En temps del cretí Milei i del boig superric Trump, resulta extremadament difícil posar-se a analitzar seriosament el capitalisme, que personatges com ells han convertit en una lamentable caricatura moral i ideològica. Si a això hi sumem l’extraordinària penetració històrica i popular del marxisme, que malgrat els temps neoliberals continua sent una clau interpretativa omnipresent instal·lada en l’imaginari col·lectiu, encara costa més fer cap aproximació objectiva als orígens i l'evolució del lliure mercat si no és per condemnar-lo sense pal·liatius.

Al començament del segle XX, sota el títol Economia i societat, van veure la llum de manera pòstuma alguns dels escrits més penetrants del sociòleg alemany Max Weber. Weber hi distingia diferents formes de dominació en l'exercici del poder: la tradicional, la carismàtica, la burocràtica. Dins de la primera, n'evocava una a la qual no sempre s'ha parat esment: la patrimonial. El mateix Weber la vinculava a algunes formes d'estat, com la monarquia, i resulta molt actual en relació amb els actes de corrupció atribuïts a Joan Carles de Borbó.