El 80% de les denúncies que reben els Mossos d'Esquadra i les policies locals per ocupacions d'habitatges corresponen a pisos buits que són propietat de grans tenidors o fons d'inversió. Segons les dades que publica aquest dissabte l'ACN, les ocupacions han caigut al voltant d'un 18% durant els primers 10 mesos d'aquest any en comparació al mateix període de l'anterior, si bé s'han registrat més intents frustrats.

De manera altruista i sense condicions, Àlex Puy Ampurdanès, de 55 anys, ha acollit a casa seva quatre de les persones que havien ocupat l'antiga caserna de la Guàrdia Civil a Sabadell. "Si a mi m'hagués anat sempre bé a la vida, potser no se m'hauria acudit acollir ningú. Però amb la meva experiència, no hi podia dir que no", argumenta. L'Àlex també va viure durant anys al carrer i si se'n va sortir és perquè algú el va ajudar, assegura.

La proposta de desallotjaments exprés ha protagonitzat un debat al Congrés aquesta setmana, només uns dies després d'un pronunciament de l'Audiència de Barcelona per fixar un criteri comú davant les ocupacions. Més enllà de les mesures que fins ara han captat més l'atenció, el Col·legi de l'Advocacia de Barcelona (Icab) ha presentat una proposta per habilitar les comunitats de veïns per actuar per la via civil si no ho ha fet el propietari davant d'una ocupació que generi problemes de convivència o salubritat. Es tracta d'una solució "molt transversal" que va més enllà de l'àmbit penal, segons defensa el degà del Col·legi, Jesús Sánchez.

L'ofensiva que va presentar Junts fa un mes contra les ocupacions de pisos ha fet un primer pas al Congrés aquest dimarts. Amb el vot a favor del PSOE, del PP, de Vox i del PNB, s'ha obert camí una proposició de llei que introdueix modificacions en la legislació civil i penal per desallotjar de forma exprés en 48 hores. "El sentit comú ens hauria d'impedir justificar que, per garantir el dret humà a un habitatge, puguem conculcar el dret humà a no ser privat arbitràriament de la nostra propietat", ha argumentat la diputada de Junts Marta Madrenas, que ha admès que existeix un discurs "alarmista" sobre les ocupacions, però que això no obsta perquè sigui un problema "greu" i "en augment" del qual els poders públics "s'han d'ocupar".

Si les ocupacions s'han convertit en un tema central de la campanya de les municipals d'aquest diumenge, 28 de maig, ha estat més per una qüestió d'instrumentalització política per part de la dreta que no pas per l'afectació que tenen sobre la vida dels ciutadans. Així es desprèn de les dades del departament d'Interior sobre pisos ocupats, avançades aquest dijous per SER Catalunya i a les quals ha tingut accés l'ARA. Segons aquestes xifres, de les 6.863 ocupacions que es van denunciar a Catalunya l'any passat, el 97,7% van tenir lloc en pisos buits (6.704). En altres paraules: només en el 2,3% dels casos (159) es van ocupar domicilis habitats, sigui primeres o segones residències. En aquests casos, a més, els Mossos van actuar "de manera immediata" per expulsar les persones que havien violat els habitatges, segons ha afirmat en declaracions a la SER el conseller Joan Ignasi Elena.

A tots els pobles hi ha morts que encara no s'han enterrat. Van perdre la vida de sobte, però continuen dempeus. Ara veig aquells bastiments de portes i finestres. Estellades i fent topless al sol. La pell dels totxos pelats, desnerits. Les herbes carnívores devorant la casa que no va ser casa. Mai es va acabar de fer. Sempre per la mateixa raó. Aquell xiquet i aquella xiqueta. El de tal i la tal. Saps? S’agraden. Festegen. I es volen casar. Comencen a fer la casa. I un dia... “Es veu que han renyit”. I les cases pateixen un atac de cor. I així s’han quedat. Una casa morta és una gran història d’amor no explicat. Però després van venir les altres cases. 

