Una investigació molt interessant de la doctora en història i arqueologia de la Universitat Complutense de Madrid Miriam Saqqa, publicada al llibre Las exhumaciones por Dios y por España (Cátedra), treu a la llum abundant documentació sobre els recursos que el règim de Franco va dedicar a exhumar fosses de víctimes del seu bàndol com a part de tota una política propagandística que pretenia imposar un relat concret de la Guerra Civil. "La sang dels que van caure per la pàtria no consent ni l'oblit, ni l'esterilitat ni la traïció", deia el dictador l'1 d'abril del 1942. Saqqa explica com tot el procés es va dirigir des de la justícia com una part de la causa general contra els desafectes al règim –amb fiscals i secretaris judicials ad hoc que tenien sous molt elevats per a l'època–, però que l'Estat només es va fer càrrec de les despeses de les exhumacions quan afectaven militars, que automàticament passaven a tenir la consideració de "màrtirs". Evidentment, dels morts del bàndol republicà no en van voler saber mai res perquè l'objectiu era esborrar-los de la història.

Encara ara, vuitanta-vuit anys després de l'inici de la Guerra Civil, és complicat exhumar les restes d'homes i dones que van lluitar en el bàndol republicà. Hi ha manca de recursos i han passat tants anys que localitzar les fosses és difícil. Tanmateix, durant la guerra i la dictadura, Franco va dedicar molts recursos a exhumar els morts del bàndol nacional. "La sang dels que van caure per la Pàtria no consent ni l'oblit, ni l'esterilitat ni la traïció", deia el dictador l'1 d'abril del 1942. Ho va fer més per un tema polític que no pas per raons humanitàries. Miriam Saqqa, doctora en història i arqueologia per la Universidad Complutense de Madrid, s'ha passat més de quatre anys investigant milers de papers als arxius, sobretot dels processos judicials que van acompanyar aquestes exhumacions, i en treu a la llum moltes dades inèdites.

Fa més de vint anys que Fausto Canales, que té 90 anys, batalla per trobar i recuperar les restes del seu pare. Fa pocs mesos, en una conferència a la Universidad Complutense de Madrid, afirmava que, encara que no ho aconseguís, la lluita i totes les batalles judicials haurien pagat la pena. I si ho aconseguís, es podria emportar el pare a Pajares de Adaja (Àvila) i retre-li un homenatge. Aquest dimecres ha rebut una bona notícia: el seu pare, Valerico Canales, és un dels primers quatre identificats a les criptes de la vall de Cuelgamuros. L'equip multidisciplinari que treballa a l'antic mausoleu franquista ha identificat també Emilio Caro, Román González i Flora Labajos. A tots ells els van matar els falangistes el mateix dia a Aldeaseca.

Ha estat una espera llarga, de més de vint anys, però finalment aquest dilluns un equip de 15 tècnics ha entrat a Cuelgamuros (antic Valle de los Caídos) per començar les tasques d'exhumació i identificació. El seu objectiu és tornar a 128 famílies les restes de pares, avis, besavis i oncles que van ser traslladats al gran mausoleu de Franco sense el seu vistiplau. L'objectiu dels 15 tècnics, entre els quals hi ha odontòlegs, arqueòlegs, genetistes i membres de la policia científica, és identificar les caixes en les quals hi ha enterrades les víctimes.

Mort el dictador, la por impregnava encara la vida de bona part de la població espanyola. El 1977 Esperanza Pérez va tornar del seu exili a Bèlgica decidida a trobar el seu pare, els seus avis i els seus oncles. Tots ells havien estat assassinats i enterrats en fosses comunes. Al llarg de més d’un any i amb l’ajuda del seu marit, que era taxista i la portava d’un lloc a l’altre, va recórrer diferents pobles de la província de Palència fins a trobar vuit dels seus familiars. Va acabar exhumant 150 víctimes del franquisme. “N’estic molt orgullosa. Va ser extenuant, tant físicament com psicològicament, però ho tornaria a fer”, diu des de casa seva, a Palència, on viu amb una germana i una tieta. Esperanza, que ara té 87 anys, tenia 18 mesos quan van matar el seu pare, els seus avis i els seus oncles: “Al meu pare li deien Juanón, perquè era molt alt, molt guapo i molt valent. L’únic que va fer va ser ensenyar a llegir i a escriure als infants més pobres”, diu encara indignada.

S'ha trigat molt, i n'hi ha que per molt pocs dies ja no seran a temps de veure-ho, com Manuel Lapeña, que va morir la setmana passada amb 97 anys i que batallava des de feia una dècada per recuperar les restes del seu pare, enterrat sense el consentiment familiar al Valle de los Caídos. D'altres, però, després d'anys de litigi potser podran recuperar els seus familiars. Finalment el govern espanyol ha anunciat aquest dilluns que ja ha iniciat els treballs per exhumar 77 persones enterrades a les criptes de la basílica del Valle de los Caídos. En tots els casos són víctimes els familiars de les quals han demanat explícitament que se les tregui d'allà. Segons el govern espanyol és un procés summament complex i ja avisa que serà llarg per l'estat en què es troben les restes. "Més de seixanta anys després dels trasllats, les dificultats tècniques són molt grans; entrar a les criptes no garanteix que es trobin les persones que es busquen", ha explicat el secretari d'estat de Memòria Democràtica, Fernando Martínez.

El govern espanyol destinarà 1,5 milions d'euros al pla de xoc de recuperació de la memòria democràtica que es va engegar el 2020, la majoria dels quals es dedicaran a l'exhumació de fosses comunes aquest 2021 (1,2 milions). 750.000 euros seran ajudes directes concedides pel ministeri i l'altra meitat la gestionarà la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP). Hi han optat 114 projectes de localització, exhumació i identificació de fosses i 44 projectes de recuperació de la memòria democràtica. "No hi haurà un sol dia d'aquest any que no es treballi en l'exhumació", ha promès la vicepresidenta i ministra de Memòria Democràtica, Carmen Calvo. Aquestes són les primeres ajudes de l'Estat destinades a recuperar cossos enterrats en fosses des del 2013, ja que tot i que la llei de memòria històrica espanyola és del 2007, els governs populars la van deixar sense dotació. La Generalitat rebrà 335.000 euros d'aquesta partida per seguir amb el seu Pla de Fosses en quatre projectes concrets.

Francesc Capdevila, Albert Mateu, Joan Paulet, Jaume Sabaté, Pere Sala, Ramon Sala, Francesc Bringué, Francesc Móra, Josep Añel i Joan Font: són els noms dels homes que podrien ser enterrats a la fossa comuna de Prats de Fuster de Sorpe, al municipi d'Alt Àneu (Pallars Sobirà), que aquest dimecres ha començat a excavar la direcció general de Memòria Democràtica. Els arqueòlegs preveuen trobar i identificar les restes d'aquests homes, que van ser afusellats per l'exèrcit franquista el 17 d'abril del 1938 a la matinada. Les restes trobades es compararan amb les dels familiars de vuit de les víctimes que s'han pogut localitzar.