Gairebé la meitat de les 3.075 persones que viuen reallotjades en un hostal de Barcelona són menors d’edat. En concret, són 1.421 infants i adolescents a qui, per haver perdut el seu domicili per diverses causes, l’Ajuntament ha buscat un sostre d’urgència per tal que el nucli familiar pugui refer-se. Són els allotjaments temporals d’urgència (ATU), pensats per a algunes setmanes o mesos, tot i que a la pràctica, la complexitat de les circumstàncies familiars fa que en la majoria dels casos les estades s’allarguin fins més enllà del mig any. Fa un mes que el consistori que dirigeix el socialista Jaume Collboni ha posat en marxa un nou protocol per limitar el temps a sis mesos per als usuaris que entrin a partir d’ara i intentar "potenciar" l’ajuda econòmica a una plaça residencial, segons el gerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials, Javier Martínez. La idea és que "només quedin en aquests serveis especialitzats" els col·lectius més vulnerables que necessiten un "acompanyament" i "orientació" dels professionals dels serveis socials municipals, i que la resta puguin trobar un altre habitatge pel seu compte, si cal amb l'ajuda municipal.

Tot just esclatar la guerra d’Ucraïna, Nicci Mende i el seu marit van entrar a internet per buscar com ajudar les famílies refugiades que estaven arribant a Catalunya. A ell, nord-irlandès establert a Badalona, la situació el commovia especialment perquè li recordava la seva infantesa al Belfast del conflicte sagnant. Amb quatre passos es van inscriure en una web, hi van deixar les dades personals i van informar que parlen castellà i anglès i que tenen lliure una de les dues habitacions del seu pis. Molt aviat, a l’altra banda d'internet ja llegien el missatge l’Anna i l’Igor, un matrimoni d’Odessa amb dos fills de vuit i cinc anys que s’havia quedat bloquejat a Catalunya, on eren de vacances.

Sir Jonathan Paul Ive o, com el coneix tothom, Jony Ive, és un britànic llegendari. Ell és la cara més coneguda dels èxits d’Apple després de Steve Jobs, el seu gran mentor. Com a dissenyador va crear els productes més icònics de la companyia californiana des de finals dels 90 fins l’any passat, quan en va marxar. Després de participar juntament amb Norman Foster en el disseny de la nova seu d’Apple, en Jony, expliquen, se’n va cansar. Els últims quatre anys anava poc per l’oficina i de vegades ni tan sols es presentava a les reunions on s’havien de prendre decisions importants.

El confinament perimetral de Catalunya, i municipal de divendres a diumenge, ha deixat als hotels i les cases rurals de zones turístiques com el Pirineu en una situació força delicada. Formalment poden estar oberts però a la pràctica no tenen gairebé hostes, ja que els seus potencials clients no s'hi poden desplaçar. Els seus propietaris lamenten que, com que ningú els obliga a tancar, no es poden acollir a cap ajuda, però en realitat els ingressos que tenen són gairebé zero.

Quan el nivell arquitectònic d’un lloc és exquisit, no calen etiquetes: ni super, ni eco, ni bio, ni post, ni acrònims. Els grans llocs es diuen pel seu nom perquè no hi ha imitacions possibles. És el cas de la Plaça Major de Pollença, que a l’estiu es cobreix de banderoles blanques que fan soroll de pluja de paper quan hi ha una mica de brisa. Li van dir Plaça Major per oposició a la Plaça Vella, insistint en un tipus d’espai que s’estén per tota la Mediterrània, des de la Piazza Maggiore de Siena fins a les places porxades de Vic o Banyoles, idònies per als mercats. És major, la plaça de Pollença? Ho és en el sentit que és la millor plaça que es podia fer en un àmbit marcat pels desnivells i amb una església descentrada respecte a l’eix de la plaça. En llenguatge del segle XXI, podria ser una superplaça.