'any passat, que van deixar 270 morts a Florida.

Divendres a la nit, Equipo de investigación, a La Sexta, emetia Bosé, el negacionista, una anàlisi sobre la degeneració del discurs públic de Miguel Bosé. El programa era molt entretingut gràcies a l’esperpent de les dissertacions i el deteriorament físic i psicològic del cantant. El programa recopilava les seves col·laboracions amb metges inhabilitats i curanderos. Glòria Serra es preguntava a l’inici del programa: “El que fue víctima del bulo de su propia muerte es ahora un esparcidor de mentiras peligrosas ¿Por qué?”. Doncs hi deu tenir molt a veure el blanqueig mediàtic dels últims anys, perquè les conspiracions delirants de Bosé no han aparegut ara. Des de sempre, els mitjans s’han fascinat amb la família Dominguín Bosé per les seves amistats glamuroses tot i els seus vincles amb Franco i les elits de la dictadura. A la família li va ser molt útil per garantir uns privilegis i una llibertat individual de què no gaudia la resta de la societat. Des de la pandèmia, on ja era flagrant que Bosé no tocava ni quarts ni hores, els mitjans de comunicació han reclamat la seva presència. Jordi Évole va aprofitar la inèrcia de l’escàndol de Bosé i les seves teories sobre la covid i les vacunes per dedicar-li dos programes. El primer perquè relatés el seu drama familiar i el segon per aprofundir en el seu discurs negacionista i desmuntar-l'hi davant de les càmeres. Bosé aleshores ja era un personatge destruït, però aquesta imatge de joguina trencada era molt llaminera mediàticament. Equipo de investigación recollia només dos petits fragments d’aquell programa de La Sexta i el testimoni d’Évole per donar-hi context. Serra deia: “A partir de ese momento, Miguel Bosé no vuelve a difundir sus teorías negacionistas en un medio convencional”. Amb tot, el treball d'Equipo de investigación permetia a l’audiència identificar fàcilment els noms dels col·lectius que acullen tots aquests xarlatans i les seves plataformes de comunicació i comerç.

Desenes de caps d’estat i de govern ja han passat per la Cimera del Clima de l’ONU, la COP27, que se celebra a Egipte fins al 18 de novembre per abordar l’emergència climàtica i com frenar-ne els efectes. Una cita rellevant per tractar un dels problemes més greus que pateix el planeta, segons els nombrosos informes científics que s’han anat publicant. Però Isabel Díaz Ayuso considera que és una qüestió que es pot relativitzar i que el canvi climàtic no és nou. “Des que existeix la Terra hi ha hagut canvi climàtic, hi ha hagut cicles”, ha deixat anar aquest dijous durant el ple de l’Assemblea de Madrid, en resposta a una pregunta de la portaveu d’Unides Podem, Alejandra Jacinto. De fet, Ayuso ha considerat que l’emergència climàtica respon a una “gran estafa” que respon a "lobies i empreses" que l'esquerra promou perquè "es facin fortes".

Lluny de quedar-se en una anècdota, la retirada de la música de Neil Young de Spotify està arrossegant altres artistes. La cantautora nord-americana Joni Mitchell i el britànica Lloyd Cole han anunciat que també retiren la seva música de la plataforma veient que l’empresa manté el podcast de Joe Rogan, el més escoltat de la casa i del país sencer (amb 11 milions d’oients) i a qui van fitxar en exclusiva per 100 milions de dòlars el 2020. El britànic James Blunt ha dit que s’endurà les seves noves cançons a una altra plataforma si no canvien d’opinió.

Som al segon hivern pandèmic del segle XXI de l’era capitalista. Segueix morint gent que no s’ha vacunat; si ho haguessin fet, la majoria s’haurien salvat. Les falses creences són letals. La desconfiança en els poders, juntament amb l’allau contemporani d’informació desinformadora, ha creat el monstre del negacionisme conspiranoic: milions de persones neguen el saber científic i creuen ingènuament que ells se salvaran. Alguns potser són autoimmunes i se’n sortiran, molts altres no. Tots ells són víctimes d’un ressort psicològic prou conegut consistent a creure’s víctima de complots ocults. El resultat és que aquest victimisme universal està provocant moltes víctimes innecessàries. Quan la realitat et supera, quan no s’ajusta a les teves previsions, quan no entens què passa, quan tot és un desastre, són molts els que tiren pel dret i busquen explicacions fàcils, maniquees i màgiques, enemics identificables i malignes: les farmacèutiques! En termes polítics, se’n diu populisme; en termes pandèmics, negacionisme. Són dues cares d’una mateixa moneda. Són un autèntic càncer social i ideològic.

