Des del petit nucli segarrenc del Llor, enturonat enmig de l’ascètic graner de Catalunya, es cuina cada any un festival que és Premi Nacional de Cultura, s’ha dissenyat l’ambiciós programa del Mil·lenari de Sant Pere de Ponts, es treballa per a altres projectes culturals d’àmbit nacional i s’han editat més de cinquanta discos en deu anys. El nom propi que hi ha darrere d’aquest forn en constant combustió és el de la periodista i gestora cultural Rut Martínez i Ribot.

L’olor de pluja a les Valls d’Àneu no té res a veure amb l’aroma que desprenen la Vall de Boí, la Vall Fosca o la Vall d’Àssua quan plou. De fet, es crea tal atmosfera que resulta irrepetible per molt que la cerquem en altres paratges similars. Així doncs, la fragància dels extensos boscos madurs de pi negre, avet i pi roig amarats per la humitat es cola per les finestres mig abaixades del meu cotxe a les portes d’Esterri d’Àneu, on el Dansàneu, Festival de les Cultures del Pirineu, afronta la seva recta final.

En el llibre Ordinacions de les Valls d'Àneu, de 1424, Biterna és el nom del diable que presideix l’aplec de bruixes. I Biterna també és el nom de l'espectacle que dissabte va inaugurar el 33è festival Dansàneu, que enguany recorda els 600 anys d'aquest text jurídic, considerat el primer document a Europa a condemnar un crim inexistent: la bruixeria. Un espectacle en què veu i dansa van formar una simbiosi pràcticament perfecta, que va arrossegar el públic als moments de bogeria col·lectiva en què les masses van assenyalar algú i van decidir que mereixia morir.

El 33è Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu, oferirà més d’una trentena de propostes artístiques a les Valls d’Àneu entre el 26 de juliol i el 4 d’agost. Aquest any el festival manté els eixos temàtics de dansa, música i patrimoni, però en suma un de centrat en la llengua. Això es tradueix en una programació amb una elevada presència d’artistes de les Balears i del País Valencià.

La 32a edició del Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu, que tindrà lloc del 21 al 30 de juliol, amplia les dates i també el nombre d’espectacles amb un total de 32 propostes, 17 de les quals gratuïtes. Això, per festejar el 40è aniversari del Consell Cultural de les Valls d’Àneu, entitat organitzadora d’aquest festival que manté el seu relat d'unir contemporaneïtat amb tradició a través de propostes culturals de petit i mitjà format en espais singulars de les Valls d'Àneu.

El Prat de Rinau (Esterri d’Àneu) va ser diumenge l’escenari natural de l’espectacle inaugural del 31è Dansàneu, Trencadís, de l’OMAC (Orquestra de Músiques d’Arrel de Catalunya), que donava el tret de sortida formal a una setmana de dansa, música i patrimoni a les Valls d’Àneu. Al migdia, a més, l’església de Sant Joan d’Isil acollia el concert de la pianista Laura Farré Rozada, que presentava el seu segon i multipremiat àlbum, Nimbus (Seed Music), en el marc de la inauguració de l’exposició del pintor japonès Tatsuji Ohara Llepada celestial: el Romànic aneuenc vist per Tatsuji Ohara.

Maria del Mar Bonet actuava a dos quarts d’onze de la nit d’ahir dimarts a l’església de Santa Maria d’Àneu (Escalarre - la Guingueta d’Àneu) en un dels plats forts del 30è Dansàneu. I ho feia amb el seu habitual company d’escenari, el músic Borja Penalba. Amb tot, la proposta va sumar la dansa contemporània de la ballarina Núria Guiu, una de les artistes més representatives de la seva generació.

El 15 d’abril del 1938 les tropes franquistes van ocupar Isavarre (al Pallars Sobirà) i van confinar els veïns dels pobles més pròxima a la capella del Roser de Sorpe. L’endemà els van fer caminar un quilòmetre cap a una borda propera i els van fer cavar una fossa, on van afusellar i enterrar una desena d’homes, dels quals se n’han trobat vuit. El pròxim 26 de juliol al vespre, amb les veus de Sílvia Bel i Roger Mas, es recordaran aquells fets, que han donat peu a un llibre. Sobre fosses comunes també es podrà veure un monòleg interpretat per Ivan Caelles, Poldo, que sorgeix del llibre de relats Quan arriba la penombra, de Jaume Cabré. Explica la història fictícia d’un pagès pallarès que és assassinat per ser lladre de bestiar i que acaba enterrat a la mateixa fossa que quatre joves morts durant la guerra. Aquest doble acte serà un dels moments àlgids del festival Dansàneu, que se celebrarà a les valls d’Àneu del 25 de juliol a l’1 dagost.

El Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu, celebrarà la seva trentena edició del 25 de juliol a l'1 d'agost, si el covid-19 ho permet. Les dates del certamen s'han donat a conèixer aquest dilluns en el marc d'un concert amb recitació que ha anat a càrrec del Quartet Atenea i el poeta Txema Martínez i que ha tingut lloc a l'església de Sant Vicenç d'Esterri d'Àneu. En l'acte, que s'ha dut a terme amb un terç de la capacitat del temple, també s'ha presentat la imatge que commemorarà l'aniversari i s'han desglossat els eixos principals de la programació. A més, s'ha confirmat que el solo del ballarí, coreògraf i Premi Nacional Cesc Gelabert -cancel·lat el 2020 per la pandèmia- es podrà veure en la pròxima edició.

El Dansàneu ha aconseguit salvar la 29a edició, tot i les dificultats amb què s'ha trobat degut a la situació sanitària generada pel covid-19. El festival ha tancat aquest diumenge set dies d'activitats a les Valls d'Àneu amb la constatació que "la cultura és segura i necessària" en paraules de la seva directora, Rut Martínez, que ha volgut subratllar "el punt d'emoció que ha respirat l'edició d'enguany". En aquest sentit, ha assenyalat que "el més remarcable, per sobre de les xifres, és que el Dansàneu s'ha celebrat". Per la seva banda, Ferran Rella, president del Consell Cultural de les Valls d'Àneu, entitat que organitza l'esdeveniment, ha destacat que "el territori, el públic i els artistes han agraït molt la celebració del festival perquè aquest punt de comunió ens fa més falta que mai".

El 29è Dansàneu, que se celebra fins aquest diumenge a diversos indrets de les Valls d'Àneu, al Pallars Sobirà, ha assolit enguany una xifra rècord en el volum de venda d'entrades. Així, el públic n'ha adquirit fins a 1.500, el que implica que s'han exhaurit totes les localitats disponibles per als espectacles de pagament. Des de l'organització es mostren satisfets amb el desenvolupament de la 29a edició del Festival de Cultures del Pirineu, la qual s'ha pogut fer tot i haver reduït l'aforament a un terç de l'habitual i amb la incertesa d'un any marcat per l'emergència sanitària del covid-19. Aquesta ha motivat també la programació de diverses propostes a l'aire lliure, donant així protagonisme al patrimoni natural d'aquesta àrea pirinenca.

La xerrada del musicòleg i estudiós de la cultura popular, Artur Blasco, sobre el pas de Palmira Jaquetti pel Pallars Sobirà ha obert les activitats d'aquest dimarts al Dansàneu, el festival de Cultures del Pirineu que ha penjat el cartell d'entrades exhaurides a pràcticament la totalitat d'espectacles de pagament d'aquesta 29a edició. Únicament la proposta de Nilak -circ contemporani- i el músic pirinenc Arnau Obiols, reubicada al recinte firal d'Esterri d'Àneu aquest divendres a les set de la tarda, disposa d'una cinquantena de localitats a la venda.

El Dansàneu, el festival de música i dansa que se celebra aquests dies a les Valls d'Àneu, ha dut a terme aquest dilluns la segona jornada, amb la tradició, la memòria i la recuperació patrimonial com a protagonistes. Ho ha fet amb propostes centrades en la figura de la musicòloga i investigadora Palmira Jaquetti.

El Dansàneu, el Festival de Cultures del Pirineu, ha inaugurat aquest diumenge la seva 29a edició a l'església de Santa Maria d'Àneu, a les Valls d'Àneu. Ho ha fet després d'haver hagut de canviar de dates pel covid-19, ja que normalment el certamen se celebra entre finals de juny i principis de juliol. La inauguració ha anat càrrec del ballarí i coreògraf Roberto Olivan, Premi EFFE 2019-2020 a la creació del festival Deltebre Dansa i Premi Nacional de Cultura, que ha ofert una peça de caràcter reflexiu encarregada per a l'ocasió. Aquesta, planteja que "la sortida del moment actual és cap a dins, cap a l'interior". Segons el ballarí, "mudem la pell per continuar en la recerca d'una millor versió de nosaltres mateixos. Els ideals que en un temps passat ens identificaven, ara ens contradiuen".