El Pazo de Meirás, a Galícia, és una finca molt representativa de l'espoli que va practicar el règim franquista i, en particular, el mateix Franco. El castell, que havia estat propietat de l'escriptora Emilia Pardo Bazán, va ser regalat a Franco en plena guerra després d'una suposada col·lecta que en realitat va ser una extorsió generalitzada a tots els ajuntaments de la zona. Després, Franco el va omplir d'obres d'art i relíquies obtingudes de manera irregular. La finca no va ser recuperada per l’Estat fins al 2020, però el litigi per les relíquies s’ha allargat alguns anys més. A la capella, on es van casar dues de les netes del dictador, hi havia l’Abraham i l’Isaac, dues escultures del segle XII atribuïdes al Mestre Mateo. Originàriament, formaven part del conjunt escultòric del pòrtic exterior de la catedral de Santiago de Compostel·la. Des de feia anys hi havia un litigi obert entre el consistori i els hereus de Franco que es negaven a tornar-les. Finalment, ho hauran de fer arran d'una sentència del Tribunal Suprem que no dona per vàlida l’anterior, segons la qual els béns no s’havien identificat de manera adequada.

Unes 1.500 persones s'han concentrat avui dissabte a l'entorn del Pazo de Meirás per reclamar que l'edifici, que va servir de casa d'estiueig de Franco i la seva família, i que ara forma part del patrimoni públic, sigui un lloc de memòria per als qui van combatre la dictadura i van patir la repressió franquista. L'objectiu dels convocants, les plataformes Defende Meirás i Iniciativa Galega pola Memoria, amb el suport de 70 entitats i partits polítics, entre ells BNG i Podemos Galicia, era entrar als jardins del Pazo de Meirás i llegir un manifest, però no ha sigut possible.

Els jardins del Pazo de Meirás obriran les portes al públic l’últim cap de setmana de juny. Així ho ha anunciat aquest dimecres el secretari d’estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez, després de presidir una reunió amb les administracions interessades en els usos de l’immoble: la Xunta de Galícia, la Diputació de la Corunya i els ajuntaments de Sada i la Corunya. 

L'Audiència Provincial de la Corunya revoca el dipòsit mobiliari a favor de l'Estat del Pazo de Meirás, és a dir, anul·la la decisió del jutjat de primera instància que ordenava que els béns mobles i elements accessoris quedessin sota el dipòsit de l'Estat en l'execució provisional de la sentència que va retirar la possessió de la casa als Franco. Tot i que en el litigi sobre la propietat es va acabar donant la raó a l'Estat, no s'havien reclamat aquests béns en la demanda inicial, i ara el jutge determina que la parcel·la cadastral sobre la qual s'havia reclamat la propietat no inclou "taules, vaixelles, catifes o quadres". El tribunal recorda que només les dues estàtues de Maestre Mateo estan catalogades com a Bé d'Interès Cultural, i assenyala que la llei de patrimoni de Galícia "no estableix cap pèrdua de la propietat civil" per part dels titulars d'aquests béns pel fet d'estar catalogats.

Els historiadors Carlos Babío i Manuel Pérez Lorenzo, acompanyats de representants d'entitats i col·lectius de memòria històrica, han presentat aquest dissabte més de 3.000 signatures per instar el Govern espanyol a recórrer la sentència sobre el Pazo de Meirás que obliga a compensar els hereus de Franco i reconeix el seu dret a una indemnització. Tots dos historiadors, promotors del manifest Volver pagar polo roubado. Unha sentenza inasumíbel para un Estado democrático, han presentat l'escrit i els suports aquest mateix dissabte a la Delegació del Govern de Galícia. Els signants reclamen el suport de totes les institucions per demanar a l'Estat que interposi recursos davant del Tribunal Suprem per evitar aquesta "distorsió de la realitat", com ho és el fet que la família del dictador era posseïdora del Pazo "de bona fe". "Projecta una imatge de Franco aliena al relat historiogràfic per tornar a pagar pel que va ser robat, insultant, més d'una vegada, la memòria de tantes persones que van haver de patir dècades d'insults i de complicitats de l'Estat amb els hereus del dictador", afegeixen. La indemnització que demanen els Franco és de 800.000 euros.

