Entre les dècades dels anys cinquanta i els setanta, en plena dictadura de Franco, milers d'estrangers anaven a Espanya a passar les vacances d'estiu, enlluernats pel turisme de sol i platja. Turistes de les democràcies europees que, aliens als estralls de la repressió franquista, trobaven a la costa espanyola un destí econòmic i amb bon temps, ideal per esbargir-se de la feina. D'aquesta convivència problemàtica entre turisme i franquisme neix l'exposició Vacances amb Franco, que es pot visitar al Bòlit Centre d'Art Contemporani de Girona fins al 6 d'octubre i al Museu de l'Empordà de Figueres fins al 22 de setembre.

La decisió del Tribunal Constitucional d'inadmetre un recurs d'empara d'una víctima del franquisme, Francisco Ventura, que va ser torturat per la policia durant el règim ha tornat a frustrar les esperances dels col·lectius de memòria històrica, que esperaven que l'aprovació de la nova llei de memòria democràtica permetés investigar aquells crims i saltar el mur de la llei d'amnistia del 1977. La resolució del TC, amb majoria progressista però on només dos magistrats s'han desmarcat de la decisió, argumenta que l'entrada en vigor de la nova llei no suposa cap canvi respecte a la situació anterior. I això que l'article 2.3 de la norma afirma que la llei d'amnistia s'ha d'interpretar d'acord amb el dret internacional i els drets humans, és a dir, considerant que hi ha una mena de delictes que no prescriuen ni es poden amnistiar, que són els de lesa humanitat, que inclou precisament les tortures.

La dreta ultranacionalista espanyola, és a dir, PP i Vox, i tot el seu constructiu entorn mediàtic, duen dies alterats a causa de l'informe de l'ONU que critica les denominades “lleis de concòrdia” impulsades per diferents governs autonòmics comandats per aquests dos partits. Més que criticar-les, el Grup de Treball sobre Desaparicions Forçades de les Nacions Unides el que fa és descriure la vertadera intenció al darrere d'aquestes lleis, que no és altra que desactivar els treballs de memòria històrica i deixar sense efecte la vigent llei de memòria democràtica. D'acord amb el seu informe, allò que cerquen les lleis de PP i Vox és “invisibilitzar les greus violacions dels drets humans comeses pel règim dictatorial franquista, que ometen anomenar o condemnar”. Com a conseqüència, posen també en risc que l'estat espanyol compleixi la legislació internacional en matèria de preservació de la memòria històrica, especialment en aquells països on s'han comès les mencionades greus violacions dels drets humans.

La llei de memòria democràtica aprovada de forma definitiva l'octubre del 2022 incorporava molts compromisos que, més d'un any després, encara no s'han complert, per exemple en matèria de símbols franquistes o restitució de béns. Davant d'aquesta paràlisi de l'executiu, el Congrés ha aprovat aquest dimarts una moció d'ERC transaccionada amb el PSOE que demana accelerar l'aplicació de la llei en diferents àmbits. Així, per exemple, s'insta el govern espanyol a informar abans del juliol de l'auditoria de l'espoli franquista a ateneus i cooperatives previst a la norma. Hi han votat a favor tots els grups excepte PP i Vox.

Avui és 18 de juliol, aniversari del cop d'estat que va iniciar una guerra. Una guerra entre germans resultat de la sang calenta dels espanyols; un enfrontament fratricida resultat d'una personalitat nacional encesa; el duel a garrotades de Goya com a metàfora visual del caràcter espanyol; una societat polaritzada i crispada que caminava cap al desastre; La vaquilla morta de Berlanga; el pasdoble dels Soldats de Salamina de Javier Cercas; libertad, libertad, sin ira libertad; la Transició que va tancar les ferides del passat; milions d'espanyols corrent davant dels grisos; Almodóvar ballant Gran Ganga amb McNamara; el pare i la mare llegint El País i tu llegint El Pequeño País mentre esperaves els Jocs Olímpics de Barcelona i l'Expo de Sevilla... Perdonin la sorna, però aquesta successió d'imatges que els proposo són retalls del relat memorialístic sobre la història recent d'Espanya. I no és un relat qualsevol. Podríem dir que és el relat hegemònic.