"Serem nosaltres mateixos": Aquesta és una de les frases més repetides pel secretari general de Junts, Jordi Turull, per explicar quin és el seu pla ara que el partit és a l'oposició. Què vol dir això? ¿Fins ara els de Junts no eren "ells mateixos"? Des del partit argumenten que governant en coalició amb Esquerra no només no compartien el rumb nacional –discrepen de l'estratègia del diàleg– sinó que també s'havien d'empassar gripaus en l'àmbit ideològic. Ara que estan fora del Govern, tot i que no poden executar mesures de forma directa com quan governaven, creuen que poden defensar de forma més desacomplexada el seu programa. És a dir, potenciar el seu discurs més liberal i de centredreta.

Quan els Mossos d'Esquadra trucaven a la porta, de cop i volta un nadó començava a plorar. A vegades hi havia dos nens, fins i tot tres. Al pis semblava que hi visqués una família, amb alguns mobles col·locats estratègicament, engrunes sobre la taula, joguines per terra i mares amb criatures als braços pregant perquè no els desnonessin. Però tot era un muntatge. La policia, veient davant seu una família vulnerable, no podia executar el desallotjament i se n'anava. Poc després, nadons, mares i mobles també abandonaven el pis. Uns dies més tard hi entrava una nova família i pagava un lloguer per viure-hi. Aquestes sí que eren famílies vulnerables, sobretot immigrants sense papers a qui els havia costat molt trobar un sostre. Pensaven que, per fi, havien tingut una mica de sort, però eren víctimes d'una estafa. Els que es feien dir propietaris d'aquell pis eren d'una màfia que pocs dies abans l'havia ocupat i ara el rellogava.

Només l’any passat a Catalunya es van presentar 7.345 denúncies per pisos ocupats. En molts casos es tracta d’immobles on es feia una activitat delictiva: els ocupants els havien convertit en narcopisos, hi tenien una plantació de marihuana o els servien de base d’operacions per a activitats il·legals. Normalment, són els propietaris dels habitatges els qui denuncien la situació i insten al desallotjament, però alguns grans tenidors se’n desentenen, tot i el neguit que l’ocupació genera per a la resta de veïns o per a la convivència al barri. El departament de Justícia i el de Drets Socials han anunciat avui canvis per evitar aquestes situacions: impulsaran una modificació al Codi Civil i a la Llei de l’Habitatge per donar eines als ajuntaments i les comunitats de veïns que els permetin portar als tribunals el seu cas i que un jutge ordeni l’expulsió.

“Dos nois es barallaven amb un ganivet a la cantonada. Semblaven dos galls. M’ha fet tanta por que me n’he anat corrents”. L’Antònia passava aquest migdia pel carrer Blesa de Barcelona, al barri del Poble-sec, quan s’ha trobat aquesta batussa que ha acabat amb els dos implicats ferits i traslladats a un centre sanitari, sense lesions de gravetat –un estava ferit al gluti i l’altre a la cama–. Segons fonts policials, els dos homes es coneixien i són coneguts de la zona. Els Mossos d’Esquadra investiguen l’agressió i no consta cap detenció. A la vorera de la cantonada es podien veure les taques de sang una hora després del doble apunyalament. Les restes de sang arribaven fins a uns metres més amunt, davant un portal metàl·lic molt alt pintat amb uns grafitis, on algú ja hi ha tirat cubells d’aigua per fer-les desaparèixer.

“Casellas [vicealcalde de Seguretat], et felicito, que bé que actues” i “Volem millores, no som un barri de tercera” són les dues pancartes que, des de fa un mes, encapçalen les protestes organitzades per l’Associació de Veïns de la Marca de l’Ham de Figueres. Cada dijous i cada divendres tallen la circulació de la via per reclamar més seguretat a l’Ajuntament: “Tenim una quarantena de cases ocupades, un edifici on es consumeix droga i la gota que va fer vessar el got va ser l’assetjament sexual que va patir una veïna. No estem segurs al barri”, resumeix el president de l’entitat, José Garrido. Per contra, el vicealcalde de Seguretat, Pere Casellas, assegura que en aquesta zona de la ciutat "no hi ha més inseguretat que en altres punts de Figueres, ni hi ha més tràfic de drogues ni es cultiva més que en cap altre lloc": "Ho tenim constatat amb dades", recalca.

