Amb el deure d'esbrinar com eren les cròniques de societat de fa cent anys, últimament m'he capbussat en un plaer que havia oblidat: llegir diaris antics. Serveix per recuperar històries perdudes que, a pesar de llunyanes, són completament actuals, ja que l'únic que canvia és la forma del text o l'estètica del que es retrata, perquè el fons és molt similar. Una de les cròniques que més m'ha seduït és la que publicava el Diario de Barcelona el 9 de gener del 1921 sobre el "festival de beneficencia de la Cruz Roja" que la Junta de Dames de la Creu Roja va celebrar el dia de Reis a l'Hotel Ritz. La crònica de la jornada enumera fil per randa els noms de tots els assistents. Fins a tal punt devien haver amenaçat el pobre periodista que allí s'havia de quedar bé amb tothom —els marits de les dames eren les forces vives!— que, malgrat dedicar dos terços de la crònica a mencionar els noms —i títols...— dels assistents, fins i tot es disculpa per si se n'ha deixat algun. "Tarea difícil para el cronista el anotar en su carnet el nombre de todas las personas conocidas que a la fiesta asistieron mas con perdón de las que involuntanamente no sean contadas, no por falta de voluntad sí por falta de memoria", escrivia el pobre i atabalat cronista d'aquella jornada celebrada al gran hall del mencionat hotel, que avui en dia es diu Palace i que molt hàbilment acaba de rellançar aquest mític espai.

El cas d’Ubaldo de la Fuente Ramos, poc conegut fins ara, és un molt bon exemple per comprendre la complexitat d’un moment concret de la Segona Guerra Mundial a Barcelona: del juny del 1944 al maig del 1945. Ubaldo de la Fuente havia nascut a Piedrahíta (Àvila) el 7 de maig del 1892, s’havia casat amb María Esther Mestre Zamora, nascuda a Pamplona el 20 d’abril del 1908, van establir-se primer a Saragossa i van tenir dos fills: Pilar, nascuda a Saragossa el 13 de desembre del 1930, i Félix, nascut ja a Barcelona l’1 de setembre del 1935.