Dijous passat es va aprovar al Congrés, després d'un debat d'alta tensió entre esquerra i dreta, la llei de memòria democràtica, sens dubte un pas molt important respecte a l'anterior llei de l'època de Zapatero, però que encara es queda curta a parer de molts especialistes i entitats memorialístiques. En tot cas, el to crispat del debat, i la promesa que ha fet el PP de derogar-la tan bon punt arribi al govern, demostra fins a quin punt Espanya té un problema amb la seva memòria històrica, i, en concret, amb la dictadura del general Franco. Un bon exemple d'això és que fins i tot en territoris més antifranquistes com Catalunya es va trigar dècades i dècades a treure els monuments del règim del carrer. Vist amb ulls d'avui resulta incomprensible que la seu de Capitania General lluís un escut franquista a la seva façana fins a una data tan tardana com el 2010. I tot i així encara queden centenars de vestigis franquistes escampats pel territori, alguns amb un notable suport popular com el monument franquista que hi ha a l'Ebre al seu pas per Tortosa.

Les ganes del PSOE per complir una de les seves promeses electorals i aprovar una llei de memòria històrica, i alhora no ferir susceptibilitats, li han jugat una mala passada. Primer va deixar que Unides Podem anunciés dimecres a bombo i platerets que els dos partits havien pactat una esmena que permetia esquivar la llei d'amnistia i jutjar els responsables dels crims de la dictadura. El PSOE, per boca del seu portaveu al Congrés, Héctor Gómez, no va trigar a tirar aigua al vi i va advertir que no era cap "panacea". Però ha sigut aquest dijous quan l'impulsor de la llei, el ministre de la Presidència, Félix Bolaños, ha admès que l'esmena, que afirma que la llei d'amnistia “s’interpretarà i aplicarà de conformitat amb el dret internacional humanitari, segons el qual els crims de guerra, de lesa humanitat, genocidi i tortura tenen la condició d’imprescriptibles i no amnistiables”, no suposa cap canvi real en el "sistema jurídic". Per tant, el que dimecres al matí eren grans titulars de premsa, 24 hores després quedava en pràcticament res, una esmena més simbòlica que operativa.

Que el ple del Parlament decideixi tramitar una norma representa tot just un començament, i això s'exemplifica amb la llei de memòria històrica del PSC. Aquest dimecres la cambra n'ha facilitat la tramitació, ja que l'esmena a la totalitat de Vox no ha prosperat: els ultradretans i el PP hi han votat a favor i Cs s'ha abstingut, mentre que la resta de grups ha optat per rebutjar l'esmena. La norma del PSC ja fa mesos que espera la llei de memòria històrica que la Generalitat també ha de presentar per conjugar un escrit comú. La proposta dels socialistes, però, ja ha estat tramitada. En canvi, la llei del Govern tardarà més a arribar. Si bé en l'anterior legislatura ja estava gairebé a punt, fonts de Justícia diuen que no es tramitarà fins al 2022. Expliquen que han treballat per reforçar la llei i, tot i que està en la fase final, encara falten tràmits administratius. El debat de totes dues normes, però, acabarà per coincidir al Parlament.

El passat dia 28, TV3 va emetre un reportatge sobre la filla de Valentí Oliveras Valls, català deportat des de França als camps de concentració nazis, mort al de Gusen el 1941, que acaba de ser indemnitzada per l'estat francès per la seva implicació en la deportació del seu pare. 

El dimarts de la setmana que ve el consell de ministres té previst donar llum verda al text de la nova llei de memòria democràtica –que després s'haurà de tramitar al Congrés– i de mica en mica es comencen a conèixer els detalls sobre què podria implicar. N'hi ha dos que, per ara, sobresurten: el primer, que el nou text legal podria suposar l'anul·lació de la condemna per la qual el president de la Generalitat Lluís Companys va ser afusellat el 1940. El segon, que s'il·legalitzaria la Fundació Franciso Franco.

Després de mesos amb l'anunci damunt la taula, el govern espanyol farà un pas perquè Espanya tingui una llei de memòria democràtica. La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, ha avançat que el consell de ministres del 15 de setembre hi donarà llum verda. En roda de premsa posterior al consell de ministres d'aquest dimarts, Calvo ha detallat que "no hi haurà cap fundació amb recursos públics que enalteixi idees totalitàries o figures dictatorials". La futura legislació s'emmarca en el pla normatiu que aquest dimarts ha presentat el govern espanyol i que recull les línies mestres del nou curs polític. "La memòria democràtica inaugurarà el pla", ha destacat Calvo.

La vicepresidenta primera del govern espanyol, Carmen Calvo, que ha participat aquest dissabte en l’homenatge que s’ha fet a la ciutat francesa d’Ay-Champagne a l’últim supervivent del camp de concentració de Mauthausen, Juan Romero, ha anunciat que amb la nova llei de memòria històrica, que amplia la que ja va aprovar el govern de José Luís Rodríguez Zapatero el 2007, Espanya “saldarà el seu deute pendent amb l’exili”. Segons Calvo, el nou projecte de llei es presentarà de forma “imminent” al Congrés de Diputats.