Negacionisme. L’obstinació del virus i de les seves mutacions ens ha tornat a tancar en petites bombolles, empesos per la necessitat vital d’abraçar i celebrar. Mentre els amics, les famílies i els missatges de WhatsApp s’omplen de nous positius, anem acumulant episodis de resistència física i anímica. 

Cada cosa comporta el seu negacionisme. Així, la memòria històrica és víctima de l'efecte Mandela, que consisteix en recordar esdeveniments, fites i detalls que en realitat mai no van succeir (això pot anar des d'atribuir un monocle al ninot del Monopoly fins a tenir present, per exemple, una declaració d'independència). Es diu efecte Mandela perquè quan aquest gran polític sud-africà va morir, l'any 2013, van aparèixer algunes persones que coincidien en assegurar que ja havien sentit la notícia de la seva mort als anys 60. Una de les diverses explicacions que donen a aquest fenomen és que pot tenir a veure amb una interferència entre mons paral·lels. Però això no sembla el més plausible.

L'antropòloga i enginyera Yayo Herrero (Madrid, 1965) acaba de publicar ‘Los cinco elementos’ (Arcadia), un llibre d’alfabetització ecològica i de justícia econòmica escrit amb la voluntat d’acompanyar els joves que estan “obligats a viure a la cornisa”.

El negacionisme sobre el virus ha penetrat poc a Catalunya. Per sort. Però no ens podem declarar territori immune, ni de bon tros. Perquè la confusió és general i és global, i per tant també ens afecta. De fet, aquest moviment acientífic, que confon el necessari sentit crític davant la realitat amb l'adhesió a tota mena de conspiracions, sovint al·lucinants, funciona sobretot per les xarxes socials i aprofita qualsevol excusa per expandir-se i crear dubtes. Juga amb les pors –inclosa, esclar, la por a la mort–, amb la desafecció política i institucional, amb la desconfiança atàvica contra el poder –d'altra banda sovint justificada–, es fa forta en les fake news o en la creença en dubtoses teràpies alternatives, utilitza la ràbia contra les elits... Aquest conjunt de factors que sovint han donat ales als populismes antisistema són els que ara, cuinats de nou, estan servint per crear fantasmes suposadament ocults darrere la pandèmia.

Uns diuen que el virus no existeix i que la pandèmia és una conspiració per dominar la població. Altres, en canals de Telegram amb més d'un centenar de milers de seguidors, que fa dècades que les elits volien convertir un virus en “una arma biològica per netejar” el món i que les autoritats treuen profit de la "pandèmia" sotmetent la població amb les mascaretes, el toc de queda o les vacunes. Però els últims mesos, amb la campanya de vacunació massiva com a teló de fons, els missatges de persones que fins ara no havien tingut conductes escèptiques també s’han radicalitzat, sobretot amb les vacunes: creuen que provoquen greus efectes secundaris intencionadament o que ens controlaran el cervell “amb el 5G”. La majoria dels que defensen aquestes idees són negacionistes i antivacunes, però ara a causa de la situació excepcional que ha provocat el covid també hi ha població confosa o escèptica que les reprodueix, intencionadament o no. Tenen diferents ideologies i provenen de classes socials diverses, però tenen un element en comú: desconfien dels governs i de les fonts oficials.

Les vacunes són un dels èxits més grans de la història, però el fet que siguin una eina de medicina preventiva i s'administrin abans que hi hagi una malaltia per evitar-la (l'individu està sa) esdevé un argument per a la població més reticent i, sobretot, per als antivacunes. A més, com tots els fàrmacs, hi ha la possibilitat que els vacunats puguin patir algun esdeveniment advers i aquestes xifres de risc, que són anecdòtiques en comparació amb els beneficis que suposen, sovint són tretes de context i utilitzades amb una finalitat dissuasiva de la vacunació. De fet, els últims mesos han circulat a les xarxes socials multitud de missatges falsos contra les vacunes per frenar el covid-19.

La coproducció catalana Las niñas ha triomfat en la vuitena edició dels premis Feroz amb tres guardons: millor pel·lícula dramàtica i millor direcció i millor guió, per a Pilar Palomero. La boda de Rosa, d'Icíar Bollaín, que partia com a favorita, s'ha endut el Feroz a la millor pel·lícula de comèdia, i el film de la catalana Nuria Giménez My mexican bretzel, el premi especial de l'edició. Mario Casas ha estat premiat com a millor actor de pel·lícula per No matarás, i Patricia López Arnáiz, millor actriu per Ane. Antidisturbios i Vamos Juan han guanyat el premi a la millor sèrie dramàtica i de comèdia, respectivament. Eduard Fernández ha estat distingit com a millor actor de sèrie per 30 monedas ex aequo amb Hovik Keuchkerian, d'Antidisturbios.