La decisió del Tribunal Suprem britànic de denegar un referèndum d’independència a Escòcia ha tornat a mostrar les desavinences entre la democràcia i el constitucionalisme. Normalment, aquests dos conceptes suposen un matrimoni que no presenta crisis greus en el cas d’estats uninacionals. Tanmateix, en estats plurinacionals la relació resulta estructuralment conflictiva. Forma part de la col·lisió entre el liberalisme polític i la democràcia, un tema clàssic de la teoria política contemporània.

Boris Johnson desafiava aquest dilluns a Brussel·les i Nicola Sturgeon ha desafiat aquest dimarts a Londres. I tot plegat, a causa del Brexit, d'una banda, i del Brexit i de l'anhel independentista d'una part de la població d'Escòcia, de l'altra. Al centre del terratrèmol, la mateixa persona, el premier Johnson, que el 2016 i el 2019 va posar per davant els seus interessos personals a qualsevol consideració política, encara que fos al preu de malmetre la relació de Londres amb Irlanda del Nord o la de Londres amb Escòcia. El clima polític al Regne Unit presenta símptomes de tempesta a l'horitzó.

Nou embat de l'independentisme escocès per aconseguir la celebració d'un segon referèndum. O potser només, de moment, una gran carta electoral davant dels comicis legislatius al territori, que s'han de celebrar el pròxim mes de maig, el resultat dels quals serà clau per decidir el repte que Edimburg vol plantejar un cop més a Londres. La primera ministra del país, Nicola Sturgeon, ha anunciat aquest dimarts a la tarda al Parlament de Holyrood la presentació de l'esborrany de la llei del nou plebiscit durant el curs polític final de la legislatura, que s'ha iniciat aquest dimarts.