L'obligació de treure els líquids i els ordinadors portàtils de la maleta als controls de seguretat dels aeroports té els dies comptats. Segons ha avançat El País i han confirmat a l'ARA fonts d'Aena, la previsió és que la norma s'aixequi als aeroports de Madrid-Barajas i Barcelona-El Prat entre finals del 2023 i començaments del 2024 i que posteriorment s'estengui a la resta d'aeroports de la xarxa Aena. Això serà possible gràcies a una "important inversió" en tecnologia EDSCB (explosive detection system for cabin baggage), que dotarà els aeroports de nous escàners amb raigs X per generar una imatge 3D de l'interior dels equipatges, que es podran inspeccionar sense necessitat d'obrir-los.

Aena comença a aixecar el vol però no prou per recuperar els nivells d'activitat previs a la pandèmia. Els aeroports del gestor aeroportuari van tancar el 2021 amb un total de 119,5 milions de passatgers. Això es tradueix en un 57,7% més de passatgers en comparació amb el 2020 –quan la pandèmia va deixar en hibernació la mobilitat internacional–, però també en un 56% menys del trànsit que es va registrar el 2019, és a dir, abans de la crisi sanitària, segons dades publicades aquest dimarts per l'empresa.

"S'haurà de modificar un quilòmetre del riu Jarama per fer lloc per a la quarta pista. El riu atrau la boira i redueix l'operativitat". Així anunciava l'any 1999 l'aleshores ministre de Foment, Rafael Arias-Salgado (PP), l'ampliació de l'aeroport de Barajas (Madrid). Una transformació que es duria a terme un temps després, per part d'Aena, i provocaria "danys irreparables", segons denunciaven fins a 20 ajuntaments de la Comunitat de Madrid davant la Comissió Europea l'any 2003. Més de 20 anys després, enmig d'un creixement sense precedents dels moviments ecologistes, no cal moure's de Barcelona per pensar que aquell anunci potser hauria acabat diferent. Avui, però, l'aeroport de Barajas torna a estar en el punt de mira de veïns, ecologistes i alguns partits polítics.

L'aeroport del Prat va rebre el juliol passat només un terç del nombre de passatgers procedents de destinacions internacionals registrat el mateix mes del 2019, abans de l'esclat de la pandèmia.

El daltabaix en el turisme provocat per la pandèmia es reflecteix clarament en les estadístiques d’arribada de visitants internacionals en avió. I aquest retrocés és especialment important a Catalunya. El juliol del 2019 era la segona comunitat de l’Estat que rebia més passatgers de vols internacionals: 2,23 milions (el 21,2% del total d’Espanya). El mes passat només van arribar-n’hi 283.335 (el 13,5% del total), un 87,3% menys que fa un any. Per fer-se una idea del desastre cal pensar que el juliol del 2019 van arribar a Catalunya més turistes en vols internacionals que els que han arribat el mateix mes d’aquest any a tot Espanya. Concretament a l’Estat van aterrar el mes passat 2,1 milions de passatgers, un 80% menys.