A la històrica Down House, la casa on va viure Charles Darwin durant 40 anys a la localitat anglesa de Kent, hi havia un espai que va ser clau per desenvolupar la teoria de l'evolució que donaria renom mundial al naturalista anglès. I no és la taula on va escriure L'origen de les espècies, sinó el seu jardí. Allà, Darwin hi va passar hores fent petits experiments amb plantes, com l’anomenada orquídia de Darwin o orquídia de Nadal, procedent de Madagascar. És una espècie molt particular, que té un nectari extraordinàriament llarg, de més de 20 centímetres. El científic va predir l’existència d’un insecte capaç d’arribar al nèctar ocult. La papallona seria descoberta dècades després, confirmant una intuïció basada exclusivament en l’observació botànica.

Un balcó petit, espais on caben quatre testos i, fins i tot, els racons més estrets poden esdevenir un hort. No cal ser pagesos per aconseguir collir tomàquets propis i altres hortalisses plenes de vitamines i energia. Ara que la calor està plenament instal·lada i els dies són llargs, hi ha herbes aromàtiques i les verdures arriben a la seva màxima esplendor als balcons, terrasses i patis de moltes cases, on es cultiven tota classe de plantes, per molt que sigui en collites reduïdes. Amb un test, una mica de sol i, sobretot, ganes d’embrutar-se de terra, n’hi ha prou per collir verdura ecològica feta a casa.

Existeix una mena de plaer que és el contrari al neguit de l’angoixa climàtica. És el plaer de quan (diries que) estàs creant diversitat ambiental. Quan tens un test i al test hi ve una papallona. Quan poses aigua en un bol, a la finestra, i els ocells s’hi abeuren. Quan fas, humilment, compost. Quan et sembla, sí, que estàs millorant aquella terra, d’aquell hort, perquè hi tires closques d’ous.

Fer un hort al balcó té molts avantatges. Gaudeixes veient com creixen els vegetals, el consum és clarament de quilòmetre zero, et permet conrear-lo ecològicament i si hi ha pluges fortes és probable que puguis posar a cobert els contenidors on hi ha l’hort. Té alguns inconvenients: en molts casos, no pots cultivar tot el que voldries per manca d’espai i en molts balcons no hi toca gaire el sol (la major part d’hortalisses necessiten sis hores de sol cada dia). Tot el que cal saber per cultivar verdures i hortalisses en testos, jardineres, taules de cultiu o envasos reciclats ho trobaràs al llibre Pagesos de ciutat, escrit per Ester Casanovas.

Cada cop són més les persones que fan hort, però d'aquestes són molt poques les que guarden llavors d'un any per l'altre. Ara, al Parc Natural de l'Alt Pirineu, amb la col·laboració del Col·lectiu Eixarcolant, i amb l'objectiu de recuperar i conservar les varietats agrícoles i ornamentals tradicionals, ha buscat persones voluntàries interessades a plantar aquestes llavors als seus horts i contribuir a multiplicar i salvaguardar aquestes varietats autòctones. En total, entre el Pallars Sobirà i l'Alt Urgell hi ha 22 horts voluntaris. La patata de Tírvia, de la que en queden tot just mitja dotzena d'exemplars, és una de les varietats que es recuperarà.

Recuperar terrenys en desús i omplir-los d'horts col·lectius i plantes comestibles. Aquest és el principal objectiu de 'Senterada comestible', la iniciativa posada en marxa recentment per un grup de veïns i segons residents del poble de Senterada, al Pallars Jussà, i que opta a recollir fons a través de la campanya de micromecenatge "Arrela't a l'Alt Pirineu i Aran".

La cooperativa Alba Jussà, amb el suport de Salvatgines, Col·lectiu Eixarcolant, l'Estació Biològica del Pallars Jussà, i en col·laboració amb el Geoparc Orígens, ha posat en marxa un banc de llavors a la comarca, en el marc d'un projecte anomenat Llavors d'oportunitats. L'objectiu, tal com han explicat des d'Alba Jussà, és recuperar varietats tradicionals d'hortalisses de la comarca per tal de reprendre i conservar el coneixement dels padrins i les padrines del Pallars i contribuir a l'agrodiversitat.