Juliane Banse i Wolfram Rieger

Schubertíada. Canònica de Vilabertran. 21 agost 2020

Exercir la crítica musical no eximeix de tenir prejudicis, idees preconcebudes que poden condicionar la percepció d'allò que es té al davant, d'allò que es "critica", i sense que aquest ofici hagi de ser sinònim de judici. Evidentment, s'imposa un pòsit d'objectivitat i assumir que hom no és infal·lible. Però de vegades –és inevitable– es manté el pes d'aquell prejudici. A qui signa aquestes ratlles, per exemple, sempre li ha costat emocionar-se amb el Winterreise de Schubert si el cicle no és cantat per un baríton. I especialment si la interpretació va a càrrec d'una veu femenina. Serveixi aquest preàmbul per desar les cartes descobertes damunt de la taula a l'hora de fer front al debut de la soprano Juliane Banse amb les vint-i-quatre cançons que integren el Winterreise, ofert divendres a Vilabertran. Un cicle amb el que el 1993 s'inaugurava precisament la Schubertíada a càrrec d'una intèrpret femenina (Brigitte Fassbänder), en aquella ocasió acompanyada al piano per Wolfram Rieger, que ara ha tornat a la Canònica de la vila de l'Alt Empordà.

]]>