Els arqueòlegs de la Universitat de Girona (UdG) han localitzat la plataforma d’un antic temple romà al jaciment dels Sants Metges de Sant Julià de Ramis, al Gironès. Segons els investigadors, l’estructura es va construir entre els anys 130 i 120 aC damunt les restes d’un poblat ibèric, fet que permet datar amb precisió aquesta monumental construcció de l'era republicana romana. Amb aquesta descoberta, els arqueòlegs donen per conclosa una campanya d’excavacions iniciada el 2011 que ha tret a la llum un ampli ventall de restes arqueològiques que abracen des del món ibèric fins a l’època medieval.

Sabíem que els indicets i els laietans tenien per costum tallar el cap dels seus enemics, no de manera indiscriminada sinó només els dels que eren més significatius o importants, i exhibir-los com si fossin un trofeu. Ara hi podrem afegir els cossetans. Una nova troballa, que es va fer aquest desembre al poblat iber d’Olèrdola, a l’Alt Penedès, demostra que els ibers més meridionals també practicaven aquest ritual. Les excavacions que es van fer en una de les principals torres defensives del jaciment d’Olèrdola han tret a la superfície la part frontal del cap d’un home adult, d’entre 18 i 25 anys, que devia morir fa uns 2.200 anys, entorn de la Segona Guerra Púnica (218-206 aC). És el primer cap (tallat) que es troba tan al sud de l’actual Catalunya.

Kum. Així es deia la ciutat ibèrica del Castellet de Banyoles, a Tivissa (Ribera d'Ebre), i era la capital del poble ibèric dels Ilercavons. Tot plegat s'ha descobert fa poc i és el resultat d'una feina de 22 anys d'excavacions en aquest jaciment ibèric. La pista del nom de la ciutat la va donar la troballa d'un fragment de plom amb la marca d'una encunyació monetària. Es tracta d'una prova per encunyar moneda en la qual s'ha trobat una inscripció amb el símbol de l'alfabet ibèric que es pronunciaria Kum.