La decisió de l'Advocacia de l'Estat de no recórrer la sentència de l'Audiència Provincial de la Corunya que confirma que el Pazo de Meirás és propietat del patrimoni públic, però obliga el govern espanyol a indemnitzar els hereus del dictador per haver "mantingut" la finca al llarg dels anys, ha generat crítiques del seu soci de govern i de diferents representants polítics gallecs. IU i Podem han qualificat la decisió de "terrible error": "Pot ser un precedent perillós que no tan sols ens obliga ara, sinó també en futurs casos de disputa, a pagar centenars de milers d'euros a la família del dictador, que durant anys s'ha aprofitat dels béns públics i continua aferrada a aquests béns amb dents i ungles".

Aquest desembre els nets del dictador van entregar les claus del Pazo de Meirás a l'Estat. Ho van fer el dia abans que la magistrada del jutjat de primera instància número 1 de la Corunya, Marta Canales, fes complir provisionalment la sentència del 2 de setembre, la qual va establir que la casa pairal i els béns de l'interior eren un bé públic perquè la compravenda que se'n va fer a Franco era fictícia. Avui l'Audiència Provincial de la Corunya ha confirmat que Meirás és propietat de l'Estat, però també ha reconegut el dret dels nets de Franco a rebre una indemnització.

La Torre de la Quimera, la més alta del Pazo de Meirás i on l'escriptora Emilia Pardo Bazán tenia la seva biblioteca, ha sigut el lloc escollit, no per casualitat, per fer-hi l'acte formal d'entrega de la casa pairal a l'Estat. No hi havia cap membre de la família Franco. "N'hi havia prou amb l'entrega de les claus", ha dit l'advocada de l'Estat, Consuelo Castro Rey. Van fer-ho dimecres, el dia abans que la magistrada del jutjat de primera instància número 1 de la Corunya, Marta Canales, fes complir provisionalment la sentència del 2 de setembre, en la qual es va sentenciar que la casa pairal i els béns de l'interior eren un bé públic perquè la compravenda que se'n va fer a Franco era fictícia.

Franco va morir el 20 de novembre de 1975 i han hagut de passar 45 anys perquè tornés a la ciutadania la finca que, segons el jutjat de primera instància de la Corunya, no va arribar a pagar mai perquè la compravenda va ser un simulacre. Fins fa quinze dies, la Fundación Francisco Franco continuava gestionant les visites al Pazo de Meirás i el lloc s'havia convertit en destí de molts nostàlgics. A partir d'aquest dijous, 10 de desembre, és patrimoni públic. Però com serà l'endemà de la casa d'estiueig des de 1938 del dictador i dels seus hereus?

La magistrada del jutjat de primera instància de la Corunya ha prohibit a la família Franco endur-se cap objecte del Pazo de Meirás i ha ordenat fer un inventari, tant a l'interior com a l'exterior de la finca, que començarà aquest dimecres.

Els hereus de Franco finalment han cedit, de manera provisional, en una batalla que fa anys que dura. Han acceptat tornar al patrimoni públic el Pazo de Meirás. Però res és definitiu. Els nets del dictador persistiran en la seva batalla judicial i ja han presentat un recurs contra la sentència que els obliga a tornar la finca. Així ho assegura el mitjà gallec Praza.gal, que ha tingut accés a fonts del jutjat de primera instància de la Corunya. Ho fan sota pressió perquè el 29 d'octubre el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, havia anunciat que l'Advocacia de l'Estat sol·licitaria de manera imminent l'execució provisional de la sentència.

El litigi perquè el Pazo de Meirás, la casa d'estiueig de la família Franco a Galícia, torni a ser de la ciutadania fa anys que dura. La Junta Pro Devolución del Pazo de Meirás, integrada per la Diputació de la Corunya, 40 ajuntaments i entitats i associacions de memòria, no ha deixat mai de batallar perquè la família Franco tornés una finca que considera que va ser espoliada.