Les organitzacions pel dret a l'habitatge han enviat un missatge clar al nou Govern de Pere Aragonès tan sols dotze hores després de la presa de possessió del republicà com a president de la Generalitat i enmig del debat sobre quin ha de ser el paper que han de tenir els Mossos d'Esquadra en aquest tipus d'actuacions. Activistes del moviment per l'habitatge han ocupat de bon matí la seu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) per protestar contra un desnonament al Bloc Llavors, un conegut edifici del carrer Lleida, al barri del Poble-Sec, a Barcelona.

La CUP de la Seu d'Urgell ha explicat en un comunicat de premsa que "el bloc d'habitatges de la Plaça Europa de la Seu d'Urgell es quedarà imminent sense corrent elèctric i els seus ocupants sense habitatge on ser reubicats, ja que l'Ajuntament no disposa de cap habitatge social". La formació detalla que des del mes de gener del 2021 l'empresa PEUSA té un ordre judicial per tallar el subministrament de llum, amb l'argument que ha de vetllar per la seguretat de les persones que hi viuen, ja que en cas que es produeixi un accident que provoqui danys a les persones, l'empresa seria la responsable davant la justícia. Des de la CUP consideren que mantenir el bloc sense llum "deixaria als seus ocupants en greus condicions d'habitabilitat i de seguretat". També expliquen que PEUSA "ha mostrat la seva preocupació per haver de tallar la llum a aquests vuit habitatges sense que l'Ajuntament ofereixi abans una alternativa habitacional a les afectades". No obstant, afegeixen que el fet de tenir responsabilitats davant la justícia en cas d'accident fa que l'empresa no pugui posposar més el tall.

Els Mossos d'Esquadra de la comissaria de la Seu d'Urgell van detenir el dia 16 d'octubre un home de 42 anys, veí de la ciutat, com a presumpte autor d'un delicte continuat de defraudació de fluid elèctric, danys, coaccions i un delicte contra la seguretat col·lectiva. Tal com han explicat des del cos, a finals de l'any passat es va ocupar de manera il·legal una casa adossada al carrer Portal d'Andorra de La Seu d'Urgell. Al cap de poc temps es van ocupar tres cases més del mateix carrer i uns dies més tard es va començar a ocupar els habitatges d'un bloc de pisos del carrer Joan Garriga i Massó, propietat d'un gran tenidor.

Barcelona crearà un grup de treball per tenir dades sobre les ocupacions delictives que es donen a la ciutat i acordar pautes per fer-hi front. És la conclusió final del debat encès que ha marcat bona part del ple d'aquest divendres i que ha acabat amb el govern municipal i el gruix dels grups de l'oposició abraçant aquesta entesa i amb el grup de Cs, fora del pacte, demanant més contundència i defensant la campanya Barcelona OkupAda per vincular la problemàtica a la gestió de l'alcaldessa. El govern de comuns i socialistes ha acceptat la proposta de Junts per Catalunya per abordar la situació de les ocupacions, però amb un canvi: el que s'impulsa no serà una comissió d'estudi, sinó que es rebaixa a grup de treball, tot i que es manté el compromís de presentar conclusions al plenari en un termini màxim de quatre mesos. L'objectiu d'aquest grup serà buscar solucions contra les màfies i les ocupacions que generen problemes de convivència.

Ja fa gairebé tres mesos que van ocupar un pis al carrer Comtal de Barcelona a Josep Maria Portavella, que hi estava fent una reforma perquè hi entrés el nou inquilí la setmana següent. Però encara, explica al diari ARA, té problemes per dormir, després que la resta de veïns del bloc, que és seu, abandonessin els habitatges per les molèsties ocasionades pels nous ocupants, "que fan que caigui aigua als pisos de baix i no paren de parlar de drogues". "L'error va ser trucar a la policia, que quan van veure que hi havia nens ja em van dir que no els podien fer fora", explica. L'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona (ICAB) vol evitar que es donin aquests casos i ha demanat aquest dimecres en roda de premsa virtual una reforma legislativa que permeti per la via penal que si en les primeres 48 hores no es pot acreditar cap relació amb l'immoble es pugui desallotjar.